Omeyer i Karabatic són l’handbol

BarcelonaAl luxós Lusail Hall de Qatar la selecció francesa d’handbol va segellar una dècada de somni, deu anys de triomfs que van iniciar-se el 2006 a Suïssa, quan un jove Nikola Karabatic va agafar el relleu de Jackson Richardson i va liderar França al títol continental. Des de llavors, els bleus han aconseguit dos Jocs Olímpics, tres Europeus i tres Mundials, l’últim ahir a Qatar després de vèncer l’amfitrió 22 a 25. Pocs equips a la història de l’esport han sigut tan dominadors com la França de Karabatic i el porter Thierry Omeyer, indiscutibles icones i referents de les experts.

Generació única

Des del principi del partit, la selecció francesa va voler deixar clar a Qatar que amb l’ímpetu local -vertebrat gràcies als diners del petroli i la capacitat de Valero Rivera per treure el millor dels seus jugadors- no n’hi hauria prou per fer-los trontollar. França va sortir amb la idea clara de posar les coses al seu lloc des de l’inici i va obrir una ràpida escletxa al marcador superats els compassos inicials. Liderats per un Karabatic excels a la primera meitat, amb 5 de 6 en llançaments, superant el seu amic Daniel Saric, els bleus van aconseguir una renda màxima de sis gols (7-13) que els locals van reduir en el tram final fins a col·locar-se 11-14 a la mitja part.

La potència de Daniel Narcisse i la qualitat des dels extrems de Michäel Guigou i Valentin Porte van ser el complement perfecte per als dos protagonistes d’aquesta generació: Thierry Omeyer a la porteria i Karabatic liderant els seus companys tant en defensa com en atac. Ells dos són la imatge d’aquesta dècada prodigiosa per a l’handbol francès. Ni la duresa de Hassan Mabrouk, ni els gols del montenegrí nacionalitzat qatarià Zarko Markovic ni el cubà Rafael Capote van fer dubtar França, que amb el triomf d’ahir a Lusail ja suma cinc campionats del món, i deixa enrere els registres de Suècia i Romania. Tres d’aquestes victòries han sigut en els últims sis anys, i només Espanya el 2013 va destronar els bleus. Aquell equip espanyol l’entrenava Valero Rivera, avui tècnic de Qatar.

Als títols mundials, França hi ha de sumar els últims dos Jocs Olímpics, amb victòries l’any 2008 a Pequín contra Islàndia i l’any 2012 contra Suècia a Londres, i tres dels últims cinc Europeus, fet que la converteix en vigent campiona d’Europa, del món i dels Jocs Olímpics. L’any que ve doble cita: Polònia a l’Europeu i Brasil 2016.

Polònia li roba el bronze a Espanya

Un llançament de Michal Szyba a l’últim segon del partit va privar Espanya de la medalla de bronze. Després de l’errada de Jorge Maqueda, que va estavellar la pilota al travesser, Polònia va atacar per empatar i no va perdonar, i va portar el partit a la pròrroga. Després de deu minuts d’afegit, els polonesos van aconseguir el triomf 29 a 28 i van impedir al combinat dirigit per Manolo Cadenas marxar de Qatar amb el regust dolç del metall. El blaugrana Víctor Tomàs va ser el jugador més destacat dels espanyols, amb set gols que van ser insuficients per donar la victòria als de Cadenas.