Heterocuriosos: a la caça de sensacions

BarcelonaExterior. Dia. Diumenge al matí de ressaca. “Aviam, ja sabeu que no sóc lesbiana, però les tres hores que vaig passar enrotllant-me amb l’Esther al lavabo de l’Apolo van ser increïbles. La gent picava a la porta i nosaltres ni ens en vam adonar. Fins i tot hem dormit juntes, però quan m’he llevat tampoc he pensat «Hòstia! Que ahir sopant calamars era hetero i ara que preparo el cafè mentre penso si hi tiro un raig de whisky, resulta que sóc lesbiana!» Doncs la veritat és que no, que jo noto que no ha canviat res”. “Mira, jo no ho sé, però si vols parla-ho amb el Dani i el Ricard, que mentre vosaltres éreu al lavabo ells es van enrotllar al mig de la pista. Molt “hi-hi, ha-ha”, però el petó va durar dues cançons...”

Dels creadors dels millennials, els muppies, els metrosexuals, els hipsters i els yuccies... ara arriben els heterocuriosos. Són conceptes que si els escrius en una pàgina de Word l’eina de correcció els subratlla en vermell per incorrectes i, molt probablement, no arribarà el dia que deixin de ser-ho. Les etiquetes són una gran eina per a la segmentació a l’hora de plantejar l’estratègia de màrqueting i per definir del producte. Però, per a què més les necessitem?

Qui són els heterocuriosos?

En aquest cas el nom és bastant literal: són els que, encara que estiguin convençuts de la seva heterosexualitat, tenen curiositat per tenir relacions sexuals amb algú del mateix sexe. I, de manera esporàdica o limitada, en tenen. Exploradors d’un terreny que els crida molt l’atenció, i en què s’endinsen sense por i sense necessitar una excusa posterior.

En el fons l’etiqueta dels heterocuriosos és una gran notícia. Si anem una mica enrere, només una mica, recordarem que les variacions sexuals de parella que han anat més enllà del clàssic home-dona han fet explotar el cap a més d’un. I no cal que arribem a la Inquisició o als innumerables homosexuals que s’han reivindicat al llarg de la història. Actualment hi ha 78 països que encara consideren que la homosexualitat és il·legal en relació als 17 que han legalitzat el matrimoni gai. És evident que encara hi ha molt camí per recórrer, i si no fixem-nos en l’estadística de parelles homosexuals que veiem pel carrer i la dels vestidors dels equips de futbol. Fa només quatre setmanes que Bruce Springsteen va anunciar que suspenia l’actuació a Greensboro com a protesta per la llei aprovada a Carolina del Nord, que el cantant veu lesiva per a lesbianes, gais, bisexuals i transgèneres, i ho va rematar amb un “Algunes coses són més importants que el rock, i la lluita contra els prejudicis i el fanatisme n’és una”. És per això que l’etiqueta dels heterosexuals curiosos és una bona notícia.

L’etiqueta és nova, però el comportament que descriu és tan vell com la nostra espècie. Segons Daniel Borrell, psicòleg i terapeuta sexual del centre Quantum, “aquest concepte descriu el que fins ara s’havia anomenat homosexual reprimit o indefinit en la seva orientació sexual”. De fet, “és una expressió més del que ja exposava Alfred Kinsey als anys 50 quan deia que hi ha set graus diferents entre l’heterosexualitat i l’homosexualitat”, afegeix Borrell. “Però el més interessant -continua-és el motiu de l’aparició d’aquesta nova etiqueta. Probablement una de les explicacions la podem trobar en l’homofòbia. Quan una persona heterosexual se sent atreta per algú del seu mateix sexe pot entrar en conflicte amb la seva identitat sexual i se sent qüestionada com a dona o com a home, i aquesta etiqueta atura les pors davant d’una possible homosexualitat sota el paraigua de l’heterosexualitat. Això significa que encara ens preocupa massa qui ens agrada en lloc d’entendre simplement que som éssers sexuals”.

Així, conclou el terapeuta sexual: “El que ofereix el concepte dels heterocuriosos és una connotació positiva al que fins ara havia sigut jutjat socialment i evidencia que cal trobar més matisos quan es tracta d’orientació sexual, perquè molt sovint no existeixen el blanc i el negre. Avui els prejudicis i les creences de la societat en què vivim impedeixen comprendre aquest tipus de diversitat i tendim a utilitzar connotacions que defineixen un extrem o un altre. Conceptes anteriors, com el metrosexual, van permetre donar una connotació positiva als homes heterosexuals que es cuidaven i de qui sovint es qüestionava l’heterosexualitat”.

