Altres maneres de disfrutar de la neu

Barcelona“M’encanta l’esquí de fons, sobretot perquè tens la sensació d’estar dins del paisatge”, explica Maria Vilanova, una aficionada a aquesta modalitat de l’esquí nòrdic. Però els atractius que hi troba no s’acaben aquí: “No hi ha aglomeracions, no cal tenir unes condicions físiques especials i el material és lleuger. I, tret que hi hagi unes condicions meteorològiques molt adverses, pots anar perfectament amb roba semblant a la de sortir a córrer a l’hivern. Ah! I un aspecte gens menor: és molt més econòmic que l’esquí alpí (o de pista). Amb el cost d’un forfet individual d’un dia, pot arribar a fer esquí nòrdic una família amb dos nens”, comenta la Maria.

La Marta explica que es va introduir en aquest esport gràcies a un amic seu. “Ara practico esquí de fons jo sola, amb amics i amb família, i de tant en tant, s’hi suma algú que no n’ha fet mai”, explica l’aficionada, que aquest hivern s’ha apuntat a un curs d’esquí de fons d’estil clàssic, ja que fins ara ella l’ha practicat amb estil patinador. “Tothom em deia que era millor començar pel clàssic, però em va venir de gust el patinador”, comenta. A l’estil clàssic, els esquís segueixen unes traces, mentre que a l’estil patinador, es va “per lliure”, sense un circuit marcat; el moviment de l’estil patinador és semblant al que es fa anant amb patins en línia.

L’esquí nòrdic guanya adeptes. Molts dels que ho proven, repeteixen. Un dels fets que demostren l’èxit de l’esquí de fons és la Marxa Beret, la prova més important del país d’aquesta modalitat i una de les més rellevants d’Europa, que té lloc aquest cap de setmana. L’anomenada “festa de l’esquí nòrdic” ja celebra la 38a edició i cada any compta amb més participants.

Beneficiós per a la salut

A més de ser més econòmic que l’esquí alpí, segons alguns professionals, l’esquí nòrdic també és un esport molt complet i sa. “Fer esquí nòrdic és molt beneficiós per al cos, ja que mous tant els braços com les cames. L’esforç de les pujades queda compensat per uns meravellosos descensos entre paisatges de boscos nevats amb un entorn verge, sense remuntadors ni cues”, explica Jordi Ollé, vocal del Centre Excursionista de Catalunya. “La pràctica d’esports d’hivern sense remuntadors, que comporten un esforç físic, i es fan en espais naturals, s’ha incrementat molt. També passa amb altres activitats esportives aeròbiques a la natura, com ara el running, les curses de muntanya, la bicicleta de muntanya, etc.”, exposa Miquel Prat, gerent de l’estació d’esquí de Sant Joan de l’Erm. “Si hi ha neu, el sector de l’esquí nòrdic funciona molt bé. Els practicants es consoliden i molts es plantegen dedicar-hi la temporada, anant a curses populars, aquí i a fora, o bé fer servir l’esquí de fons com a preparació per a altres esports”, afegeix, i posa de manifest la importància que tenen cada cop més les noves tecnologies en aquesta modalitat, sobretot en els països escandinaus.

Un fet poc conegut és que en el sector de l’esquí nòrdic també es fa neu produïda. “De manera cada vegada més eficient i econòmica, es guarda neu a l’estiu per treure-la a l’hivern, i fins i tot hi ha pistes en llocs tancats on es pot esquiar tot l’any”, diu Prat, que considera que aquesta pràctica no hauria de rebre tantes crítiques. “El consum d’energia per fer neu és ínfim comparat, per exemple, amb el d’un vol turístic al Carib. De fet, la neu es produeix tirant aigua a pressió a l’atmosfera perquè amb el fred caigui, es geli i faci cristalls de neu”, comenta el gerent de Sant Joan de l’Erm.

Sortides de nit amb raquetes

A les estacions d’esquí nòrdic també hi ha itineraris senyalitzats per fer excursions amb raquetes, una altra activitat a l’alça i per a la qual tampoc cal una gran tècnica. Algunes estacions fins i tot organitzen rutes amb raquetes les nits de lluna plena. És una de les propostes de Vall de Núria, on precisament aquesta temporada s’ha estrenat un nou circuit de raquetes, el Mirador de les Creus.

