La jove catalana que vol salvar els 83 dofins captius que queden a l'estat espanyol

BarcelonaEl xoc va arribar molt aviat. Tenia només cinc anys i anava d'excursió amb l'escola a un zoo. La imatge d'aquells dofins, que ella coneixia de documentals nedant lliures al mar, donant voltes en una piscina de ciment, li va grinyolar per dins. Quan tornava cap a casa, va preguntar amb innocència: "Els dofins ara se'n van a casa seva?". Els seus pares li van haver d'explicar la realitat. Li van haver de parlar del captiveri. "Allò no em cabia al cap. En aquell moment vaig decidir que lluitaria per la seva llibertat", recorda Olivia Mandle.

Avui, amb 18 anys, no només no ha abandonat aquella promesa infantil, sinó que s'ha convertit en una de les veus més influents de la seva generació en la defensa dels oceans. Acaba de començar els estudis de Biologia Marina i Oceanografia a Plymouth (Regne Unit), ha parlat davant de l'ONU, és Ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima i té clar que "la ciència i l'activisme han d'anar plegats". "Què és el coneixement si no surt del laboratori? I què fa l'activisme si no està basat en l'evidència científica?", reflexiona.

Aquesta determinació la va portar a engegar la seva pròpia campanya a Change.org, #noespaisparadelfines, que demana el tancament programat de tots els delfinaris a Espanya. L'abril del 2023 va portar al Congrés dels Diputats les 150.000 signatures que havia recollit; avui, la petició ja en suma més de 160.000. Ara, aquesta lluita personal s'uneix a una investigació demolidora sobre els delfinaris: Mandle és la veu principal de Tras el Cristal, la nova campanya de la Fundació per l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), que posa al descobert la crua realitat d'aquests centres.

Espanya, la gran "presó" d'Europa

La investigació de FAADA, feta de manera encoberta durant dos anys (2023-2025), és la radiografia que faltava. I les dades són vergonyoses: Espanya és el líder absolut d'Europa en cetacis captius, amb 83 animals (entre dofins mulars, orques i belugues) repartits en 10 delfinaris. "Clarament, ens estem quedant enrere", lamenta Mandle. "Mentre altres països tanquen centres, aquí concentrem el nombre més gran".

Però, per què a Espanya? Andrea Torres, biòloga i coordinadora de l'àrea d'animals salvatges de FAADA, ho atribueix a una combinació de factors: "Tenim una legislació que ens costa d'aplicar. La indústria aquí és molt forta, té molt poder". I encara hi ha un altre factor clau: el model turístic. "Els delfinaris estan en llocs clau amb molt de turisme: Balears, Canàries, Catalunya... Si les escoles i els turistes no hi anessin, haurien de tancar. És un negoci multimilionari", afegeix Torres.

Aquest diari ha contactat amb Marineland Catalunya, l'únic centre amb delfinari que queda a Catalunya, però han declinat parlar. "T'informem que finalment hem decidit no participar-hi", han comunicat.

L'informe Tras el Cristal documenta una "realitat desoladora". "El que més em sorprèn és com tots repeteixen el patró per convèncer el visitant", explica l'Andrea. "Primer comença la música emotiva, et parlen de les suposades desgràcies que passen els animals en llibertat per fer-te creure que allà estan salvats i protegits. Després ve la imatge romàntica del cuidador ballant una balada amb el dofí. I el públic s'ho empassa".

La investigació revela que els cetacis són forçats a participar en espectacles amb música molt alta, acrobàcies forçades –com ara cuidadors fent surf sobre els dofins–, aixecar entrenadors, simular balls, utilitzar pilotes o cèrcols i fins i tot permetre que el públic els toqui o els faci petons. En alguns centres es paga fins a 490 € per tenir contacte directe amb ells, sense tenir en compte els "greus riscos de seguretat i sanitaris que això comporta", a més de l'impacte psicològic, destaca Torres.

