Amb un mínim de quinze dies seguits a l’estiu el cervell té temps per abandonar la rutina i incrementar la flexibilitat.
L’estiu ja és un temps prou trencador i divers que permet fer activitats diferents quan pleguem de la feina. Com que la llum solar dura més, quan se surt de la feina es pot passejar, llegir un llibre, anar a la platja o a la muntanya, sortir a caminar o anar amb bicicleta.
Com més temps passem de vacances, més costa tornar a treballar. Descansar molts dies seguits farà que la tornada a la feina sigui molt feixuga, perquè caldrà adaptar-se altra vegada a uns horaris laborals amb la idea (o la càrrega mental) que ja no tindrem més vacances al llarg de l’any. Els dos factors, sumats, ho faran més difícil de pair.
A l’estiu hi ha oficis que estan en temporada alta i és difícil fer vacances. Malgrat això, hi ha feines que poden implicar només mirar correus i estar pendent de l’ordinador una o dues hores diàries per després fer activitats de vacances. Són les vacances de molts oficis actuals, en què cadascú s’ha de fer el vestit a mida, el que li va millor. Organitzar-se serà la clau per poder gaudir d’hores de descans diari. Però no de dies seguits sencers.
Les rutines diàries són prou riques i variades per no haver-les de trencar dràsticament. De fet, si algú necessita fer-ho així, s’ha de plantejar si el que fa li agrada o li funciona. Potser és la feina la que no li agrada i és el que hauria de canviar. Les vacances no seran la solució per resoldre-ho.