La condemna de Carlos Alcaraz a Roland Garros
El murcià haurà de gestionar la pressió de ser comparat amb Rafa Nadal en la primera edició sense el manacorí
BarcelonaQuan entres a les instal·lacions de Roland Garros, a l'oest de París, et rep una escultura gegant feta de 800 kg d'acer i de tres metres d'alt que mostra Rafa Nadal tornant una pilota. La llegenda del jugador de Manacor, 14 cops guanyador del mític Grand Slam sobre terra batuda, sembla no acabar-se mai. Si els primers anys els parisencs, sempre orgullosos, veien amb mals ulls aquell jovenet mallorquí que jugava sense mànigues, amb el pas del temps es van rendir al seu joc i van decidir cuidar-lo. Li van dedicar aquesta estàtua, obra de l'escultor de Valladolid Jordi Díez, fill de català, i van convertir-lo en el gran reclam del seu torneig.
Aquest Roland Garros és el primer sense Nadal, tot i que diumenge, dia de la sessió inaugural, el gran campió ja retirat va ser convidat amb tota la seva família i va rebre un homenatge acompanyat dels que han estat els seus grans rivals, Roger Federer, Novak Djokovic i Andy Murray. I de les seves dues àvies, que també van ser ovacionades, ja que amb més de 90 anys no solen deixar Manacor. Però l'ocasió s'ho valia: a la pista central es va inaugurar una placa a terra amb el nom i la petjada de Nadal. Una petjada eterna. L'ombra de Nadal, quan es parla de tenis, és tan gran com la de la Torre Eiffel.
El torneig arriba amb el dubte de si Novak Djokovic, amb 38 anys, tindrà encara energia per guanyar un 25è Grand Slam. També caldrà veure si l'italià Jannik Sinner elevarà el nivell després d'uns mesos sense competir per una sanció per dopatge. De moment, va caure clarament a la final de Roma contra el gran favorit, un Carlos Alcaraz condemnat a jugar a l'ombra de Nadal. La relació entre tots dos sempre ha estat bona, com es va veure a les mateixes instal·lacions de París durant els Jocs, quan van fer equip als dobles. Però com que l'estil és similar i Alcaraz és el nou estàndard del tenis espanyol, les comparacions no es poden evitar. Nadal està sorprenent la seva gent més propera amb l'estil de vida que porta un cop retirat: viu a Manacor, està amb els seus fills, surt a pescar i juga a golf. Vol marcar distàncies amb el tenis, cosa que pot ajudar Alcaraz.
El murcià, amb 22 anys, ja ha guanyat quatre torneigs del Grand Slam, i, de fet, va arribar a ser número 1 el 2022 amb només 19. A la primera ronda, va superar sense patir gaire Giulio Zeppieri en tres sets (6-3, 6-4 i 6-2), i intenta allunyar-se del soroll dels darrers mesos, quan diferents exjugadors han qüestionat que pugui arribar a ser com Nadal. Tot va començar amb un documental emès aquest any en què Alcaraz admetia que va deixar-se anar uns dies de festa per Eivissa. "No t'enganyaré, Eivissa és festa i sortir. Vaig anar a rebentar. No sé si està bé dir-ho d'aquesta manera, però va ser així. Després vaig guanyar a Queen's i a Wimbledon. No dic que guanyés per haver sortit de festa, però em van anar bé aquests dies", va explicar el jugador.
"No crec que Alcaraz guanyi Grand Slams anant a dormir a les set del matí"
Fa poc, Alcaraz va explicar que després de caure a Miami en primera ronda se'n va anar a Cancún amb la família: "Em vaig deixar guiar per les meves sensacions. Òbviament, vaig pensar, sobretot després de l'últim mes, «què està passant?»", en referència a una mala ratxa en part provocada per la pressió, ja que tothom li deia que havia de recuperar el número 1 mundial durant l'absència de Sinner. "Tot plegat em va anar matant", va dir Alcaraz.
L'exjugador Carles Moyà va dir d'Alcaraz que "voler ser el millor de la història d'aquesta manera... Jo ho veig difícil, ja ho veig difícil tenint una vida normal. És molt complicat. És clar que per nivell ho pot arribar a ser. ¿De la manera que ell diu? Dels tres que ho han aconseguit, ningú ho ha aconseguit així. Però potser és un guru, un pioner. És impossible guanyar el que ha guanyat Nadal si no hi ha disciplina i sense una feina. Alcaraz té 21 anys, té dret a viure. El que diu no fa mal a ningú. ¿A llarg termini és sostenible? És difícil, però ell ja té el seu equip, que és qui l'aconsella i qui el dirigeix". Uns dies abans, Roberto Bautista va expressar-se en termes similars: "El tenis de màxim nivell exigeix molt. No crec que Alcaraz guanyi Grand Slams anant a dormir a les 7 del matí. Ara és tot molt bonic i ell és molt jove, però si vol igualar els números dels tres cracs, Nadal, Federer i Djokovic, has de viure i entrenar com ells". El temps dirà si Alcaraz arribarà a tenir el reconeixement de Nadal.