La gran mentida: ni educació ni conservació

Durant dècades, la indústria s'ha escudat en l'educació i la conservació. L'informe de FAADA desmunta aquests arguments peça per peça. Legalment, aquests centres estan registrats com a zoològics i s'haurien de regir per la Llei de Zoos (31/2003), que els obliga a complir objectius científics i educatius. La realitat és una altra. Segons l'informe, menys del 17% del temps dels espectacles es dedica a informació educativa, i sol ser "molt bàsica". "Volen convèncer el visitant que fan educació", diu l'Andrea. "Posen una locució abans que comenci el xou amb música alta, però a ells els és igual si la gent no l’escolta. Ja han complert l'expedient”.

Pel que fa a la recerca, les dades són encara més irrellevants: "Gairebé no fan investigació i la seva participació en congressos sobre cetacis és pràcticament inexistent", apunta l'Andrea. L'Olivia Mandle és contundent: "El seu propòsit és només l'oci i el negoci. Fer diners a costa d'animals supersensibles". Per això, llança un missatge directe a les famílies que hi porten els fills: "Entenc que vulguin veure'ls perquè potser no tindran mai l'oportunitat, però avui en dia tenim documentals, enciclopèdies i fins i tot realitat virtual. Veure un animal en una piscina petita, estressat, fent comportaments antinaturals... això no és educació".

El futur: santuaris en lloc de piscines

Davant d'aquesta situació, la campanya Tras el Cristal exigeix mesures concretes al govern espanyol. Les més urgents: l'aplicació efectiva de la llei, la fi immediata dels espectacles i de qualsevol contacte dels animals amb el públic, i el tancament progressiu dels centres, començant pels dos que són dins de parcs aquàtics (Marineland a Catalunya i Aqualand a Costa Adeje).

Per què aquests dos primer? Andrea Torres ho té clar: "Són centres on el 80% són tobogans i piscines. Tenen els animals per pur lucre i no poden justificar-se per la llei de zoos, perquè no tenen conservació, ni cap investigació, ni educació. No haurien d'estar autoritzats". I afegeix: "Alguns dels centres participen en congressos o publiquen alguns articles per justificar la seva existència i complir amb la llei. Però res justifica la captivitat dels cetacis, i en el cas dels parcs aquàtics com Marineland encara menys. Aquí els animals son 100% un reclam turístic".

Una altra mesura clau, segons FAADA i Mandle, és "prohibir la reproducció i la importació de cetacis". "És la clau per acabar amb la indústria", assegura l'Andrea. "Necessitem que aquests siguin els últims animals en captivitat".

Llavors, què passaria amb els 83 animals que ara viuen en aquests tancs? La resposta és el gran somni d'Olivia Mandle: els santuaris marins. "És realista", defensa l'activista. "Ja hi ha models que existeixen a Islàndia. Són espais amplis i controlats al mar on poden viure de manera més lliure, però amb assistència, ja que no podrien sobreviure sols". L'Olivia somia crear-ne un al Mediterrani. "És un canvi gran, però necessari. Seria un projecte beneficiós que ens posicionaria com a líders en transició ètica".

Andrea Torres admet que la viabilitat d'aquest pla "és complicada per la indústria i tot el que hi ha al darrere", i lamenta que "molts projectes bons estan paralitzats". Tot i això, insisteix: "En realitat no proposem res esbojarrat. Si un delfinari ha estat capaç de construir-se al mar, per què no un santuari? A Cuba hi ha tancats a alta mar". La diferència clau, explica, és que "serien llocs més amplis, no es farien xous ni activitats" i, això sí, "s'ha de tenir més cura amb temporals o catàstrofes".

La unió fa la força

Als 18 anys, l’Olivia acumula més responsabilitats que molts adults, però no ho veu com un pes. "Estic fent el que m'agrada, és la meva missió de vida. Lluito pel meu futur i el del meu germà. Si no ho faig jo, qui ho farà?". La seva aliança amb FAADA és una unió de forces estratègica. "L'activisme individual és important, però si unim forces, arribem més lluny", diu l'Olivia. L'Andrea, de FAADA, hi coincideix: "L'Olivia és el futur, tenim molta fe en ella. No tenia sentit anar per separat quan volem exactament el mateix".

El missatge final de l'Olivia és clar, directe i interpel·la tothom: "Cada acció compta, encara que sembli insignificant. Busqueu una passió que us mogui. I si no sabeu per on començar, uniu-vos a organitzacions que ja hi treballen. Necessiten la vostra energia".