Sekem: model per a la sostenibilitat a Egipte

Casant l’antroposofia europea i la tradició musulmana, el projecte d’Ibrahim Abouleish ha esdevingut un referent

Dídac P. Lagarriga
15/07/2016

BarcelonaMoltes vegades els mons paral·lels convergeixen, malgrat l’aparent incompatibilitat. Qüestió de sensibilitat, de voluntat, d’esforç. I, per sobre de tot, d’un amor incondicional a la terra, a la gent, a l’entramat anomenat vida. Un amor que fomenta el respecte i l’agraïment a tot el que és viu. Si sumem les dues paraules, respecte i agraïment, n’obtenim la reverència, que podem resumir com la voluntat de no dessacralitzar res ni ningú.

A cavall del segle XIX i XX, l’austríac Rudolf Steiner, filòsof, artista, educador i moltes etiquetes més, va teixir tot un sistema reverencial de viure que va batejar amb el nom d’antroposofia. Entre les branques d’aquest model integral trobem les claus de la pedagogia Waldorf, l’agricultura biodinàmica o la medicina antroposòfica (entre d’altres va participar en la creació dels laboratoris Weleda). Totes aquestes iniciatives, fundades fa gairebé un segle, continuen vigents especialment a Europa -també a casa nostra- amb la presència d’escoles Waldorf, aliments biodinàmics amb la certificació Demeter i metges homeòpates que segueixen el corrent antroposòfic. El que ja no és tan habitual és que aquest món antroposòfic convergeixi amb un món culturalment i geogràficament distant com és l’islam. I aquí apareix un nom, Ibrahim Abouleish, nascut a Egipte l’any 1937. A finals de la dècada del 1960, Abouleish va viure a Àustria, on va estudiar medicina i química a la Universitat de Graz. Allà va conèixer la filosofia antroposòfica, de la qual es va enamorar. Quan va tornar a Egipte l’any 1977, tenia clar que volia fer convergir els principis estipulats per Rudolf Steiner amb la tradició de la seva terra, una idea quimèrica però factible quan es disposa de tota la voluntat del món.

Cargando
No hay anuncios

Una visió il·luminada

Abouleish explica que en aquells inicis tenia una forta visió clavada al cor, il·luminadora: “Enmig de la sorra i el desert em vaig veure a mi mateix dret, com un pou del qual surt aigua. Plantava arbres, plantes i flors que regava amb les benvolgudes gotes. El pou d’aigua freda atreia els éssers humans i els animals. Els arbres feien ombra, la terra reverdia, les fragàncies de les flors ens inundaven, els insectes, els ocells i papallones mostraven la seva devoció a Déu com si estiguessin recitant la primera sura de l’Alcorà. Els humans, en percebre l’elogi ocult de Déu, anaven amb molta cura i contemplaven tot el que ha sigut creat com un reflex del paradís a la Terra. Per a mi, aquesta idea d’un oasi enmig d’un entorn hostil és com la imatge de la resurrecció a l’albada, després d’un llarg periple per la nit del desert. Se’m va mostrar com un model factible abans que comencés la feina real al desert”. Aquesta mena de revelació va donar llum a Sekem, que amb el temps ha esdevingut un model per al desenvolupament sostenible, amb diversos reconeixements internacionals (com el premi Nobel alternatiu el 2003, el Business for Peace el 2012 i el Land for Life de les Nacions Unides el 2015 per la lluita contra la desertificació). Avui Sekem té les seves pròpies granges biodinàmiques, i amb la creació de l’Associació Biodinàmica d’Egipte (EBDA) ha contribuït a fer que gairebé un miler de camperols egipcis canviïn les seves tècniques de cultiu en favor de l’agricultura ecològica. L’EBDA també va ser la primera certificadora del món que va controlar el cultiu de cotó orgànic des del 1991.

Cargando
No hay anuncios

Amb aquests anys en funcionament, Sekem ha fundat diverses empreses en l’àmbit de l’agricultura i la ramaderia, la fitofarmàcia, els tèxtils orgànics i l’alimentació ecològica, que s’han convertit en líders del mercat egipci. També han iniciat la Fundació per al Desenvolupament, que gestiona diverses escoles, llars d’infants, un espai de formació i un centre mèdic. Fa quatre anys van inaugurar la Universitat Heliòpolis per al desenvolupament sostenible, un somni d’Abouleish fet realitat. La granja mare de Sekem està situada en un terreny de 300 hectàrees a prop de Belbeis, a 60 quilòmetres del Caire.

Espiritualitat sostenible

Cargando
No hay anuncios

“El grup d’empreses comença a un nivell pràctic per guarir la Terra mitjançant l’aplicació de mètodes d’agricultura biodinàmica -explica Ibrahim Abouleish-. A través d’aquest mètode tenim matèria primera que ens permet desenvolupar i fabricar medicina natural i una àmplia gamma d’altres productes que compleixen els estàndards de qualitat més alts, els quals s’adapten a les necessitats dels nostres consumidors, tant d’Europa com dels nostres socis locals, i assolim així el que anomenem «economia de l’amor». Un altre dels objectius és educar els nostres nens i joves, consolidant les seves habilitats cognitives i pràctiques alhora que es realça la seva llibertat com a persones”.

Per aquest vincle amb el model antroposòfic, Sekem té una relació directa amb entitats europees, en especial alemanyes, que distribueixen els seus productes i hi envien els seus membres a fer tasques de voluntariat i formació. Per a moltes d’aquestes persones europees l’aparent contradicció entre el model antroposòfic i un sistema tradicional com l’egipci té molts punts en comú que faciliten la integració, com per exemple el reconeixement d’una realitat espiritual viva i que domina tots els àmbits de la vida. Allò que en cultures molt materials es pot veure amb suspicàcia i pot ser titllat d’esotèric i sense valor científic, comunitats marcades encara per una noció religiosa ho poden acceptar d’una forma més natural, com ara maneres de cultivar i treballar que no tinguin en compte únicament els valors materials i tangibles. D’altra banda, com explica Abouleish, els preceptes espirituals no tenen per què dissociar-se del desenvolupament econòmic i del benestar. El principal lema de Sekem, diu aquest pioner, el trobem a l’Alcorà, on llegim: “Déu no canvia la condició d’un poble mentre aquest no es canviï a ell mateix”. Aquest fonament equilibrat entre la dimensió espiritual i la material, d’esforç col·lectiu i reverencial alhora, ha fet que també rebés el respecte de la comunitat local, que en un principi mirava amb reticència les innovacions i les propostes de Sekem, cosa que amb els anys ha virat completament per esdevenir una llavor d’esperança en un món complex.