Una nit d'estiu al cinema més bonic del món

Barcelona¿Ploreu amb els films? Jo sempre ploro amb l'escena final de Cinema Paradiso, quan el protagonista pot veure per primer cop els retalls de petons de pel·lis censurades pels capellans. Sona la música d'Ennio Morricone, apareixen aquells petons a la pantalla i jo vinga plorar. No puc ni vull evitar-ho. A moltes persones veure per primer cop Cinema Paradiso ens va marcar molt. El deliciós homenatge al cinema del sicilià Giuseppe Tornatore és poesia. És un film bonic, dolç, que ens remou moltes coses.

El film va ser estrenat a Itàlia com a Nuovo Cinema Paradiso, però a l'estranger van retallar el nom. L'edifici del film no existeix, el van construir durant el rodatge al mig de la plaça Umberto I de Palazzo Adriano, un poblet just al mig de Sicília. Va ser aquí on Tornatore va rodar bona part d'aquell film que passa en una localitat que no existeix, Giancaldo. Un poble imaginari. I imaginant-lo, aconseguia que milions d'italians sentissin que podia ser el seu poble. Palazzo Adriano és el típic poble sicilià d'interior. Aparentment, no té res d'interessant, però si hi vas, ho té tot. Cafès de tota la vida amb els avis veient la vida passar, gent amable, menjar tradicional a bon preu, cases de pedra, places amb encant. A la plaça han obert un museu dedicat al film, per cert. Res de l'altre món, però entranyable. A la plaça també hi ha una església dedicada a Maria Santissima del Carmelo, que Tornatore va fer servir per rodar els interiors del cinema. Si mires el film de nou, t'adones que es tracta d'una església. A la plaça del poble també pots reconèixer l'edifici on l'Alfredo projecta el film I Pompieri Di Viggiu fent un truc, portant el cinema al carrer.

Perquè Cinema Paradiso és un homenatge al cinema i a la manera com va marcar la vida de milions de persones fa anys, quan era màgia i tocava prendre partit entre els indis i els cowboys. Una de les escenes més boniques del film és quan es projecta una pel·lícula a l'aire lliure, en aquest cas en una pantalla improvisada al port. Aquesta escena es va rodar en una de les poblacions que atreuen més turistes a Sicília, Cefalú. Un port que enamora i on han tingut la vista, les nits d'estiu, de fer un cinema a la fresca inspirant-se en la idea de Tornatore. Passar una nit d'estiu a Cefalú, mirant un film mentre veus les barques al port movent-se, és sinònim de felicitat. És difícil imaginar un cinema més bonic que una pantalla flotant sobre el mar en un port sicilià.

També es pot visitar Termini Imerese, on es van rodar algunes escenes de la pel·lícula, o Bagheria, la població a prop de Palerm on va néixer Tornatore. I on va enamorar-se del cinema gràcies al personatge en què es va inspirar per crear l'Alfredo. La màgia del film és que és ben real, tot i ser ficció, perquè neix dels records de tota una generació.

Recomanació per viatjar a Sicília

Film: Cinema Paradiso

Director: Giuseppe Tornatore

Any: 1988