L’orquestra de jazz més vella per enamorar-se de la vella Xangai

BarcelonaQuan els veus entrar és lícit preguntar-te si el concert durarà gaire. L’orquestra de jazz de l’Hotel Fairmont Peace de Xangai està formada per músics de més de 80 anys. Nostàlgics dels ritmes que sonaven quan era una ciutat on les modes occidentals convivien en un fràgil equilibri amb la tradició xinesa. Per sort, els concerts duren bastant, acompanyats per la veu de cantants més joves que entonen èxits dels anys 40 amb preciosos vestits d’època, aquells qipao de coll de botons elegants que van posar de moda actrius com Ruan Lingyu i Hu Die.

Són vestits que també va portar Eileen Chang (Shanghai, 1920 - Los Angeles, 1995), l’escriptora que millor va explicar aquella Xangai que encara fascina moltes persones amb obres com L'amor que fa caure ciutats. És la vella Xangai d’espies, revoltes i opi que va ser controlada pels occidentals durant dècades. Caminant pel passeig del Bund on hi ha el Fairmont Peace i la seva orquestra, veus els edificis centenaris fets per anglesos i francesos a una banda del riu. A l’altra, alguns dels edificis més alts del món aixecats ja al segle XXI. Tot és qüestió de perspectiva: abans la gent mirava cap al sud per veure els edificis europeus, ara als joves els fascina girar-los l’esquena per mirar els nous gratacels que simbolitzen la Xina que mira cap al futur. Chang ja no va veure aquests edificis, perquè el 1949 va fugir dels comunistes cap als Estats Units.

Però la seva figura no ha quedat del tot oblidada a Xangai. A l’edifici on va néixer, al carrer Kangding Dong Lu 85, hi ha una petita habitació que la recorda. Eileen Chang va viure en diferents llocs d’una ciutat que no para quieta. Alguns d’aquests edificis s’han conservat, afortunadament, com l’Eddington House de Changde Road 195, d’estil art déco. L’autora de L’amor que fa caure ciutats, entre altres obres, va tancar-se en aquests edificis quan els japonesos van ocupar Xangai, fent caure l’infern del cel en forma de bombes. Però als seus llibres, la guerra era un actor secundari, preferia parlar de l’amor.

Les obres d’Eileen Chang, publicades inicialment primer en forma de relats curts a la premsa, són ideals per llegir-les amb un vell disc de jazz de fons, com els d’aquella orquestra entranyable que pots veure en directe cada dia pagant una consumició al bar de l’hotel. L’Eileen també el va conèixer, aquest bar, en una època en què la gent comprava els diaris per llegir-la enmig de bombardejos. Històries de gent que volia fugir, com la divorciada protagonista de L’amor que fa caure ciutats. Fugir com la mateixa Eileen, que va enyorar sempre una ciutat que anava desapareixent. Tot i que aquí segueix, per sort. Caminant-hi, encara pots trobar el rastre d’aquella vella Xangai.

Recomanació per viatjar a Xangai

Llibre: L'amor que fa caure ciutats

Autora: Eileen Chang

Editorial: Club Editor