A Viena molts turistes prefereixen les clavegueres
BarcelonaSegur que coneixeu alguna persona a qui li agrada tant un film que li condiciona la vida. Passa amb els fans de La guerra de les galàxies, per exemple.
Sempre m'ha cridat l'atenció els que formen part del club de seguidors d'El tercer home. El sol fet que encara hi hagi tanta gent que s'obsessiona per un film en blanc i negre del 1949 no deixa de ser una petita victòria. I, siguem sincers... té tot el sentit, oi? És un tros de film.
Segurament l'heu vist. En cas contrari, no farem espòilers. Al final de la Segona Guerra Mundial, un escriptor arriba a Viena, on descobreix que el seu millor amic, Harry Lime, ha mort en un accident estrany. La ciutat està ocupada per les quatre potències aliades, amb àrees controlades pels soviètics, els britànics, els francesos i els nord-americans. Alguns edificis continuen enrunats, els carrers són plens de soldats i bona part de la població pateix fam. Així que hi ha nascut un mercat negre entre les diferents zones de la ciutat. Un món per on es mou Lime, interpretat per Orson Welles, que també va ajudar Graham Green amb el guió del film.
És un film negre excel·lent que ens mostra una Viena derrotada, grisa i pobra. Fa gràcia aquest contrast: milers de persones visiten la capital austríaca buscant els palaus imperials i el rastre de Sissí. Uns altres van als museus per veure quadres de Klimt, Schiele i Munch. N'hi ha que s'hi desplacen per la seva arquitectura, pels filòsofs o escriptors. Sol ser una ciutat d'art, viva. Però els admiradors d'El tercer home demanen baixar a les clavegueres. Fa gràcia, aquest contrast. Alguns aterren a Viena pensant en els seus palaus i uns altres volen baixar al subsòl, perquè aquí es va rodar una famosa escena amb una persecució gravada de forma magistral, jugant amb les ombres.
Els fanàtics de les desventures amoroses de l'emperadriu Sissí i els admiradors d'Orson Welles no es trobaran sota terra, però sí ben amunt. Poden coincidir a la gran roda de fira del Prater, perquè aquí passa una escena clau del film: la roda de fira construïda el 1897 que havia de ser temporal i que va anar sumant anys. Encara hi és. Ha vist caure imperis, emperadors assassinats, joves pintors destinats a cometre genocidis, guerres i repúbliques. Però continua girant sobre una ciutat fascinant, perquè no la pots classificar amb una única etiqueta. Visitar-la seguint el rastre d'El tercer home et porta a temps foscos, però també a barris menys visitats com aquell on hi ha un museu dedicat al film, al carrer Pressgasse, amb pòsters, objectes i, sempre de fons, l'obstinada música de cítara, escrita i interpretada per Anton Karas. Acabes amb la musiqueta dins el cap un munt de dies, si hi vas. I amb aquesta tonada, podeu anar al cinema Burgkino, on encara cada setmana projecten el film tres cops.
Recomanació per viatjar a Viena
Film: El tercer home
Autor: Carol Reed
Any: 1949
