BarcelonaEl mode vacances, que els mòbils no han incorporat encara com a prestació, ha canviat. “Ja no fem vacances com fa 40 anys, quan la gent tenia un mes de descans seguit i ja no tenia més descansos la resta de l’any”, afirma la psicòloga Estefania Carreño. Ara les vacances són a l’estiu, però també n’hi ha la resta de l’any, perquè “hi ha més necessitat de descansar”, diu Carreño. I no només això: hi ha moltes altres situacions que expliquen el canvi de paradigma sobretot perquè hi ha oficis que a l’estiu tenen la seva temporada alta i per tant és quan tenen més feina.
Sigui d’una manera o d’una altra, el temps de qualitat, un concepte mític, ha de ser una prioritat quan marxem de vacances. Laboralment, “el descans físic i psicològic és un benefici per al treballador, però també per a l’empresa, perquè el personal tornarà a la rutina amb més energia i satisfacció pel temps gaudit”, sosté la psicòloga Carreño. A partir d’aquí, n’hi haurà que necessitaran un procés de readaptació a la feina. El divulgador científic i professor de la Universitat de Barcelona David Bueno explica que “hi ha persones que desconnecten amb una facilitat espantosa i per tant trenquen les rutines amb molta facilitat, i d’altres que poden necessitar una setmana sencera per fer-ho”. Entre els motius destaca el tipus de feina que fem. “Les feines més monòtones tendeixen a establir més les rutines, i poden costar més de trencar”. També hi ha un altre factor, diu, que dificulta la desconnexió entre feina i vacances: “Si no canviem de lloc, la simple presència d’espais coneguts fa que tendim a mantenir les rutines, mentre que si canviem d’escenari ens resulta més fàcil perquè l’entorn passa a ser diferent”.
Per la seva banda, la coordinadora de la unitat del son de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Odile Romero, sosté que la millor fórmula per al cervell és trencar les rutines diàries com més dies seguits millor. És llavors quan es recupera energia física i cognitiva. I, a més, hi ha restabliment cognitiu perquè el cervell es dedica a altres pensaments que no tenim quan treballem. És allò que els runners asseguren que els passa quan corren, que diuen que és quan pensen millor. O el que tradicionalment s’ha dit del científic Isaac Newton, que va veure clara la teoria de la gravetat quan, descansant sota una pomera, li va caure una poma al cap. Tot i això, la metge de la Vall d’Hebron afegeix que, al final, cadascú s’ha de fer el vestit a mida. “Si treballar vol dir engegar l’ordinador una hora al dia per contestar correus, i després dedicar-se a fer activitats d’oci, no és ben bé com passar vuit hores (o més) en una oficina”. Per descobrir quina fórmula és millor -vacances seguides o partides- parlem amb un defensor de cada opció que ens n’explica les virtuts.
La treballadora d’aerolínia prefereix les escapades
La Isabel Bordas s’agafa quinze dies de vacances a l’estiu perquè és quan a la seva feina, en una companyia aèria, hi ha el pic de treball més alt. Podria fer-les seguides, però s’estima més partir-ho. “M’hi he acostumat perquè després m’agafo setmanes durant la resta de l’any i això em van bé per conciliar amb les vacances escolars de la meva filla”, explica la Isabel. Nadal i Setmana Santa són dates assenyalades que sempre s’agafa de descans. “Prefereixo fer-ho així, perquè desconnecto de la feina altres èpoques de l’any, i no només a l’estiu”, diu Bordas.
El periodista, a favor d’una pausa llarga
Per contra, el periodista especialitzat en viatges Raimon Portell aposta per les vacances seguides. “L’experiència em diu que durant el primer mes tot just fas neteja del que deixes a casa. A partir del segon comença el viatge de veritat”. Dit això, Portell és conscient que, si no es pot, com passa massa sovint, qualsevol extensió és bona.
Per què és millor fer les vacances partides?
Amb un mínim de quinze dies seguits a l’estiu el cervell té temps per abandonar la rutina i incrementar la flexibilitat.
