Una ruta per visitar un país que no existeix
BarcelonaNascut a Bòsnia fill de croats, l'escriptor Ivo Andric va morir a Sèrbia, on va ser enterrat. Escrivia en serbocroat i es considerava iugoslau. Va guanyar el premi Nobel de literatura i molta gent diu que va ser un dels grans narradors d'un estat que ja no existeix: Iugoslàvia. I ben cert és que Iugoslàvia ja no existeix i que avui en dia costa trobar gent que parli la llengua serbocroata, però cal tenir en compte que els seus relats són immortals. Solia escriure històries del passat, dels anys del domini otomà, i segueix encara sent un bon company de viatge pels Balcans, independentment de banderes i fronteres. Una terra que sembla impossible d'unir. Ell creia que sí que es podia, potser per això al seu gran llibre ens parla d'un pont.
Un dels meus somnis sempre ha estat fer una ruta pels escenaris de la vida i dels llibres d'Andric. No he pogut fer-la sencera, però he anat fent trossos. El destí final és Belgrad, on va viure els darrers anys de la seva vida i on es pot visitar el seu preciós pis, a prop del carrer Kneza Milosa. Aquí s'hi guarda el seu premi Nobel i s'hi pot veure la biblioteca, amb algunes edicions d'El Quixot; llibre que admirava de la seva etapa a l'ambaixada iugoslava a Madrid. El carrer del pis ara porta el nom de l'escriptor. I una estàtua seva el recorda just al costat de la porta. També es pot visitar la seva tomba, al nou cementiri de Belgrad, en una zona que es va fer per acollir les cendres de grans herois iugoslaus. Una zona amb militars i científics.
La ciutat més vinculada a la seva vida i obra, però, és Visegrad, a la frontera entre Bòsnia i Sèrbia. Quan el seu pare va morir, el menut Andric va ser enviat a casa d'uns familiars en aquesta ciutat, on va créixer veient el famós pont sobre el Drina al qual ell va dedicar el seu llibre. Molta gent visita Visegrad per veure el pont construït pels turcs el 1577, a més de la casa on es va criar Andric. Avui en dia els serbis controlen la zona, després de la guerra dels anys 90. El 33% de la població de Visegrad era musulmana, però va fugir o va ser assassinada. En una zona complicada, a banda i banda del pont ara són serbis. Però són estats diferents, Sèrbia i Bòsnia.
Una ruta d'Andric ens portaria a Travnik, on va passar una temporada i va escriure un llibre. I a Sarajevo. Un dels seus relats més tristos és Cafè Titanic, en què explica la història de dos homes poc brillants: un jueu sefardita i un croat de Bòsnia. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, tot canvia i un d'ells es converteix en assassí.
Andric va visitar el cementiri jueu de Sarajevo després de la Segona Guerra Mundial i va quedar impactat per les làpides en ladí, en la llengua dels sefardites expulsats pels Reis Catòlics de la península Ibèrica. Un món que gairebé havia desaparegut durant l'Holocaust. Als seus llibres, Andric intentava donar vida a aquells Balcans que ell somiava. Poc hauria imaginat que el 1991, el cementiri jueu seria ocupat pels serbis per bombardejar Sarajevo. Sort que no va veure la mort del seu país.
Recomanació per viatjar a Bòsnia
Llibre: Cafè Titanic
Autor: Ivo Andric
Editorial: Acantilado