Més enllà de l’estil

Barcelona“Quin estil que té, sempre va impecable!” Aquesta frase, que hem pronunciat més d’una vegada, és el resultat de la sensació que una persona provoca a primera vista. Hi ha qui destil·la una mena d’aurèola sofisticada i elegant amb la seva presència, però també qui no genera aquest impacte visual. Aquesta dualitat ens porta a pensar que hi ha persones que neixen amb estil i d’altres que no. Abans de submergir-nos en la naturalesa més profunda de l’estil, cal definir-lo. La paraula procedeix del terme llatí stilus i s’associa a l’aparença o l’estètica d’alguna cosa, una definició centrada només en la part més física d’un concepte que va molt més enllà. “L’estil és una conversa, una història de connexió de nosaltres amb el món i amb la bellesa. És molt més que la roba, que és simplement un instrument al servei de l’estil que ajuda a expressar el que som”, afirma l’escriptora i periodista de moda Andrea Amoretti al seu últim llibre, Empieza por los zapatos.

L’estil és innat?

Segons ella, no. “Hem crescut pensant que es neix amb estil i que automàticament hi ha persones que en tenen i d’altres que no. No és així. Un pot tenir una sensibilitat i una atracció més o menys gran cap a la bellesa, però tots tenim un físic per gestionar i una identitat que hem d’expressar. En aquest sentit, tots tenim estil i el podem fer créixer”, explica Amoretti.

Per a Charo Mora, especialista en cultura de moda, l’estil és innat i es construeix alhora. “Hi ha una part que és teva i una altra que creem nosaltres mateixos i té a veure amb l’entorn. No és una cosa predeterminada”.

Una altra de les creences generalitzades és la vinculació de l’estil amb la superficialitat, una idea habitual que ens porta a pensar que les persones amb més estil són esclaves del seu aspecte o els preocupa tant que tendeixen a ser banals. “Molta gent creu que la imatge és superficial i no té importància, però obviar-la és impossible, perquè som una part física i una d’espiritual. Totes dues són necessàries i es comuniquen entre si”, expressa Amoretti, que es defineix a ella mateixa com una “estilista poc convencional”.

Segons la seva opinió, és el món de la moda el que alimenta aquesta superficialitat i consumisme, no pas l’estil. “La moda és una indústria i un negoci entorn del fet de vestir-se, mentre que l’estil és una actitud, un esperit i una identitat que impacta directament en la manera com ens sentim”, declara Amoretti.

Per la seva banda, Charo Mora fa una anàlisi de per què la moda ha sigut considerada històricament una qüestió menor i frívola. “Abans de la Revolució Francesa es considerava un privilegi i es vinculava a l’aristocràcia i a una classe social ociosa”, explica l’experta. La burgesia, la nova classe sorgida d’aquesta revolució, va eliminar tots els elements relacionats amb la moda aristocràtica, com ara els talons, el maquillatge o les perruques. La dona es va convertir aleshores en l’aparador de la riquesa i el poder polític de l’home burgès. “La moda per a ella no té un sentit pràctic, sinó que es considera una cosa femenina i capriciosa, una idea que s’hereta al segle XX i perdura fins a finals de segle. Al segle XXI la moda passa a considerar-se un element cultural”, explica Mora.

¿Hi ha una relació directa entre l’estil i l’estat d’ànim? Petits gestos i accions diàries demostren que, quan una jaqueta, uns pantalons, unes sabates o qualsevol peça de roba ens afavoreixen, ens veiem i ens sentim millor. “L’estil és una eina d’expressió que ens permet comunicar-nos externament i internament, perquè entrem en connexió amb nosaltres mateixos”, matisa Amoretti.

La roba, una eina emocional

Una samarreta, una faldilla d’una mida i color determinats o un mocador estampat són tres elements habituals en qualsevol estilisme. Cadascuna de les peces de roba que escollim cada dia amaga un univers més profund que el merament físic: l’emocional. La roba és una poderosa eina d’expressió que transmet sensacions i estats d’ànim. Ho avalen diversos estudis i experiències.

Una d’elles és la que va dur a terme Karen Pine, professora de psicologia a la Universitat de Hertforshire (Anglaterra). La docent va demanar als seus alumnes que anessin a classe amb una samarreta del Superman. Volia saber si una determinada peça de roba podia influir en el procés psicològic i en el pensament de qui la porta. I així va ser. Els estudiants que la portaven “se sentien més agradables i més forts físicament”, tal com va descriure l’experta.

“Les peces de roba tenen un significat simbòlic. Adoptem les característiques que associem a aquella peça i això té el poder de canviar la manera com pensem, un procés que es coneix com a cognició investida ”, assegura Pine. Un parell d’anys abans, a la Universitat Northwestern d’Il·linois, als Estats Units, van descobrir quin era l’efecte que provocava portar una bata blanca de metge. Els voluntaris que la van vestir cometien la meitat d’errors que els que anaven de carrer.

Aquests exemples demostren clarament que existeix una psicologia de la moda, una realitat que està present en el nostre dia a dia. “La moda transmet emocions positives i negatives”, explica Ana Capel, estilista i consultora de moda. “L’espectador observa, sense adonar-se’n, el que l’altra persona vol destacar o el que transmet amb el seu look diari”, destaca Capel.

Per a l’estilista, dos exemples clars de com la roba genera emocions -en aquest cas, diametralment oposades- són Cristiano Ronaldo i Kate Moss. “Tot i la roba caríssima que es compra, Cristiano no és un referent en moda, sinó un exemple que la classe no es compra amb diners. En canvi, Kate Moss sempre em desperta emocions positives, vesteixi com vesteixi”, afirma Capel, artífex dels estilismes d’actrius tan conegudes com ara Inma Cuesta, María León o Verónica Echegui.

El poder dels colors

A més de transmetre emocions, la roba influeix en l’estat d’ànim. A l’hivern acostumem a vestir colors foscos, sobris i sense estampats, mentre que a la primavera i l’estiu hi ha un notable canvi i apostem per tonalitats més acolorides i intenses. Aquest canvi, que d’entrada podria semblar insubstancial, no ho és. “En general, a l’hivern o els dies de pluja ens veiem menys guapes, perquè tendim a escollir colors com el negre, el blau o el gris. Es pot aconseguir l’efecte contrari si ens decidim pel vermell o el verd, ja que ens donen un altre aspecte i una altra energia”, detalla Capel.

Els estilismes diuen molt de com ens sentim i què volem expressar. La clau, com expressa la coneguda estilista, és “trobar allò que et faci sentir bé sense sentir-te disfressada”.