El retorn de la tenista que va desaparèixer quan era la millor del món
Naomi Osaka, després de gairebé cinc anys sense jugar o sense guanyar, ha recuperat la seva millor versió
BarcelonaAmb la seva rialla tímida, Naomi Osaka saludava a la pista central de Flushing Meadows. Feia molts anys que no es veia la japonesa jugant com ho està fent en aquest Open dels Estats Units. Dilluns a la nit va derrotar amb una superioritat sorprenent Coco Gauff, dos cops campiona del torneig els últims anys, en dos sets (6-3 i 6-2). I es va classificar per a uns quarts de final d'un torneig del Grand Slam per primer cop en 1.658 dies. 1.658 dies. Més de quatre anys. L'últim cop que ho havia fet, el món encara parlava de la pandèmia i Donald Trump lluitava als tribunals, lluny del seu retorn a la Casa Blanca.
Més de quatre anys han passat d'aquells últims quarts de final, quan Osaka era la millor jugadora del món. Una de les esportistes del moment. Després, la jugadora filla d'un haitià i una japonesa va patir una crisi d'ansietat. La pressió era gran, tothom li feia preguntes, tothom esperava que fos perfecta dins i fora de les pistes. I va dir prou enmig dels Jocs Olímpics de Tòquio de l'estiu del 2021. El món de Naomi Osaka va semblar aturar-se. I la resta del planeta va seguir endavant, gairebé oblidant-la de mica en mica. Si abans es parlava d'Osaka, després tocava parlar de Swiatek, Sabalenka o Gauff, que li va prendre el relleu com a jugadora de tenis més ben pagada i amb més contractes publicitaris. De mica en mica, la gent va oblidar-se de la Naomi.
Però el món de Naomi Osaka no s'havia aturat. Senzillament, havia abaixat el ritme, explorant nous camins i buscant maneres de ser feliç. El 2023 Osaka era a les graderies de l'Obert dels Estats Units, un torneig que havia guanyat el 2018 i el 2020, fent d'espectadora. Si no jugava era perquè tenia altres prioritats, perquè acabava de ser mare de la seva primera filla, la Shai. Osaka va sorprendre amb la seva presència a les graderies, ja que inicialment no se l'esperava. Però va decidir treure el cap per veure en acció Gauff, a qui sempre ha respectat.
El 2019, de fet, Osaka havia derrotat als vuitens de final Gauff quan aquesta tenia tot just 16 anys acabats de fer. Al final del partit, la va animar i es va oferir a acompanyar-la durant l'entrevista posterior, per no deixar-la sola plorant. La japonesa volia ser al costat d'una adolescent que carregava amb molta pressió, perquè Gauff semblava destinada a ser la renovadora del tenis nord-americà i la premsa ja la perseguia. Osaka sabia què significava carregar amb molta pressió i va voler ser al costat de la seva rival. Sempre ha parlat de la necessitat de cuidar la ment. Posteriorment, aquell agost del 2023, la Naomi era a Nova York perquè participava en una xerrada sobre la salut mental en l'esport al costat de Michael Phelps i va aprofitar el viatge per anar a veure tenis en directe des de la graderia.
Mare després d'un embaràs complicat i un postpart "extremadament dolent"
Ara, amb 27 anys i de tornada a les pistes, Osaka ha derrotat de nou Gauff. Després de tot el que li ha passat, no tothom confiava veure-la jugant al nivell en què juga ara. "Potser estic boja o alguna cosa així. Però sempre sento que, abans de viure certes coses, t'ho has d'imaginar. I després t'ho has de creure perquè es faci realitat. Jo vaig creure de nena que podria jugar contra Serena Williams i vaig fer-ho. I ara sento que puc tornar a gaudir aquí", deia Osaka, que ha estat gairebé dos anys sense jugar, entre la maternitat i la pressió. Va deixar-ho just quan era la número 1 mundial el 2021. I després tampoc ho va tenir fàcil al ser mare, perquè va tenir un embaràs complicat, ja que el cordó umbilical s'embolicava al coll de la criatura, i un postpart "extremadament dolent", segons ha explicat, però amb final feliç. No tornaria a les pistes fins al 2024, però semblava fora de forma i va ser eliminada a la primera ronda de tots els torneigs importants.