L’estiu ja és un temps prou trencador i divers que permet fer activitats diferents quan pleguem de la feina. Com que la llum solar dura més, quan se surt de la feina es pot passejar, llegir un llibre, anar a la platja o a la muntanya, sortir a caminar o anar amb bicicleta.
Com més temps passem de vacances, més costa tornar a treballar. Descansar molts dies seguits farà que la tornada a la feina sigui molt feixuga, perquè caldrà adaptar-se altra vegada a uns horaris laborals amb la idea (o la càrrega mental) que ja no tindrem més vacances al llarg de l’any. Els dos factors, sumats, ho faran més difícil de pair.
A l’estiu hi ha oficis que estan en temporada alta i és difícil fer vacances. Malgrat això, hi ha feines que poden implicar només mirar correus i estar pendent de l’ordinador una o dues hores diàries per després fer activitats de vacances. Són les vacances de molts oficis actuals, en què cadascú s’ha de fer el vestit a mida, el que li va millor. Organitzar-se serà la clau per poder gaudir d’hores de descans diari. Però no de dies seguits sencers.
Les rutines diàries són prou riques i variades per no haver-les de trencar dràsticament. De fet, si algú necessita fer-ho així, s’ha de plantejar si el que fa li agrada o li funciona. Potser és la feina la que no li agrada i és el que hauria de canviar. Les vacances no seran la solució per resoldre-ho.
Per què és millor fer-les seguides?
Trencar les rutines és extremament útil perquè el cervell es mantingui flexible. És a dir, capaç d’adaptar-se a les novetats, que és just el que acostuma a faltar en les rutines. Dit d’una altra manera, possiblement les rutines són el pa de cada dia, i alterar-les vindria a ser posar-hi tomàquet, oli i sal. ¿I qui no estaria d’acord que el pa amb tomàquet és molt més gustós que el pa sol?
El fet de proporcionar nous estímuls i novetats al cervell, gràcies a activitats que no fem diàriament, produeix noves neurones i connexions neuronals. Aquestes noves neurones ajuden a augmentar la reserva cognitiva.
Si es fan vacances en períodes curts, s’acaben just quan comences a gaudir-ne, perquè sovint hi ha un període d’adaptació entre la feina o els estudis i les vacances.
Quan es fan vacances en temps en què tothom està treballant cal organitzar-se molt bé per descansar perquè, si no, no s’aprofitaran els dies. Per exemple: si un pare o una mare fa vacances al febrer, no li servirà de gaire, perquè les criatures tenen escola i probablement la parella no tindrà vacances. Per tant, s’haurà de llevar aviat per complir les rutines escolars i extraescolars. Deixarà, doncs, de treballar fora de casa, però no a dins. Esclar que quan les criatures estan de vacances també hi ha feina per fer a casa, però llavors els horaris són més flexibles, i no hi ha les presses del dia a dia.
Com a pares, fer les vacances seguides és una fórmula per conciliar. Malgrat això, respecte dels 81 dies de vacances que tenen les criatures i els joves, els dies dels pares sempre seran escassos, però fer-ne menys encara amplia la diferència. Conciliar, a l’estiu, també implica fer activitats junts, que psicòlegs i pedagogs assenyalen que ajuden a conformar l’imaginari compartit, únic i intransferible entre pares i fills.
Aprendre a despertar-se sense posar el despertador és un bon motiu per fer vacances tots els dies seguits. Potser els primers dies encara ens despertem, de manera natural, a la mateixa hora, però és probable que aconseguim adormir-nos després. Recuperar la privació de son que provoca la feina és un dels millors motius per descansar tants dies com sigui possible.
Si es vol fer un viatge llarg, com més dies s’hi dediqui, millor. Primer, perquè l’entorn diferent fa que el cos es recarregui millor. Dit amb altres paraules, l’entorn físic i la cultura diferents ajuden a descansar més. És com si el got es buidés del cansament que feia que estigués ple.
