Olímpica el 1968, irreductible el 2018

BarcelonaEl 1968, als Jocs Olímpics de Mèxic, Mari Paz Corominas (Barcelona, 1952) es va convertir en la primera dona espanyola que arribava a una final olímpica, quan va acabar setena a la final dels 200 metres esquena. “No m’ho esperava, la veritat”, recorda 50 anys després, quan es disposa a recordar aquella fita travessant l’estret de Gibraltar amb un grup d’amics. “És una idea una mica esbojarrada. L’objectiu és recordar la meva participació als Jocs de Mèxic. Volia fer-ho amb els companys d’equip de natació d’aquells Jocs del 1968, que seguim en contacte, però com que no podien ho faig amb uns amics”, explica la irreductible barcelonina, que després d’aquella final no va voler mai “ser un exemple”, tot i que llavors “es va parlar molt” d’ella. “Va ser una fita, però jo només he volgut fer la meva, sempre en moviment”, explica després de passar unes quantes hores a la piscina entrenant-se i preparant-se per a la travessa, que serà al maig.

Corominas travessarà l’Estret amb el seu germà Juan Corominas, que ja va fer aquesta travessa ara fa dos anys, i els doctors Pepe Raventós i Quique Sentís. “Tots tenim més de 60 anys. Però ens entrenem amb l’ajuda de David Campà, director de Marnaton, i l’entrenador Rafa Cabanillas”. Marnaton és una empresa que organitza un circuit de travesses en aigües obertes que s’estrena aquest 5 de maig a la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta. A part, també s’ha especialitzat a preparar grups de nedadors per a objectius com aquest. “S’ha d’organitzar tot bé, perquè s’ha de contactar amb l’associació espanyola de la travessa de l’Estret. Ells ho organitzen després, en una travessa que es fa sempre amb un vaixell que et marca la ruta i una segona embarcació per evitar ensurts. I no pots tocar l’embarcació en cap moment o no seria vàlida, eh? Cal una organització complexa en un estret on els corrents marítims poden complicar-ho tot. L’entrenador Rafa Cabanillas ens acompanyarà, però segur que ho passaré malament. Segur. No he fet mai una cursa així, tot i que sí que tinc una mica d’experiència en aigües obertes, amb les travesses de Cadaqués. Però sempre he estat de piscina, i fa molt respecte la idea de travessar el mar”, diu Corominas, de 65 anys, que també té el suport per afrontar aquest repte de la marca Vanir, de complements alimentaris premium. “No fa ni mig any que em preparo de veritat, però crec que ho podem aconseguir”, defensa. De mitjana, cada any 50 grups amb un mínim de 4 nedadors intenten passar l’Estret, amb un èxit del 98%. Un recorregut d’uns 15 quilòmetres que ja el 1928 la britànica Mercedes Gleitze va fer en gairebé 13 hores.

Corominas va ser descoberta pel CN Sabadell als anys 60 quan havia començat a nedar a l’escola Betània-Patmos. “Anava amb tren de Barcelona a Sabadell, perquè el Sabadell tenia unes instal·lacions molt modernes, llavors. Amb tècnics holandesos, una piscina nova... Així vaig poder arribar a la competició internacional”, diu la barcelonina, que va abandonar la natació de competició el 1970 quan tot just tenia 18 anys. “Llavors no era fàcil competir, i vaig deixar-ho el 1970, després dels Campionats Europeus de Barcelona, quan es va inaugurar la piscina Picornell, per centrar-me en la carrera acadèmica. Però abans de deixar-ho, gràcies a un altre nedador, el Santi Esteva, vaig poder estar sis mesos a la Universitat d’Indiana amb un dels millors entrenadors de la història de la natació, Jim Doc Counsilmann. Va ser una experiència molt bonica”, recorda.

Corominas es llançarà a les aigües de l’Estret també amb fins benèfics, perquè han iniciat una campanya a través de la plataforma Mi Grano de Arena per recollir diners per a l’associació que rescata immigrants al mar Proactiva Open Arms.