Neymar estimula Alexis i Pedro
El maig del 1957 el Barça va fitxar un golejador brasiler. Evaristo de Macedo venia del Flamengo per reforçar la davantera del Barça. En el seu primer dia a la ciutat, Evaristo va ser a la llotja per veure el seu nou equip, que jugava un dels últims partits jugats a les Corts. Era una tornada de la Copa del Generalísimo entre el Barça i l'Atlètic. El partit va acabar amb 8 a 1, amb un gol de Kubala i set barraques d'Eulogio Martínez. Evaristo, astorat davant de l'exhibició del magnífic davanter paraguaià, va atendre els periodistes que eren a les Corts i va dir una frase que ha passat a la història del club: "No sé per què m'han portat. Potser m'han fitxat per escombrar el vestidor". Semblava, certament, que el fitxatge d'Evaristo havia esperonat els davanters que fins llavors eren a la plantilla del Barça. Ahir, tot just es va saber que Neymar havia fitxat pel Barça, Alexis i Pedro es van tornar dos davanters efectius i decisius.
Alexis va marcar el seu millor gol amb el Barça i va demostrar que, en aquest tram de la temporada sense Messi, ha sabut marcar diferències, posar-se la davantera a l'esquena i jugar sense complexos. Pedro, que estava completant la seva pitjor temporada, en va tenir prou per jugar quinze minuts i tenir una sola ocasió per plantar-se davant de Cristian Álvarez i sentenciar un derbi amb un rival que ja semblava de vacances. Però no tots els davanters de l'equip semblen tenir aquest amor propi. El dit de Colom, en canvi, després de tanta polèmica, només serveix per assenyalar el camí de sortida de Villa. No és que continuï errant gols mastegats, és que ha acabat jugant amb una tristesa que fa l'efecte que estigui més a la vora de jugar a l'Agrupació Barça Veterans que de fitxar per l'Arsenal o el Tottenham. Cesc, el segon màxim golejador de l'equip i amb l'arribada a l'àrea com a virtut, ha acabat la temporada negat també de cara a barraca. Fàbregas, ara, remata com juga. Com una ànima en pena. Tremendament lent, sorprenentment imprecís en les passades fàcils i fent més nosa que servei. És preocupant que només s'estimuli quan Forlín, Wakaso o Stuani li entren a destemps.
Per cert, al cap de 5 anys i 78 gols en 114 partits, Evaristo va deixar el Barça i va fitxar per un altre bon equip. El Madrid. No cal, però, que avancem esdeveniments i aturem aquí els paral·lelismes. Al capdavall, el davanter que ha de deslliurar Messi del monopoli del gol ni tan sols ha arribat a la ciutat.