Tenis

Djokovic guanya a Roland Garros i ja és l'home amb més títols del Grand Slam

El serbi ha derrotat Casper Ruud en tres sets i ja suma 23 títols de tornejos grans, un més que Rafa Nadal

BarcelonaUn enfant terrible mana al tenis mundial. Admirat i criticat, estimat i odiat, Novak Djokovic ha estat coronat rei del tenis mundial a París, a l'aconseguir a la pista central de Roland Garros el seu 23è títol del Grand Slam. Desfent l’empat amb Rafa Nadal, que va ser el primer a arribar als 22 títols, el jugador de Belgrad ha superat una barrera psicològica que fins ara no aconseguia fer caure. En el passat, quan havia tingut una oportunitat per superar Nadal en el palmarès, havia fallat, amb una sorprenent derrota a la final de l’Open dels Estats Units l’any 2021 contra Daniïl Medvédev, quan els dos jugadors estaven empatats a 20 títols. Avui s'ha tret l'espina. Mira cap al cel i ja no hi veu ningú, ell ha arribat més amunt que qualsevol altre.

Però la barrera ha caigut. Una nova fita en la carrera de Djokovic (Belgrad, 1987), que ha superat en tres sets el número quatre mundial, el noruec Casper Ruud, per 7-6, 6-3 i 7-5. Ruud, deixeble de l’acadèmia de Rafa Nadal a Manacor, buscava el seu primer títol del Grand Slam i, de pas, poder defensar el rècord del seu mestre, un Nadal absent aquesta temporada per lesió. I malgrat començar fort amb un 0-3 trencant el servei del balcànic, de mica en mica s’ha anat desfent. Djokovic, que anava tocant-se el cap després de guanyar punts clau, com si volgués explicar que la clau de tot plegat és al cervell, s’ha centrat en el joc després de començar nerviós. Ha anat entrant dins de la pista, ja que inicialment la potència de Ruud el feia estar massa lluny de la pista i al segon set ja s’ha cruspit l’ànima de Ruud, que no ha reaccionat fins a finals del tercer set, quan ha fregat un break que l'hauria posat 5 a 3 per davant. No ho ha aconseguit i el serbi no l'ha perdonat.

Cargando
No hay anuncios

De fet, Ruud encara no li ha guanyat mai un sol set a Djokovic en els quatre duels que han jugat. Djokovic ha repartit cops amb una seguretat sorprenent, especialment amb la dreta, un cop en què ha treballat molt les darreres temporades, mentre la seva dona ho celebrava a la graderia, acompanyada de l'exjugador de futbol americà Tom Brady. Djokovic no ha fallat malgrat saber que la pista central no estava amb ell. De fet, durant tot el torneig ha estat xiulat i escridassat per molts aficionats. Alguns no li perdonen que no es volgués vacunar contra el covid-19, fet que va provocar que no pogués competir a l’Open d’Austràlia del 2022, quan va ser deportat per les autoritats australianes per mentir en el formulari d’entrada. Altres el critiquen per la seva dèria de protestar amb els àrbitres. Ell, que en el passat va criticar la japonesa Naomi Osaka, quan ella va alertar sobre la necessitat de cuidar la salut mental a l’esport, més d’un cop ha demostrat que Osaka tenia raó perdent els papers. No ha estat el cas a Roland Garros, on ha deixat clar que és un caparrut amb una gran capacitat per tornar més fort.

Cargando
No hay anuncios

Un home que ha anat fent evolucionar el seu joc, per adaptar-lo a totes les superfícies de joc. Només a la terra batuda, el feu de Nadal, guanya poc. Però sense el manacorí, sabia que no podia fallar. No ha fallat, sumant la seva tercera corona a França. A més, ha guanyat 10 cops a Austràlia, 7 a Wimbledon i 3 als Estats Units, amb una mitjana d’èxits a les finals increïble, perquè ha guanyat 23 de les 34 finals jugades. I de fet, és el primer home que guanya com a mínim tres cops tots els quatre torneigs del Grand Slam. A més, ha igualat els 23 títols de Serena Williams, la dona que ha guanyat més cops torneigs grans.

D'una piscina buida al cel

Djokovic, que va debutar al circuit professional el 2003 amb tot just 16 anys, inicialment era un jugador extravertit que divertia els espectadors amb les imitacions que feia dels seus contrincants. Però els adversaris sabien que anava de debò, aquell jovenet amb un passat complicat. Nascut a Belgrad, va començar a jugar a prop de les pistes d’esquí de la regió de Kopaonik, al sud de Sèrbia, on el seu tiet era instructor d’esquí i els seus pares tenien una pizzeria per als clients de les pistes. Tant el seu pare, Srdjan, com la seva mare, Dijana, van fer del seu fill un bon esquiador, però tot va canviar el 1999. Aquell any, després de dècades de violència a Kosovo, l’OTAN va bombardejar Sèrbia. Les pistes es van tancar i els Djokovic van marxar a Belgrad, on els va tocar passar alguna nit en refugis antiaeris. El jove jugador, que ja havia descobert el tenis, va entrenar-se durant molts mesos en una piscina buida que tenien a prop de casa, ja que el club de tenis de la zona de Nova Belgrad no podia obrir. Aquell nen de 12 anys que tornava els cops contra la paret d’una piscina mentre sonava de fons el soroll de les bombes ara és el jugador de la història amb més títols del Grand Slam. I encara en vol més, ja que la pròxima cita és Wimbledon, on porta quatre triomfs consecutius. De fet, el seu repte és guanyar els quatre tornejos grans el mateix any, fita que no ha aconseguit mai. De moment, ja en porta dos de quatre. No té l'elegància de Federer o l'èpica de Nadal. Però ha escrit el seu camí, amb alts i baixos, fins a arribar a l'Olimp.

Cargando
No hay anuncios