Cues, vibradors i roba sense gènere: així són les propostes dels joves dissenyadors del 080

BarcelonaEls creadors emergents reclamen el seu torn. Exigeixen fer-se un lloc dins la moda. Abracen conceptes actuals, hibriden formats, promouen valors que ja consideren integrats com la diversitat o la sostenibilitat, arrisquen en disseny i ho transmeten als joves que veuen en les seves col·leccions conceptuals peces de roba que els fan somiar. Cadascú a la seva manera. Això s'ha evidenciat durant la tercera jornada del 080 Barcelona Fashion, protagonitzada per joves dissenyadors que despunten més enllà de casa nostra.

De tots els nous talents, Dominnico és el més (re)conegut i ho és per mèrits propis. Dives com Beyoncé, Lady Gaga o Rosalía han lluït la seva roba, i les seves posades en escena generen la mateixa fascinació que els seus dissenys atrevits. De fet, les llargues cues que es creen a l’entrada de la passarel·la mereixen un capítol a banda, així com l’ansietat que es palpa en l’ambient per aconseguir un dels seients privilegiats per veure la desfilada. La nova col·lecció Dildom presentada aquesta nit ja deixava entreveure la temàtica eròtica d’entrada, i les videoprojeccions de joguines sexuals que acompanyaven els models reforcen el missatge transgressor. “Hi ha elements del món del BDSM com les màscares, la pell o les cadenes, però també hi ha roba d’inspiració esportiva i elements del motor”, explicava Domingo Rodríguez Lázaro al backstage del 080. No han faltat a la proposta d’inspiració futurista siluetes i detalls que identifiquen l’essència de la firma barcelonina: vestits asimètrics amb obertures estratègiques unides amb fermalls metal·litzats, minifaldilles de pell amb butxaques, motius de pèl sintètic i peces elaborades amb teixits reciclats o roba reutilitzada en una pasarel·la amb dildos repartits arreu. Destaca per exemple, una gavardina texana elaborada amb pedaços de fins a nou pantalons diferents: “Els vaig recuperar de l’Humana”, deia somrient. Més enllà de la parafernàlia sexual, la nova proposta de colors pàl·lids –tret d’algun element taronja i platejat–, ha abanderat un missatge potent: “Reivindico la llibertat de l’individu en tots els sentits”, conclou.

Anel Yaos diu que “un vestit de princesa se’l pot posar qui vulgui”. El dissenyador sevillà considera que hi ha clixés que ja estan superats i que la moda genderless ha arribat per quedar-se. “M’és igual el gènere, el sexe, la talla o l’edat. Jo dissenyo per a persones”, explica. La seva proposta d’estil romàntic s’ha inspirat en les criatures fantàstiques del mar a través de vestits voluminosos, superposicions, iridescències i teixits reaprofitats: “He reciclat les vànoves de casa dels meus avis i n’he fet vestits”, reconeixia.

Qui també ha fet un exercici de reciclatge creatiu és Outsiders Division, que ha posat una de les notes gamberres de la jornada. La firma de roba independent creada per David Méndez “vesteix tots els adults que encara no han crescut”. A la passarel·la, aquest outsider de la moda ho ha barrejat tot: roba d’inspiració naïf amb peces més treballades, teixits artesanals amb altres materials més tècnics, mescles impossibles d’estampats i colors, i, fins i tot, peluixos i joguines que recorden la infància dels 80 i 90. Una col·lecció eclèctica per satisfer els Peter Pan en potència.

Al matí, la tercera jornada del 080 l’han obert dues firmes debutants. D’una banda, Compte Spain, del valencià Santi Mozas, que ha presentat una col·lecció femenina plena de detalls artesanals inspirada en els malsons. De l’altra, Paolo Leduc, que ja es perfila com un futur enfant terrible perquè prové del món del grafiti i treballa la sastreria contemporània: manipula la silueta, la desconstrueix, l’estampa i li dona un aire punk-rock. Ell mateix té una imatge que recorda John Galliano quan era jove.

Custo Barcelona es manté, però s’adapta

Custo Barcelona és un clàssic en tots els sentits. La firma catalana d’abast internacional manté el pols dins del sector gràcies a la inventiva de Custo Dalmau i la seva capacitat d’adaptació al llarg dels darrers 40 anys de trajectòria. “La clau de la supervivència és mantenir ferma la nostra identitat, que es basa en la creativitat i la innovació”, recordava el dissenyador abans de la desfilada. Les modes canvien i el públic també es fa gran, però Custo Barcelona no deixa de reinventar-se per seduir els més joves. Per això, la col·lecció que ha presentat al 080 és un reflex del seu ADN, però amb certes llicències: siluetes més atrevides, teixits galàctics i obertures vertiginoses que no deixen lloc a la imaginació. Tret d’algun look de nova temporada, la proposta, que ja es ven a botigues, s’ha exhibit ja a Nova York, Los Angeles i Madrid.

En una altra lliga estètica juga The Label Edition, que ha mantingut la seva aposta per destacar la sensualitat femenina des de la naturalitat. La firma de Véronique von Siebenthal i Laura Johansson abanderen l’estil afrancesat a la passarel·la catalana en forma de peces modulars de grans volums a les mànigues, siluetes oversize lleugeres i vaporoses i teixits naturals. A The Label Edition no li calen excessos innecessaris.