Jugar a ser Bob Dylan enmig de les mirades indiscretes dels veïns
BarcelonaSi fa una mica de fred i vas ben acompanyat, millor. T'has de posar a la cantonada de Jones Street i West 4th Street, mirant cap a l'oest, i demanar a un vianant que s'agenolli per trobar l'angle just. I ja pots jugar a imitar una de les portades de disc més famoses de la història de la música, la de The Freewheelin' Bob Dylan del 1963, amb el cantant i Suze Rotolo abraçats. La relació entre tots dos no va acabar gaire bé, però la foto és preciosa. Se'ls veu joves i enamorats. I el disc és un tresor. Alguns veïns que viuen a la cantonada es dediquen a tafanejar quan els turistes volen imitar la foto. Es veu que la major part són europeus, curiosament.
Bob Dylan va arribar a Greenwich Village amb el somni de guanyar-se la vida cantant. I ho va aconseguir. Moltes persones es perden pels carrers d'aquest barri de Nova York, que ha aconseguit de manera sorprenent mantenir un cert aire bohemi i artístic, per veure els llocs on tants artistes van viure. Caminar-hi permet aprendre com va ser la lluita pels drets civils amb episodis com la digna revolta de la comunitat LGTBI+ del 1969 al pub The Stonewall Inn, tipa de ser perseguida per les autoritats. O imaginar com era tot plegat quan un jove Dylan va començar a cobrar un dòlar al dia per tocar l'harmònica i cantar al Cafe Wha?, temple musical que porta obert des de fa més de seixanta anys. Va ser aquí on es va plantar amb una guitarra una nit plujosa de gener del 1961. A la porta va trobar Manny Roth, el propietari. "Acabo d'arribar de l'oest, em dic Bob Dylan. Puc cantar algunes cançons?", li va preguntar. Va tenir sort. El cafè tenia les hootenanny, nits on tothom podia sortir a cantar. La major part de valents eren ignorats. Dylan va versionar dos temes de Woody Guthrie i va ser aplaudit. Pel Cafe Wha? passarien després altres músics com Jimi Hendrix i Bruce Springsteen, còmics com Lenny Bruce i Bill Cosby, a més de Woody Allen. Era un cau de beatniks i també d'anarquistes que cridaven en favor de revolucions que mai van arribar.
El barri era ple de locals. Alguns malauradament ja no existeixen, com The Gaslight Café, on es va enregistrar el primer concert de Dylan, o The Village Gate a la cantonada dels carrers Thompson i Bleecker, on Dylan va escriure A Hard Rain’s Gonna Fall a l'apartament de la planta baixa on vivia Chip Monck, que després seria un dels pares del festival de Woodstock. En canvi, afortunadament continua obert The Fat Black Pussycat Café, on el cantant hauria necessitat tan sols vint minuts d'inspiració per escriure Blowin’ in the Wind assegut en una taula. Llavors la relació amb Rotolo ja anava malament. I Dylan passava nits amb Joan Baez a l'Hotel Earle, ara conegut com el Washington Square Hotel. Llavors era un lloc de mala mort. Ara és car.
Recomanació per viatjar a Nova York
Àlbum: The Freewheelin' Bob Dylan
Autor: Bob Dylan
Any: 1963
