El do de la ubiqüitat
Historiadora De L’art I De Les ReligionsFa dos mil anys Sèneca va dir: “Ser a tot arreu és com no ser enlloc”. La ubiqüitat, la capacitat d’estar present a molts llocs a l’hora, era una qualitat atribuïda primer a Déu i, durant l’Edat Mitjana, a alguns sants.
En l’actualitat, seguim sense tenir la capacitat de la ubiqüitat física, ja que només som capaços d’estar presents físicament en un sol lloc. D’altra banda, el constant desplaçament, a la deriva, de la nostra atenció quan estem online ens permet “estar presents”, mentalment i virtualment, en múltiples espais alhora. Però ¿de quina manera aquesta nova capacitat afecta i altera els nostres cervells? ¿Aquesta nova condició ens eleva i ens fa més intel·ligents o tot el contrari? El que queda clar és que ens està transformant i que ja no pensem ni vivim com ho fèiem fa quinze anys. La capacitat de concentrar-nos en una sola tasca sense interrupcions s’ha convertit en una anomalia. Hem canviat la profunditat i la qualitat per la velocitat i la quantitat. Els silencis, la concentració; la lentitud i la memòria s’estan convertint en vestigis del passat, ja que mai anteriorment ha existit un mitjà com la xarxa que dispersés d’aquesta manera la nostra atenció i ens seduís d’una manera tan intensa i exhaustiva. Ja no podem deixar d’estar permanentment connectats i comunicats, ja que tenim por de quedar-nos apartats del grup i sentim l’amenaça de tornar-nos invisibles. Com diu Daniel Goleman, l’atenció, aquesta capacitat que resulta ser el secret per l’excel·lència, s’està convertint en un talent escàs i subestimat en la nostra societat.
La tecnocràcia es va imposant imparablement i cal tenir en compte el que expliquen els experts: les tecnologies no són meres ajudes exteriors, sinó també transformacions interiors de la consciència humana.
