Un hotel ben elegant per gaudir "d'una deliciosa mentida"

BarcelonaA finals dels anys 80, el director de cine Bernardo Bertolucci va aparèixer per Tànger. A la ciutat pocs es van sorprendre, ja estaven acostumats a rebre gent curiosa que semblava fugir d'alguna cosa o buscant inspiració. Bertolucci anava buscant l'escriptor nord-americà Paul Bowles, que el 1949 havia escrit El cel protector a Tànger en plena crisi existencial. Havia imaginat un relat de pèrdua i destrucció sobre un matrimoni nord-americà que va desfent-se al Marroc. Un relat dur i màgic que fascinaria milions de persones. Una d'elles, el Bernardo.

El director italià va demanar dormir a l'Hotel Fuentes, aquell on va passar llargues temporades Bowles en una època difícil, ja que la seva dona patia llavors problemes psiquiàtrics que l'acabarien portant a un hospital de Màlaga. Sense la Jane, una dona vital que també era una gran escriptora, el Paul va acabar vivint sol a Tànger veient com anava desapareixent aquella ciutat que havia estimat plena de gent que fugia de règims autoritaris, de la repressió sexual o de relacions tòxiques. Bertolucci va gravar bona part del seu film aquí. En una ciutat que com diu el crític d’art andalús Emilio Sanz de Soto, potser “va ser una deliciosa mentida”, on escriptors i poetes buscaven la llibertat i els locals els deixaven fer.

Encara pots gaudir d'aquesta mentida. Ho pots fer a l'Hotel El Minzah. Un lloc on han dormit personatges com Winston Churchill, Rita Hayworth, Onassis, Yves Saint Laurent, Francis Ford Coppola i Bertolucci, que el preferia a l'Hotel Fuentes, ja tancat. El Minzah seria escenari del film i avui en dia s'hi pot dormir sense pagar una milionada. Es veu que els rics prefereixen hotels luxosos moderns amb piscines gegants i han ignorat una mica aquest edifici preciós. Així que els mortals podem dormir-hi sense haver de demanar un crèdit.

Tànger és una ciutat per deixar-se portar. Una ciutat per caminar-hi buscant els rastres d'aquells que la van convertir en la seva llar, com queda clar si visites el vell consolat nord-americà, on tenen exposats objectes que van deixar genis com Burroughs, Bowles o Tennessee Williams. Una ciutat que viu del passat, viu d'aquella gran mentida. Bowles, abans de morir, diria: "Avui ja no hi ha ningú. Hi ha molta gent, però no hi ha ningú. Tànger ja no existeix, està arruïnada, podrida, corrupta, no en queda res”.

Però sí que queden coses. Pots anar al vell Cine Alcazar, que era propietat d'espanyols quan Tànger es controlava des de Madrid i no des de Rabat. Just davant tens el Cafè Colón, on Bertolucci va gravar l'escena final del seu film, demanant a Bowles que hi aparegués. Un cafè de tota la vida, un vell cine i una escena on la ficció i la realitat s'uneixen. En una deliciosa mentida.

Recomanació per viatjar a Tànger

Film: El cel protector

Director: Bernardo Bertolucci

Any: 1990