Hong Kong, la ciutat on pots enamorar-te en unes escales mecàniques

BarcelonaHi ha una sensació magnífica: sentir-se dins un film. Pot semblar una mica infantil, tot plegat. Però què seria de la vida sense comportar-se com nens o adolescents? A moltes persones ens passa que, si visitem Hong Kong, sentim que som dins un film de Wong Kar Wai. Tot i que In the mood for love és el meu preferit, visitant la ciutat per primer cop vaig sentir-me més dins de Chungking Express per una raó ben senzilla: el primer ens parla d'un Hong Kong mig desaparegut i l'altre és més actual.

La ciutat respira cinema. Hi trobes la magnífica Cinemateca Broadway en un edifici modern a la part continental. A l'illa de Hong Kong hi ha l'Arxiu de Cinema local, on pots veure alguns vestits fets servir per actrius i actors del director que va tornar a situar Hong Kong al centre del món del cinema. Una ciutat especial, única, independent malgrat tot, capaç de crear llenguatges cinematogràfics propis. Tot i la voluntat de les autoritats xineses que Hong Kong vagi integrant-se a la resta del país, continua sent tan independent com alguns dels actors de Chungking Express.

Si no heu vist el film, es tracta de dues històries creuades. La primera amb un policia i una contrabandista misteriosa. La segona passa al voltant d'un restaurant de menjar de carrer on una cambrera aconseguirà canviar la vida d'un home amb el cor trencat. Per a mi, Hong Kong era com el personatge de la cambrera interpretat per una magnífica Faye Wong. ¿Sabeu aquelles persones que no acabes mai d'entendre, però que et cauen bé? La ciutat seria així. Bruta i caòtica, occidental i oriental, tradicional i moderna. Per això volia anar al Midnight Express, el restaurant on la cambrera fa sonar el California Dreamin' de The Mamas & the Papas i el Dreams de The Cranberries, amb versió cantonesa. Cal anar a la cantonada dels carrers D'Aguilar i Wellington. Això m'encanta, de Hong Kong: indicacions en cantonès per anar a carrers amb noms europeus. Però com que les ciutats tenen vida, ara al lloc del restaurant hi ha un supermercat 7-Eleven. Una derrota, podríem dir.

Però l'àrea és digna de visitar. No hi ha cap atracció turística, només molta vida. Seus en unes cadires de plàstic amb menjar casolà i mires tot el que hi passa. La senyora gran fent taitxí, els joves jugant amb els telèfons, els treballadors amb samarreta imperi cridant. I així pots anar caminant fins a les escales mecàniques de Central-Mid-Levels, que permeten a la gent enfilar-se cap als barris més verticals. Aquells on el policia del film veu l'hostessa de vol de qui s'enamora, vestida amb l'uniforme. Més de 800 metres d'escales cobertes, una obra d'enginyeria que no es va escapar de la mirada de Wong Kar Wai, que sap fer bonics escenaris que potser uns altres consideren vulgars. No cal jutjar-la severament, aquesta ciutat on les coses noves conviuen amb les velles. Cal fer com amb els personatges del film: te'ls mires fascinant, sense saber on et portarà tot plegat.

Recomanació per viatjar a Hong Kong

Film: Chungking Express

Autor: Wong Kar-Wai

Any: 1994