Testimonis

Hem parlat amb vint dones i homes heterocuriosos i es delimiten dos nivells clarament diferenciats: quan l’heterocuriositat és qüestió de dones, una experiència que sovint es dóna entre amigues, la percepció que es té d’elles a l’hora d’explicar l’experiència és la de persones aventureres, atrevides i substancialment més sexis. Mentre que quan es tracta d’explorar i explicar escenes heterocurioses entre homes l’acceptació no és tan entusiasta, especialment quan l’audiència és masculina: el missatge es distorsiona i s’allunya clarament de l’aventurer i l’atrevit, acostant-se a les connotacions homosexuals.

El que sí que és clar és el perfil de la personalitat dels heterocuriosos. Segons la doctora Anna Muro, professora i investigadora del Grup d’Estudis en Personalitat i Diferències Individuals a la Universitat Autònoma de Barcelona: “Els estudis fets amb diferents models de personalitat arriben tots a la mateixa conclusió: hi ha tres grans factors associats al comportament sexual, que són l’extraversió, la impulsivitat i la percaça de sensacions”. “Tots tres tenen bases genètiques i biològiques, i correlacionen amb alts nivells de testosterona i uns llindars d’excitabilitat més alts”, explica la doctora.

Això significa, segons Muro, que “les persones impulsives, extravertides i buscadores de sensacions necessiten més estimulació per arribar al nivell òptim de benestar; d’altra banda, amb poca estimulació sensorial, s’avorreixen i es deprimeixen”. No obstant, la doctora apunta diferències: l’extraversió, que també s’associa a nivells més alts d’oxitocina (l’hormona del vincle i del contacte físic), està més relacionada amb la variabilitat i la promiscuïtat sexual, i amb un nombre superior de parelles sexuals, cosa que inclou haver experimentat amb un ampli ventall de parelles, fins i tot els contactes homosexuals, encara que la persona es defineixi com a heterosexual. En canvi, la impulsivitat i la percaça de sensacions “estan més relacionades amb els comportaments de risc sexual i la hipersexualitat”, un concepte que defineix un comportament sexual excessiu, amb una gran incapacitat personal de controlar l’excitació i activació sexual. Aquesta hipersexualitat s’associa a un “sistema d’inhibició conductual pràcticament inactiu i un sistema d’activació conductual hiperactiu”.

Sovint les persones que practiquen sexe amb parelles tant hetero com homosexuals acostumen també a mostrar molta hipersexualitat, “són de fàcil excitació i molt sensibles a qualsevol tipus de recompensa o plaer”. A la percaça del plaer les fronteres es difuminen fins a desaparèixer. D’heterosexuals, homosexuals i bisexuals hem passat a heterocuriosos, a homoconfusos i fins i tot a gaisheteros. La taula del menú de perfils d’atracció sexual està servida. De la mateixa manera que ara ens posem les mans al cap quan sentim les històries de com es tractava els homosexuals fa poc més de 15 anys (o de 15 minuts), potser d’aquí uns anys riurem quan encara era tema de diàleg escollir si només et senties atret per un home o per una dona. Pot ser que les etiquetes siguin molt útils per als plans de màrqueting, però no ho són tant per a la vida. Entre altres coses, perquè gairebé n’hi hauria d’haver una per a cada persona, i per a això ja tenim noms i cognoms.

Bromance, una apli per a homes heterocuriosos

La primera aplicació per a telèfon mòbil que va aconseguir caçar el públic heterocuriós va ser Whisper, que en principi estava destinada al públic general però que es va redirigir majoritàriament cap als homes, després que els usuaris hi trobessin l’espai perfecte per explicar les seves experiències homosexuals a la xarxa. De fet, la gran majoria de testimonis recordaven anècdotes sexuals amb altres homes viscudes a la universitat, abans de casar-se amb dones. Frank Underwood, el protagonista de la sèrie House of cards, probablement n’hauria sigut usuari.

El relleu més fort i evident de Whisper a nivell de les aplicacions l’ha agafat Bro, una apli ja destinada d’origen al públic masculí, en què el perfil de l’usuari pot ser anònim i no cal que categoritzi la relació o l’orientació sexual. Segons un portaveu de l’empresa que ha desenvolupat l’aplicació: “La principal raó per la qual s’ha decidit que l’apli no identifiqui els seus usuaris com a homosexuals, bisexuals o en fase d’exploració és perquè no creiem que realment això sigui rellevant”. “L’apli no és per connectar gent que simplement vulgui mantenir relacions sexuals, sinó per establir connexions llargues, ja siguin d’amistat o relacions a llarg termini”, afegeix.