La Supercopa Asobal, el primer títol del nou cicle

PamplonaNi dubtes d’inici de temporada ni falta de rodatge. El Barça Lassa d’handbol està per sobre de tot això. Tot i cristal·litzar-se aquest estiu un canvi de cicle, “necessari” segons el director tècnic David Barrufet, els blaugranes continuen rendint a ritme de gran d’Europa, i amb només uns dies i 120 minuts de joc es van classificar per a la final de la Supercopa de Catalunya i van aixecar ahir la Supercopa Asobal (30-37). La 19a de la seva història, la cinquena que guanya de manera consecutiva, gesta inabastable fins a aquest cap de setmana.

L’Anaitasuna, sense opcions, va repetir la plata de la Copa del Rei, que també es va disputar a Pamplona, ara més barcelonina. “Era un partit molt important, una final, i l’hem sabut gestionar. Ells han estat molt bé, però nosaltres encara més”, va explicar Xavi Pascual, que somreia després d’un dia de decisions importants. El tècnic va deixar fora de la convocatòria Jesper Noddesbo en la primera convocatòria -real- de l’any després d’una pretemporada amb mitja plantilla absent, que estava disputant els Jocs de Rio de Janeiro.

“No tinc més opcions. Sempre hauré de deixar algú fora. I la cosa es complica perquè hi ha jugadors al filial que esperen la seva oportunitat”, va apuntar. És el peatge de tenir una plantilla llarga, sense lesions i amb posicions cobertes per tres jugadors. De fet, tot i la rentada de cara general que ha patit l’equip, el també seleccionador romanès va apostar per un set titular sense cares noves i només amb Kiril Lazarov-Viran Morros com a canvi atac defensa, habitual quan el macedoni té la banqueta a la seva banda. El plantejament, continuista, va funcionar a mig gas en defensa, que va estar lenta davant la circulació de pilota del rival, que sumava des dels extrems.

Sovint és la via més fàcil per superar aquest sistema 6:0. La seva part central patia la inspiració de Mikel Aguirrezabalaga (6 gols), l’únic primera línia navarrès amb llançament exterior. El moment defensiu (7-8 al minut 9), que es va saldar amb Gonzalo Pérez de Vargas (0/7) cedint el seu lloc a Borko Ristovski, millor porter de la final, va contrastar amb l’eficàcia ofensiva visitant, construïda per Raúl Entrerríos i executada per Wael Jallouz, cada cop més letal quan encara porteria i aixeca el cap.

Així es va trencar el xoc abans de les rotacions culers, que van hipotecar per moments el control. La figura de l’internacional espanyol, únic central pur del vestidor, apunta a l’omnipresència, per necessitat. Sense ell sobre la pista la capacitat col·lectiva de trobar la passada extra disminueix. El perfil de Filip Jícha, Lasse Andersson i Dika Mem, que van sortir alhora a la pista, obliga el joc del Barça a evolucionar, amb canvis continus entre els laterals, amb una capacitat golejadora animal.

La qualitat i la concentració dels campions va acabar devorant-ho tot. Andersson (4 gols) va fer una passa endavant respecte al seu debut. Tot i que encara ha d’aplicar-se en tasques defensives, ha demostrat tenir un braç privilegiat i ganes de ser important, lluitant les pilotes mortes. Com Aitor Ariño, sempre compromès, que va ser dels més destacats (4/4). “Aquests petits detalls són els que marquen la diferència. Estic molt satisfet”, va dir Pascual, que ja pensa en el debut en lliga de dimecres davant el Fraikin Granollers.