Estils 27/05/2021

On han anat a parar els petons?

Com ens afecta la falta d'aquest gest íntim que ha estat quasi esborrat per la pandèmia però que té una gran importància

3 min
Una parella amb mascareta a punt de fer-se un petó
Disponible en:

BarcelonaQuè se n’ha fet d’aquells instants previs, aquells segons elèctrics que passen abans de fer-se el primer petó? Com es poden robar avui les besades al mig del carrer? I ja no només això: com està la situació dels petons en general? La frontera física en temps de pandèmia és evident, però això també ha creat una frontera mental. Des de fa mesos ens han dit que, per protegir-nos, cal distanciar-nos. On han quedat els petons, en tota aquesta equació?

Potser ara ens ho pensem una mica més abans de fer el pas, o almenys això és el que indica un estudi fet per l’apli de cites AdoptaUnTío: el 66% dels espanyols confessa que ara és molt més exigent a l’hora de fer un petó i un 67% també admet que disfruta més dels petons que abans de la pandèmia. I més enllà dels petons romàntics, un 71% dels enquestats també assegura que troba molt a faltar poder saludar els seus amics i familiars amb dos petons a la galta. Per què ens agraden tant els petons?

“Als llavis tenim moltes terminacions nervioses que activen tota l’àrea neuronal del plaer i el benestar”, explica Marta Salla, doctora en psicologia i terapeuta familiar. Els petons són, segons l’experta, una porta a ampliar els sentits de connexió emocional. Unes sensacions que ara, amb la pandèmia, “es troben molt a faltar”. Quan es fa un petó, s’accedeix a l’espai més pròxim de l’altra persona, l’espai més personal. “Això ens fa connectar de manera més íntima amb l’altre”, afegeix.

El cas és que no són temps fàcils per trobar parella o interactuar amb els altres. “Això està provocant que moltes persones que estaven soles i patien per aquesta situació encara pateixin més”, considera la psicòloga. Una situació que no passa a aquelles que “s’han permès creuar aquesta línia i es permeten gaudir-la”, afegeix. Una línia que, d’altra banda, també és necessària. Segons Salla, el contacte físic és una necessitat que tenim des de la infància per créixer i desenvolupar-nos. Una necessitat en tots els àmbits, com l’emocional, el físic o el cognitiu que ens ajuda a sentir-nos segurs, estimats i protegits. “És bàsic, lícit i ens ajuda a sobreviure”, resumeix.

Els petons fins i tot són importants en l’evolució humana i animal, i així ho suggereix un estudi fet per l’antropòloga Helen Fisher. Per a aquesta experta en la biologia de l’amor, fer un petó és un mecanisme d’adaptació molt important i està present en més del 90% de les societats humanes. Sense descomptar que animals com els ximpanzés també es fan petons o els elefants posen les seves trompes a les boques d’altres membres de la manada, per posar alguns exemples.

Tota una evolució i necessitat biològica que s’ha vist tocada per la pandèmia. “Vivim una situació d’incertesa molt gran i totes les indicacions que rebem són contràries a aquesta necessitat”, explica Salla. “Hem associat cuidar-nos al fet de no tocar-nos, quan el nostre desig és poder-nos tocar. Veiem el fet de tocar-nos com posar-nos en risc”. Per això, l’experta considera que, de la mateixa manera que durant mesos s’ha estat fent aquesta campanya per conscienciar la població, quan tot això acabi s’hauria de fer una altra campanya que ajudi a restablir els beneficis de poder tenir contacte físic. “Sobretot amb la gent gran, que és la que més necessita aquest contacte en l’àmbit neuronal” afegeix. En altres paraules, haurem de perdre la por i aprendre a acostar-nos als altres sense la percepció que això pugui suposar un perill.

Breu història dels petons

Es creu que una de les primeres referències documentades en què es parla dels petons en un sentit sexual es troba a l’Índia, al Mahabharata, el gran poema èpic del segle III a.C. i al Kamasutra, on es registren fins a 22 tipus de petons. Hi ha una teoria que diu que l’hàbit amatori dels petons s’hauria estès des del subcontinent asiàtic fins a Europa gràcies a les tropes d’Alexandre Magne després de conquerir l’Imperi Persa.

Pel que fa als romans, es creu que tenien fins a tres paraules diferents per distingir els petons: hi havia l’osculum, que tenia un sentit protocol·lari, el basium, per a les relacions d’amistat, i el suavium, de caràcter amorós. Fins i tot el poeta romà Catul té nombrosos versos en què es dirigeix a la seva amant, Lesbia, demanant que li faci petons fins que perdin el compte. La vida és breu, deia.

A l’Edat Mitjana el petó es va convertir en un dels símbols de la relació entre el vassall i el senyor i també era la manera de donar la pau durant la litúrgia de la missa cristiana. A més, durant les transaccions legals es feia un petó sobre la firma del contracte, que era una X, com a mostra de compromís amb què s’acabava de signar. D’aquí ve l’expressió “segellar amb un petó”.

Encara que durant aquesta època s’han trobat indicis que els petons també formaven part de l’erotisme, no és fins al segle XVIII que en l’art del Rococó es presenten pintures d’amants molt sensuals fent-se petons, com a les del Jean-Honoré Fragonard.

Més tard, durant el Romanticisme, se li van començar a atorgar poders màgics als petons. És el cas dels contes com els dels germans Grimm, en què la bella dorment es desperta gràcies a un petó o la granota que es converteix en príncep. Tot i això, els petons només estaven permesos en moments d’intimitat.

Haurien de passar molts anys perquè la unió dels llavis es normalitzessin i fossin acceptats públicament. Sobretot va ser gràcies a l’aparició del cinema, amb les seves pel·lícules romàntiques i passionals que els petons van passar a formar part del públic de masses. Des d’aleshores, voler fer “petons de pel·lícula” és una de les fites de molts joves enamorats.

Existeix el petó perfecte?

Vet aquí la pregunta del milió. O potser la pregunta més aviat seria: fins a quin punt és important fer un bon petó? Segons un estudi publicat a la revista Evolutionary Psychology, el 59% dels homes i el 66% de les dones perden l’interès per l’altra persona si aquesta no domina aquest art amatori. Però ¿hi ha alguna manera de saber com fer petons de manera correcta? S’han fet estudis per tot, un fins i tot indica que un dels secrets és inclinar sempre el cap a la dreta. Tant se val si ets esquerrà. Si amb aquesta informació no n’hi ha prou, l’autor de The art of kissing, William Crane, assegura que existeixen diferents preferències segons el gènere: a ells els agrada aprofundir més amb la llengua, mentre que elles prefereixen un estil més suau. Però està clar que, sobre petons, no hi ha res escrit.

stats