La moda sostenible (i tecnològica) del futur
Deu dissenyadors joves presenten a The Youth Mobile Festival de Barcelona diverses propostes amb què es podrà vestir la gent del futur
BarcelonaJa és possible fer pell sense pell i plàstic sense plàstic. Pot sonar a pel·lícula de Stanley Kubrick, però és la vida real. A més, cada cop sembla més evident que ben aviat tots serem ciborgs; és a dir, deixarem de portar la tecnologia a les mans perquè anirà incorporada a la roba i al cos. Amb aquestes premisses, deu alumnes de disseny de moda de l’IED Escola Superior de Disseny han treballat durant una setmana per crear deu propostes amb les quals es podrà vestir en el futur. Els resultats es presentaran en una performance artística dins la primera edició de The Youth Mobile Festival (YoMo), que se celebra de dilluns a dijous de la setmana que ve a la Fira de Barcelona. L’ARA ha tingut accés a les aules on s’han confeccionat els models.
Sostenibles i tecnològics
Els materials amb què han treballat els alumnes són de tres tipus: sostenibles, biodegradables i tecnològics. Així, Carolina González ha fet un conjunt amb una reixa de material biodegradable que ha imprès en 3D al Fab Lab de Barcelona. “En la presentació s’hi projectaran làsers i el teixit brillarà perquè té uns filaments de fibres ultraviolades”, explica, destacant una característica que el fa molt interessant en camps com ara la seguretat viària.
Altres alumnes han fet vestits amb bioplàstic, un material sòlid però flexible que s’aconsegueix barrejant gelatina, glicerina, aigua i pigments. L’acabat és brillant, com si fos un impermeable; l’única i important diferència és que si el bioplàstic es mulla es desfà. Una altra alumna, Roser García, ha treballat amb muskin, una pell vegetal feta a partir de fongs que presenta un tacte suau, molt similar a la pell animal. “L’hem comprat a un italià que la cultiva. D’aquí uns anys reemplaçarà la pell”, assegura Alex Murray-Leslie, artífex d’aquesta presentació de moda, investigadora de sounding wearables (tecnologia sonora integrada a la roba) i cantant del grup musical Chicks on Speed.
Crítica a la hipervisibilitat
Dos dels models que han creat els alumnes de l’IED estan connectats. Un té 30 pals de selfie enganxats al tors, amb mòbils que fotografien constantment la model. Les imatges s’envien a l’instant a l’altre look, que té les mànigues plenes de miniimpressores que van deixant caure a terra els retrats. És una crítica frontal a la hipervisibilitat a què molts se sotmeten a les xarxes socials. “El primer és com una gàbia i el segon dissemina l’ego pel món”, explica Murray-Leslie, que considera important que el públic de YoMo, íntegrament nens i adolescents, pugui reflexionar sobre aquesta qüestió. En la mateixa direcció apunta la proposta de Gabriel Barros, que utilitza un casc creat per l’inventor i investigador canadenc Steve Mann per reflexionar sobre aquesta dicotomia entre mirar i ser vist.
Per compensar el dispendi paperer que generaran les impressores, un conjunt d’Anna Masclans se centra en l’economia circular: ha agafat tots els retalls de roba que es llencen cada dia a l’IED i els ha enganxat amb un material biodegradable fins a formar novament metres i metres de teixit continu en forma de planxes. “Vull conscienciar sobre el gran desaprofitament de materials”, rebla l’alumna.
Un conjunt de llums làser i ultraviolats i sensors de moviment faran que la presentació tingui un caràcter performatiu. Però en el món dels wearables i dels nous materials per vestir-se no només hi indaguen els futurs talents: grans dissenyadors tèxtils com l’holandesa Iris van Herpen i marques com Samsung ja fa temps que l’exploren.
El futur dels ‘wearables’
La iniciativa conjunta de l’IED i Murray-Leslie té un caràcter lúdic i creatiu, però també educacional. A l’aula de treball han sorgit preguntes que es traspassaran a l’audiència del YoMo, classes senceres de nens i adolescents. “Hi ha moltes contradiccions pel que fa a la tecnologia wearable. Com podem aplicar-la a la vida diària? Pot crear una nova expressió corporal? Pot empoderar la gent, sí, però pot també coartar-la?”, es pregunta Alex Murray-Leslie.
Segons el director general de l’IED, Alessandro Manetti, ens trobem en un moment en què “la tecnologia s’està acostant a la persona, però de vegades aquesta aproximació genera problemes”. Manetti considera que el disseny és important per fer que l’ús dels wearables sigui “intuïtiu i més fàcil”, però indica que la clau de volta perquè comencin a formar part del nostre dia a dia és que siguin aparells “invisibles, integrats, i que afegeixin noves competències sense destrossar-ne d’altres”. I d’això a ser ciborgs només hi ha un pas.
El nou Mobile World Congress dels joves
Del 27 de febrer al 2 de març, al recinte de la Fira Barcelona, se celebra la primera edició de The Youth Mobile Festival (YoMo). És el germà petit -més aviat nounat- del Mobile World Congress i està dedicat a un públic d’entre 10 i 16 anys. L’entrada és gratuïta, però fa mesos que s’han esgotat les 15.000 places que hi havia disponibles. La performance artística de l’IED es podrà veure cada dia a les 11.30 h i a les 12.30 h. Els altres grans reclams d’aquesta cita són els tallers i les activitats perquè els joves experimentin amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques.