Simone Inzaghi
Va desenvolupar la seva carrera com a futbolista en paral·lel i a l'ombra del seu germà Filippo. Ara és un entrenador de prestigi
Barcelona“Tu fas que vulgui ser millor persona”, li deia Jack Nicholson a Helen Hunt a la pel·lícula Millor... impossible. Al Simone, tenir el mirall del seu germà gran Filippo el motivava. El Pippo va jugar al Juventus, va triomfar al Milan -on es va estar més d’una dècada- i va esdevenir un nou de llegenda a la Serie A, on va marcar més de 150 gols. Va guanyar amb Itàlia el Mundial del 2006 i va ser internacional més de 50 vegades.
El Simone va desenvolupar la seva carrera en paral·lel a la del seu germà, però -en dades i títols- a l’ombra del Filippo. El petit dels Inzaghi no tenia una tècnica depurada però era un davanter alt i ràpid conegut pel seu olfacte i capacitat de jugar al límit del fora de joc.
Nascut a Piacenza l’abril del 1976, els seus inicis futbolístics cal buscar-los el 1993 a l’equip de la ciutat. Aquell any no va jugar cap partit amb el primer equip. L’any següent va fitxar pel Carpi 1909, un equip de tercera divisió italiana. El seu primer gol no va arribar fins a la temporada 1995-96 amb el Novara.
El seu debut a la Serie A el va fer amb el Piacenza la temporada 1998-99 i va acabar la campanya amb 15 gols en 30 partits, bones xifres per a un davanter jove i amb projecció. La temporada següent Inzaghi va tastar l’èxit europeu i va jugar la Champions amb el Lazio. El seu instint el va portar a marcar 9 gols en 11 partits. Quatre d’aquests en un mateix matx, el 14 de març del 2000, contra l’Olympique de Marsella (5-1), on va igualar el rècord de la competició, propietat fins a aquell moment de l’holandès Marco van Basten des del 1992.
El seu pitjor moment anotador va arribar al final del 2004: la porteria es feia petita i cada partit era una revàlida. Després de diverses cessions a equips de la lliga italiana com el Sampdoria i l’Atalanta, Simone Inzaghi va tornar al Lazio el 2008 amb un bagatge més que discret a la maleta i sense la confiança de l’entrenador. Ara bé, allà va ser on va marcar el seu primer gol després de 4 anys. Mentrestant, el Filippo anava omplint el rebost de les estadístiques amb gols a la Serie A. El Simone es va retirar com a jugador l’estiu del 2010 amb 34 anys. Dos anys després ho faria el seu germà, al Milan.
L’alè al clatell dels defenses no és més incòmode que el dels directius i els resultats. Tot i així, Simone Inzaghi va canviar el soroll de la gespa per la tremolor de les banquetes. Després de retirar-se es va quedar al Lazio com a entrenador de les categories inferiors. El premi li va arribar el 3 d’abril del 2016, quan va agafar el comandament del primer equip arran de la destitució de Stefano Pioli. Va redreçar el rumb del conjunt en les poques jornades que quedaven però va quedar fora d’Europa.
El juny del 2016, el Lazio va contractar Marcelo Bielsa com a nou entrenador. Quatre setmanes després, El Loco plegava i en un comunicat anunciava que deixava el càrrec després que el club no hagués complert les promeses esportives. El Lazio va donar les claus de l’equip al Simone, que en la seva primera temporada l’ha portat a l’Europa League i l’ha deixat en un més que digne cinquè lloc. I el seu germà Filippo? Després d’entrenar els juvenils del Milan va passar al primer equip però va fer campanyes discretes. Va ser destituït i aquesta temporada entrenarà el Venezia de la Serie B. Qui és ara el bo dels Inzaghi?