BarcelonaM'hauria agradat poder conèixer algun d'aquells veïns de Liverpool que a finals dels anys cinquanta es queixaven d'aquells nois amb pentinats estranys. Aquella gent que encara el 1960 o el 1961 renegaven de ser de la mateixa ciutat que aquells quatre jovenets que havien creat un grup musical amb un nom que els semblava una animalada. Quan neix una moda, sempre hi ha gent que s'hi oposa. Baixen del burro i demanen perdó? O segueix sent crític tota la vida encara que avui en dia un dels grans motius per anar a Liverpool siguin els Beatles?
A més de passar una estona a The Cavern, el local musical que no ha paït gaire bé el pas dels anys i l'èxit, els admiradors dels Beatles solen anar pel sud de la ciutat, per conèixer els escenaris d'infància d'alguns membres del grup. Molts van descobrir aquesta zona gràcies a la cançó del 1967 Penny Lane, que seria inclosa en l’LP Magical Mystery Tour. La cançó és un bonic homenatge als carrers on va començar tot, ja que a una parada de bus a la cantonada de Penny Lane amb Allerton Road se solien trobar McCartney i John Lennon, que vivien encara més al sud.
Quan van començar la seva carrera, un dels elements més característics dels Beatles era el seu pentinat. I, de fet, la cançó parla de la perruqueria on van apostar per aquesta estètica. Aquell “barber que ensenya fotografies de cada cap que ha tingut el plaer de conèixer. I tothom qui hi va s’hi para per dir «hola»”, tal com diu la lletra per referir-se a la perruqueria que Charlie Slavin tenia a la plaça Smithdown, just on acaba Penny Lane. Els anys cinquanta i seixanta el local es deia Bioletti’s i era un negoci més orientat a la mare i les tietes del músic que no pas al jove McCartney. Però aquest hi va anar alguns cops, no queda clar si pel bon preu que li feien o perquè Slavin no tenia gaire feina. I McCartney, content, hi va arrossegar els altres membres del grup. Aquí es van fer aquell pentinat d'escolanet que triomfaria. Charlie Slavin va saber llegir la jugada i va posar ben visibles les fotografies dels músics tallant-s’hi els cabells, fet que va anar atraient centenars de joves. Quan el Charlie va morir, el seu fill Tony va mantenir viu el llegat i va posar el seu nom al negoci. A més, Tony Slavin va tenir la vista, després de la cançó del 1967, de registrar la marca Penny Lane Barber Shop per evitar que algú en pogués treure benefici. Va ser un encert, ja que ara la zona de Penny Lane és ple de negocis, molts d'ells perruqueries, amb noms que fan referència als Beatles, per tal d'intentar treure'n profit.
M'encanten aquestes casualitats. Dos joves amb un munt de somnis agafen el bus en un racó perdut d'Anglaterra, anys més tard ho recorden a una cançó i ara tota la zona s'ha convertit en una mena de parc temàtic dedicat als Beatles, per on caminen els veïns. Alguns d'ells contents i orgullosos. Altres maleint la gentada.
Recomanació per viatjar a Liverpool
Cançó: Penny Lane
Autor: The Beatles
Any: 1967