El 2024 Osaka era una ombra als torneigs. Ja ni era notícia una derrota seva. A Roland Garros va plorar a la sala de premsa, on va afirmar sentir-se avergonyida pel seu entrenador de llavors, Patrick Mouratoglou, que havia treballat amb Serena Williams. "Abans treballava amb la millor i ara treballa amb mi", va dir trista la japonesa, que ha admès que sempre se sent incòmoda a les sales de premsa. Osaka va rebre moltes preguntes especialment a partir de l'any 2020, quan va decidir alçar la veu i unir-se a la campanya contra el racismeBlack Lives Matter, per la qual va sortir a jugar amb mascaretes amb els noms de Breonna Taylor, Elijah McClain, Ahmaud Arbery, Trayvon Martin i George Floyd, afroamericans assassinats per forces de seguretat. Prendre partit implicava més preguntes, debats i crítiques.
El fet que fes campanyes de publicitat perquè li agrada la moda i fos valenta per parlar de racisme o salut mental també va significar que molt crítics fessin befa d'ella quan va decidir deixar de competir uns mesos per la pressió. En el seu retorn el 2024, semblava incapaç de tornar a guanyar, però fa uns mesos va començar a canviar alguna cosa. Hi va ajudar el canvi d'entrenador el 2025 –ara treballa amb el polonès Tomasz Wiktorowski–, i sentir que podia guanyar de nou. Calia fer un pas endarrere i a l'abril va apuntar-se a un torneig menor sobre terra batuda a Saint-Malo, França. El va guanyar. Era el primer títol en més de quatre anys. Després, va arribar un partit clau a Mont-real en segona ronda contra Liudmila Samsonova, en què va salvar dues boles de partit.
"Vaig estar molt frustrada durant molt de temps perquè sentia que estava jugant bé, però hi havia alguna cosa que no sé si em faltava o era simplement una qüestió de mentalitat. Aleshores vaig jugar contra Samsonova i no em vaig rendir fins a l'últim punt. Evidentment, vaig acabar guanyant. Crec que a partir d'aquell moment vaig intentar ser la lluitadora més gran que podia ser", va dir Osaka, que perdria la final contra Victoria Mboko. Al final del partit no va saludar la rival i va rebre crítiques. "Vaig oblidar-me'n; estava tocada, va ser una errada", es justificaria Osaka, que per fi se sentia competitiva de nou.
Naomi Osaka: activisme a través de Labubus
En aquest Open dels Estats Units s'ha vist una Naomi Osaka diferent. Se la veu més relaxada, tranquil·la, transmet pau. Surt a escalfar-se amb uns grans auriculars i un estil cada cop més personal, fent seves totes les influències de la moda asiàtica, com a bona japonesa. Colors llampants, diademes amb orelles i llaços gegants com si fos un personatge de manga. Té un gran món interior, on es barregen música, lectura i còmics, i l'exterioritza. Com ha fet amb els Labubus, les joguines dissenyades el 2015 per l'il·lustrador Kasing Lung inspirant-se en la mitologia nòrdica i el disseny asiàtic. Una de les últimes modes globals ha arribat al tenis amb ella.
Cada cop que surt a la pista, porta un Labubu diferent. Una moda, cert. Però ella l'ha incorporat al seu món, on les modes poden tenir missatge. Al preguntar-li pel seu últim Labubu, platejat i brillant, va explicar que "es diuAlthea Glitterson", en homenatge a Althea Gibson, la primera campiona negra d'un Grand Slam. Un dels anteriors Labubus homenatjava Billie Jean King, 12 cops campiona d'un Grand Slam i activista contra el masclisme i l'homofòbia. Un altre el va batejar com a Arthur Flashe, com Arthur Ashe, el gran campió negre nord-americà. Fa servir una moda de joves per reivindicar els primers tenistes que van superar barreres racials. Significatiu, ja que ella de jove va patir el racisme al Japó per ser filla d'un haitià i als Estats Units per ser filla de japonesa. Naomi Osaka ha tornat i ara intentarà ser a les semifinals derrotant la txeca Karolina Muchova aquest dimecres. La japonesa encara té una llarga carrera al davant, si vol, per continuar guanyant i reivindicant el que vulgui.