Fa sis anys que Montserrat Rovira és aficionada a aquest esport. “Abans em semblava que anar amb raquetes era una cosa de gent gran, però quan vaig provar-ho em vaig adonar que era molt divertit. Ara m’ho passo molt bé. Fins i tot corro a les baixades! -exclama-. Sempre que puc, m’escapo a alguna de les set estacions que inclou Tot Nòrdic [Aransa, Lles de Cerdanya, Guils Fontanera, Sant Joan de l’Erm, Tuixent-La Vansa, Tavascan i Virós-Vallferrera], per fer alguns dels circuits marcats exclusivament per a raquetes de neu”. Montserrat Rovira explica que anar amb raquetes és una manera de fer esport però també de disfrutar de la natura. “Em permet contemplar els mateixos espais naturals que la resta de l’any, però ara ben canviats: boscos nevats, llacs gelats, prats blancs... I és fantàstic caminar sense sentir cap més soroll que el de la neu -detalla-. De tant en tant trobo petjades d’animals (perdiu blanca, llebre, cèrvid...), molt ben marcades a la neu. Acostumo a anar-hi amb gent que en sap i així m’expliquen de quin animal són”.

Una manera de desplaçar-se

“Pots haver sortit al matí de la ciutat i poc després estar envoltat de blanc o de boira, en silenci. Hi ha moments que et sembla que ets a Sibèria”, relata Jaume Tomàs, que practica esquí de muntanya des que tenia 18 anys, una modalitat que s’ha popularitzat força, entre altres motius, gràcies als èxits internacionals de Kilian Jornet i Laura Orgué. “L’esquí de muntanya és la millor manera de desplaçar-se a l’hivern per l’alta muntanya. En l’esquí alpí, disfrutes sobretot de la velocitat, en canvi en l’esquí de muntanya no pots anar tan de pressa perquè vas per terreny insegur i no saps quin tipus de neu et trobaràs: gelada, amb crostes, tova...”, afegeix.

Una de les tècniques de l’esquí de muntanya és la ziga-zaga, que s’ha de fer a l’hora de pujar. Per girar en pendent, cal dominar bé la volta maria, que consisteix a aixecar l’esquí del costat cap on volem girar, fins a posar-lo en vertical, després cal pivotar-lo sobre la cua i tornar-lo a deixar a terra. Finalment cal posar l’esquí que no hem mogut paral·lel al seu costat. “L’esquí de muntanya és ideal per fer travesses a l’hivern, tant si hi ha desnivells com si no. El nivell de dificultat el tries tu”, diu el Jaume, que comenta que les allaus són un dels perills més grans: “Acostumen a ser més habituals quan hi ha acumulació de neu pols o plaques de gel, en llocs de més pendent, crestes o canals. Per això és important evitar aquestes zones”.

A diferència de l’esquí alpí, per fer esquí de muntanya cal una bona condició física, i no deixa de ser un esport de risc. Les baixades amb aquests esquís són molt cansades: sovint es baixa per pendents pronunciats, amb neus dures o gelades, i s’està en tensió per no caure. Per això és important anar ben equipat. “Jo utilitzo casc des de fa anys. Vaig decidir-ho un dia que vaig caure, prop del cim del Nou Creus -recorda el Jaume-. Vaig baixar mig rodolant una pila de metres. I només portava un esquí, ja que la corretja que lligava l’altre es va trencar i l’esquí va baixar pendent avall com una fletxa. I el cap em va passar molt a prop d’un grapat de pedres”.

L’esquí d’alpinisme: una pràctica amb història a Catalunya

Ja són uns quants els que, cansats de fer cues, de pagar per tot (material, forfet, aparcament...), o a causa d’una lesió, abandonen l’esquí alpí per començar a practicar esquí de muntanya (o d’alpinisme) o raquetes de neu: dues modalitats que provenen de països nòrdics, tot i que ja fa molt temps que es practiquen a Catalunya. L’esquí de muntanya és segurament la modalitat que fa més temps que ha arrelat al nostre país, ja que com a mínim es practica des de fa un segle.

L’alpinista Lluís Estasen va ser un dels primers a escriure sobre els avantatges de l’esquí de muntanya, a principis del segleXX. “Amb la seva pràctica evites enfonsar-te en la neu i, per tant, el cansament excessiu. Les davallades es fan amb gran rapidesa i es recupera el temps que es fa de més en les pujades. I, el que és més important, permet fugir de pressa de les tempestats sobtades”, va escriure l’any 1921 en l’article “D’Ull de Ter a Núria a l’hivern”, publicat al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. “No és necessari dominar aquest aparell a la perfecció per poder utilitzar-lo en excursions; amb pocs dies de pràctica el novell skieur podrà apreciar els grans avantatges que li reportarà l’esquí de muntanya”, explicava.

Un dels al·licients d’aquesta modalitat és que permet fer travesses llargues. D’entre les rutes tradicionals amb esquís, destaca la de Núria a la Molina. La van fer per primer cop Lluís Estasen i Josep Maria Guilera, el Cap d’Any del 1921. Poc després, l’any 1922, tindria lloc la primera ascensió amb esquís a l’Aneto (3.404 metres d’altitud) i l’any 1924 també la primera ascensió amb esquís a la Pica d’Estats, el sostre de Catalunya amb 3.143 metres.