Cosir està de moda

BarcelonaCostura a màquina, patchwork, ganxet, tricot... tant se val el format. El fet és que cosir està de moda i les xifres de vendes de màquines de cosir ho demostren. En els últims anys han proliferat les classes de costura i les persones interessades en aprendre a cosir. El comparador de preus Idealo destaca que la demanda de màquines de cosir ha augmentat de mitjana un 6% al mes aquest 2019 a Espanya en comparació amb el 2018. De fet, només al mes d’octubre la demanda va créixer en més d’un 30%, cosa que confirma que cosir és un dels nous hobbies favorits de les espanyoles, perquè la gran majoria de la demanda és femenina (79%).

“Des de fa uns anys, cada vegada hi ha més gent que s’anima a fer-se la roba -diu Laura Sánchez, de l’acadèmia Art Moda de Barcelona-, ja sigui perquè no troben al mercat el que busquen o per la satisfacció de fer-se-la. La costura és una cosa de què gaudeixes molt si t’agrada”. Ho ratifica Sílvia Castelló Duran, fundadora i directora de l’Escola de Disseny, Patronatge i Confecció Qstura, que fa 13 anys que va començar a impartir unes classes de costura en un centre cívic i ara comanda aquesta escola de referència a Girona. “Tenim persones de totes les edats, perquè tenim diferents formats de cursos. Però és cert que hi ha una invasió de joves! Noies de 15 a 18 anys que volen dedicar-se a la moda, però també un perfil de gent més gran que volen crear marca pròpia o fer un canvi de professió”, explica.

A la seva acadèmia, Sánchez també ofereix cursos de costura “tant per a infants com per a gent jove o persones grans que saben cosir i volen aprendre més el patronatge”. “Tenim públic de tota mena, la costura no té edat ni condició -assegura-. N’hi ha que s’ho prenen com un hobby i d’altres que busquen una sortida professional. El més important, però, és que la nostra societat està redescobrint el món de la costura i el disseny; hem deixat enrere aquell temps en què es considerava només una cosa d’àvies. Hem sigut prou proactius per adonar-nos de les coses bones que ens pot aportar la costura. En aquesta estoneta que et dediques a cosir només hi ets tu i el teu projecte, la resta desapareix... I aquest plaer d’estar cosint i compartir culmina amb una peça feta per tu. És molt gratificant”.

A Barcelona des del 2013 funciona l’espai Costuretas. “Oferim diverses opcions segons el que necessiti el nostre client -explica Esther Sánchez, la seva impulsora-, com workshops monogràfics per aprendre a cosir o per fer diferents projectes (peces de roba, bolsos, motxilles, roba de nadó…). També fem classes particulars i tenim màquines de cosir de lloguer per hores. El target principal són noies al voltant dels 30 anys, però la nostra clienta més joveneta té 8 anys, i la més gran, 86. Estem molt contents que el món de la costura no tingui edat”.

Fixant-nos altre cop en les dades d’Idealo, s’aprecia un notable increment de l’interès dels més joves per aprendre a cosir. De fet, la demanda de màquines de cosir entre usuaris de 25 a 34 anys va augmentar un 15% del 2017 al 2019. No obstant això, són els consumidors de 45 a 64 anys els que encara acumulen el gruix de la demanda (51,26%). Si comparem les dades per comunitats autònomes, Madrid (22,57%), Andalusia (21,01%) i Catalunya (19,68%) lideren la demanda. Com apunta Sílvia Castelló, “les crisis tenen parts positives i és cert que el fet de comprar i llençar no és ètic ni sostenible”: “Tenir menys recursos per comprar roba ens ha servit per adonar-nos que les peces de roba poden tenir una altra vida -explica Castelló-. Jo vaig començar a cosir el 2007 i realment he vist un creixement. El 2007 els feia vergonya dir que aprenien a cosir. Ara, en canvi, en presumeixen”. L’Esther de Costuretas ho confirma: “Generalment ve gent que s’ho pren com un hobby, per les ganes d’aprendre i relaxar-se disfrutant de la costura. Una frase que sentim molt al nostre espai és «Aquest lloc és el meu spa »”.

La preocupació per l’impacte mediambiental de la indústria tèxtil és un altre dels motius darrere de l’auge de la costura. I l’estalvi també, ja que apedaçar, arreglar i transformar les peces del nostre armari és una alternativa que permet allargar-ne la vida útil i no haver d’invertir en roba nova. També és una manera de donar via lliure a la creativitat, com una forma de crear peces exclusives que diferenciïn els que les portin. “Hi ha persones molt creatives que troben en la costura la manera d’expressar la creativitat -assegura la directora de Qstura-. No cal comprar per sentir-te bé. Pots agafar uns texans vells i fer-te una bossa, i això estimula l’interior creatiu. I si t’ho agafes com a concepte de vida està molt bé, sobretot si ho treballem des que són petits”.

Adeu al ‘fast fashion’?

A part d’aquest auge per fer-se el propi vestuari, les dades també mostren que el mercat de roba de segona mà creix, i això és una bona notícia en termes de sostenibilitat, perquè a Espanya només es reciclen el 10% dels residus tèxtils. Durant l’any 2017 més de 900.000 tones de roba feta servir van acabar en abocadors i la Fundació Ellen MacArthur, que fomenta l’economia circular, alerta que el nombre de vegades que portem una peça de roba ha baixat un 36% respecte a fa 15 anys. Encara queda molta feina a fer, ja que a Espanya consumim 34 peces noves per persona cada any i llencem 14 quilos de roba. I no oblidem que la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta (produeix més emissions de carboni que tots els vols i transports marítims internacionals junts). Neus Soler, professora dels estudis d’economia i empresa de la UOC i investigadora del grup de recerca i2TIC, alerta que “l’hiperconsumisme (comprar per comprar) no és sostenible”. “Per renovar l’armari amb tanta freqüència -explica- necessitem poder comprar a preu econòmic, la qual cosa implicarà una qualitat del producte baixa, determinada per l’ús de fibres sintètiques en la producció en lloc de materials orgànics, així com per processos de fabricació irrespectuosos amb el medi ambient. Per tant, seria més sostenible comprar roba de més qualitat i durable, encara que això impedís poder-ne comprar amb tanta freqüència”. Soler també aposta per l’opció de fer-se la roba un mateix, ja que “implica comprar materials de qualitat i valorar més la peça”. “Per tant, guanyem en durabilitat i motivació de la persona per mantenir més temps la peça a l’armari. Reciclar peces, d’altra banda, significa donar-los una segona vida, la qual cosa forma part del consum responsable”, conclou. Una recepta que comparteix Sílvia Castelló: “Estem experimentant un canvi social respecte a no comprar tant, respectar el nostre entorn, tenir-ne cura, i això també ha arribat a la costura. Comencem a vigilar quines peces de roba comprem o si en reciclem. Aquí encara queda molt camí per fer, però a Europa ja en són molt conscients. D’aquí uns anys el món de la moda sostenible estarà plenament integrat també aquí i serà molt beneficiós per a tots nosaltres i per al planeta. Però també és veritat que la societat ha de començar a acostumar-se a gastar una mica més per poder comprar producte de més qualitat i que es faci de forma responsable”.