El desconegut tenista que per un dia és més mediàtic que Alcaraz o Djokovic

BarcelonaNo havia passat mai que un tenista classificat en la posició 204 del rànquing de l'ATP fos capaç de guanyar un Màsters 1000. Però Valentin Vacherot s'ensumava alguna cosa, quan va publicar un missatge a les xarxes abans del torneig de Shanghai en què deia: "Intentar donar-ho tot perquè mai saps quan t'espera una aventura increïble". Gairebé ningú va fer cas del missatge perquè no deixava de ser un tenista desconegut que representa el Principat de Mònaco i ja té 26 anys. No és una jove promesa. Però dues setmanes més tard, Vacherot ha protagonitzat una de les notícies de la temporada al tenis, un conte de fades, perquè no només ha guanyat el torneig, sinó que ho ha fet derrotant a la final el seu cosí Arthur Rinderknech en tres sets (4-6, 6-3 i 6-3). Una doble sorpresa, ja que Rinderknech era 54è en el rànquing abans de la cita xinesa. Ningú hauria pogut imaginar mai aquesta final en família. I encara menys que guanyés Vacherot, menys favorit.

Vacherot va plorar emocionat en endur-se el seu primer gran títol després d'un torneig en què ha eliminat Bublik, Machac, Griekspoor, Rune i tot un gegant com Djokovic. Rinderknech, que el 2022 havia jugat la final del torneig d'Adelaida i la va perdre, va anar desfent-se de caps de sèrie com Alexander Zverev, Jiri Lehecka, Felix Auger Aliassime i Daniil Medvedev, però a la final va notar molèsties i va veure com era el seu cosí qui aixecava el títol. Tots dos podran pujar molt en el rànquing, amb Rinderknech situant-se entre els 30 millors i Vacherot entre les 50 millors raquetes del moment. Tots dos es van abraçar en acabar una final que enfrontava membres de la mateixa família, però dues nacionalitats diferents: Vacherot competeix com a monegasc i Rinderknech com a francès. La raó? Doncs senzilla. El Principat de Mònaco li va oferir a Vacherot competir amb ells, i aquest, conscient que segurament mai arribaria a l'equip francès de la Copa Davis, va acceptar. Desconegut pel públic en general fins ara, Vacherot és de fet, francès. Nascut a Roquebrune-Cap-Martin, una idíl·lica vila just a tocar de Mònaco, va començar a entrenar-se al Monte-Carlo Country Club quan va destacar com a tenista. El seu pare el portava en cotxe, un curt trajecte de 15 minuts travessant una frontera sempre oberta. Vacherot creixia a l'ombra del cosí, que havia estat seleccionat per treballar en un centre d'alt rendiment de la federació francesa. Els tècnics francesos el van estar seguint, però van descartar apostar per ell.

Nascut en una família on els diners no són un problema, estudiaria a la Universitat de Texas una temporada, abans de tornar a casa i començar a competir com a monegasc quan la federació local l'hi va demanar. El seu germanastre, Benjamin Balleret, de fet, ja ho feia. La seva cosina segona Chloé Paquet i el cosí Arthur Rinderknech, en canvi, competien com a francesos. Una nissaga ben avinguda com s'ha vist a Shanghai, ja que els cosins s'animaven entre ells. Quan Vacherot va derrotar Djokovic en semifinals, Rinderknech va celebrar-ho més que amb el seu triomf davant Medvedev. Djokovic felicitaria el monegasc, que, tímid, gairebé no gosava cridar d'emoció per respecte al serbi: "Has jugat d'una forma increïble, t'ho mereixes" li diria l'ex número 1 mundial. A la final, Vacherot va fer història. Per trobar un cas similar caldria recordar la fita del 2022 a Cincinnati del croat Borna Coric, llavors número 152 del rànquing, que va superar jugadors com Rafael Nadal, Felix Auger-Aliassime i Stefanos Tsitsipas abans de ser campió.

Vacherot explica que se sent més monegasc que francès, ja que bona part dels seus amics viuen al Principat, on també va estudiar. De fet, la seva gran afició és anar a veure els partits de futbol de l'AS Mònaco, per celebrar els gols d'Ansu Fati. I ja ha rebut la felicitació del príncep Albert II, gran aficionat als esports i olímpic ell mateix en bobsleigh. El petit principat de 20.000 habitants de sobte pot treure pit per tenir dos esportistes de primer nivell: el pilot de F1 Charles Leclerc i un Vacherot que, per uns dies, ha estat més mediàtic que Alcaraz, Sinner o Djokovic i ha triplicat els seguidors a les xarxes socials. Ningú el coneixia, i ara més d'un francès es pregunta si va ser una errada permetre que fos nacionalitzat per aquest menut i ric veí.