Una illa preciosa, una platja, un ball i la cançó que va crear-ho tot
BarcelonaEls encarregats de gestionar la platja han posat un cartell gegant i dues fotografies al costat: Zorba's Beach. És una mica de mal gust, el cartell. I, de fet, el veritable nom de la platja és Stavros, però molts turistes ho ignoren. Quan voltes per Grècia, podries fer una llista de restaurants, bars, negocis i racons batejats amb el nom de Zorba i en sortirien centenars.
El 1964, el director Michael Cacoyannis va estrenar el seu film Zorba, el grec i va triomfar tant que va condicionar la imatge de Grècia en milions de persones. Va tenir-hi bona part de culpa la fantàstica interpretació d'Anthony Quinn fent de Zorba. Un actor que, curiosament, no tenia res de grec, perquè era nascut a Chihuahua de pare irlandès i mare mexicana. Però molta gent encara creu que és descendent de grecs, perquè va interpretar un dels grecs més famosos. De fet, les dues fotografies gegants de la platja de Stavros el mostren a ell, l'Anthony Quinn, fent de Zorba. També va tenir bona part de culpa en l'èxit la banda sonora de Mikis Theodorakis, especialment el tema central batejat com a Zorba's dance. La cançó que Quinn i Alan Bates ballen en l'escena final del film, quan Bates diu aquella frase famosa de "ensenya'm a ballar".
L'escena amb en Zorba ensenyant a ballar en Basil, un anglès que acaba a Creta enamorant-se de la gent del país, atrapa. Sona l'hipnòtic ritme creat per Theodorakis i tots dos ballen un sirtaki en una platja. L'escena va triomfar tant que milers de persones arreu del món van voler aprendre a ballar el sirtaki, donant per fer que era una dansa grega mil·lenària. I en realitat no ho era. La coreografia de Giorgos Provias és una invenció per al film, adaptant passos d'estils tradicionals. Però no, el sirtaki ballat així no existia. Theodorakis va crear el sirtaki agafant aspectes de danses que sí que existien, com el syrtos o el hasapiko.
No deixa de sorprendre que fins i tot molts grecs creguin avui en dia que el sirtaki és una dansa antiga, quan és del 1964. El seu èxit va fer que actualment els grecs el ballin amb passió i formi part de la cultura popular grega. La platja on es va rodar l'escena, Stavros, és un lloc tranquil a la península d'Akrotiri, a prop de la ciutat de Chania. Una platja preciosa, prou tranquil·la, on pots començar una ruta per Creta. Creta sempre és una bona idea. I, de pas, pots llegir el llibre de Nikos Kazantzakis, ja que molta gent oblida que el film adapta un llibre fantàstic d'un dels millors escriptors grecs. Un home nascut a l'interior de l'illa, en una casa que es pot visitar. Kazantzakis es va fer enterrar a les muralles d'Heracli, en una tomba on es pot llegir "No espero res, no temo res, soc lliure". Personatges com Kazantzakis, Cacoyannis o Theodorakis van crear una Grècia moderna, adaptant a nous formats literaris, musicals i cinematogràfics la preciosa tradició local. Tots ells, perseguits pels militars conservadors, van ajudar a fer néixer una nova Grècia, amb el seu art. Ho van fer tan bé que el límit entre realitat i ficció és barreja. I no sap greu imaginar, encara que sigui fals, que fa 1000 anys els pescadors ballaven el sirtaki a la platja de Stavros.
Recomanació per viatjar a Creta.
Cançó: Zorba's dance
Autor: Mikis Theodorakis
Any: 1964.
