Fer un cafè a Ferrara intentant semblar italià

Barcelona"Passa el foraster i la gent asseguda al cafè mira i somriu amb malícia", escrivia Giorgio Bassani sobre els carrers de la seva ciutat, Ferrara. A Itàlia, veure la gent passar encara és un esport nacional, tot i la distracció de les pantalles. A Itàlia sempre cal intentar trobar un bon cafè centenari, d’aquells amb cambrers professionals que estimen la seva feina, que et preparen la beguda a la italiana. Res de banyeres gegants de cafè a l’americana, no. Demanes un caputxino o un latte de bon matí. I després, un cafè sol. I jugues a intentar ser italià, mirant els forasters passant.

Durant dècades, molta gent s’ha acostat a Ferrara gràcies a Bassani. Pocs autors han aconseguit que la seva obra s’identifiqui tant amb la seva ciutat. Gairebé tota la seva obra passa entre els murs de la vella i bella Ferrara, una d’aquelles ciutats que ara sembla una mica arraconada en el mapa, però que va ser el centre del món per la seva gent durant segles. A Itàlia, gairebé cada ciutat va ser un ducat, una república o reialment independent uns quants segles. A Ferrara, la nissaga dels Este van tenir la seva capital, sempre en fràgil equilibri amb els venecians, florentins i estats papals. No hi falta de res, aquí. S’hi menja bé, la ciutat és bonica i tens cultura per tots els racons. I les històries són arreu, com ens va explicar Bassani.

Pots caminar per Ferrara buscant els escenaris de llibres com El jardí dels Finzi-Contini, segurament la seva obra més famosa. Bassani et va dient els noms dels carrers per on s’enamoren els seus personatges amb elegància, cosa que permet que la història flueixi encara que no hagis visitat Ferrara. Però quan hi vas, els llibres floreixen. L’oficina de turisme ofereix pamflets amb rutes seguint les passes de l'autor, fill d’una família jueva rica que va veure com el seu món canviava del tot, primer amb Mussolini i després amb els nazis. De fet, cal enfilar cap a la via Mazzini, on trobes les plaques a l’edifici de la vella sinagoga que Bassani va descriure en memòria dels jueus locals que no van tornar dels camps d’extermini.

Després busqueu un cafè al Corso Martiri della libertà, amb vista al castell estense, si podeu. I mireu passar la gent, preguntant-vos si saben que quan Bassani era jove aquest carrer es deia Corso Roma. Li van canviar el nom en homenatge als manifestants contraris al feixisme assassinats aquí fa dècades. On tu ara gaudeixes, algú va morir. Aquesta vida tan fràgil que Bassani va descriure a la perfecció amb escenes com el dia que expulsen els jueus de l’elegant club de tenis local. En aquell moment era una gran ofensa per una gent que no podien imaginar que el pitjor encara havia de venir: si no fos per Bassani, ara algú podria pensar que mai van existir.

Recomanació per viatjar a Ferrara.

Llibre: El jardí dels Finzi-Contini

Autor: Giorgio Bassani

Editorial: Proa.