Reserves de caça: per a què serveixen?

Catalunya té declarades 8 reserves nacionals de caça al seu territori, analitzem quina funció tenen

Són en zones de muntanya que destaquen per la qualitat dels paisatges i la varietat de la fauna. Parlem de les reserves nacionals de caça, uns territoris geogràficament delimitats i que es van establir amb l’objectiu de fomentar, conservar i protegir espècies de fauna autòctona.

Actualment a Catalunya hi ha declarades vuit reserves de caça: cinc es van crear el 1966, una altra el 1991 a Boumort, i una altra, la més recent, el 2015 a la Vall de Boí. A més, hi ha una última reserva de caça que no té la mateixa qualificació, encara que té una gestió similar. Es tracta de l'Encanyissada, al delta de l'Ebre, creada per a la caça d'ocells aquàtics. Juntes sumen un total de 225.000 hectàrees, el 8% del territori a Catalunya. D’altra banda, també hi ha 1.372 vedats de caça, que són terres privades gestionades per particulars, i 15 zones de caça controlada que gestiona l’administració pública. En el cas dels vedats de caça, encara que la gestió i l'explotació està en mans de particulars, s'ha de presentar igualment un pla previ a l’administració perquè sigui validat.

Les reserves nacionals de caça es van crear amb l’objectiu de protegir diverses espècies que estaven en perill d’extinció, com la perdiu blanca, l’isard, el cérvol o la cabra salvatge. "Vetllem perquè la caça sigui selectiva i amb criteris biològics", explica Jordi Ruiz, subdirector general d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, la lluita contra la caça indiscriminada de mamífers és un dels principals interessos dels entorns protegits. A més, a les reserves es fa un cens de la fauna, "i es vetlla per evitar l’aparició o contagi de malalties d’interès ramader i per protegir la salut humana", segueix Ruiz. De la mateixa manera, també s’intenta evitar que la fauna salvatge afecti els propietaris i pagesos, de manera que la gestió és alhora un suport per als habitants de la zona.

Més enllà de la conservació de la fauna i de l’ecosistema, les reserves de caça també són una manera de "fer promoció turística del territori i ajudar en l’economia d'àrees que sovint estan poc afavorides", explica Ruiz, que assegura que la feina que es du a terme a les reserves "és molt benvinguda en molts municipis". De fet, no és casualitat que moltes reserves també hagin esdevingut parcs naturals d’interès turístic, com la reserva del Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Obtenció de permisos de caça

Amb l’objectiu de preservar les espècies cinegètiques, les reserves nacionals de caça només permeten l’entrada de caçadors si disposen d’un permís nominal i intransferible. "Cada reserva fa un cens dels animals que es poden caçar. I si la reserva no té un depredador natural, els caçadors han de fer aquest paper", assegura Ruiz. Segons el subdirector, hi ha dos tipus de cacera en aquestes reserves. "El 90% o 95% dels permisos són per caçar animals amb criteris biològics i sanitaris, el que s'anomena caça selectiva", explica. Uns permisos que, "al contrari del que se sol pensar", s’acostumen a donar amb preferència als caçadors locals. Solen caçar isards o cabres salvatges i van sempre acompanyats d’algun agent rural o membre de l’administració, que vetlla perquè es compleixi la normativa.

La resta dels permisos, el 5%, segons Ruiz, correspondrien a l’anomenada "cacera de trofeu". "L’objectiu és caçar mascles, però sempre tenint en compte la piràmide demogràfica", assegura Ruiz. En aquest punt, el subdirector d’Activitats Cinegètiques explica que s’ha de tenir en compte que les reserves de caça no són un territori públic, sinó que també tenen zones privades o comunals dels pobles. "Aquests propietaris tenen objectius econòmics i una part dels permisos de caça". És una manera de generar més riquesa local i, des del punt de vista de la Generalitat, "continua sent una caça amb criteris biològics, no lúdics". "Tot depèn de la mirada, perquè des de la visió de l’Ajuntament són terrenys destinats a la conservació i a generar recursos a la zona". També cal tenir en compte que es minimitzen els possibles danys que poden generar els animals "en l’agricultura, o en accidents de trànsit", matisa.

Els perills de la caça furtiva

No opina el mateix Carmen Sánchez, presidenta de l’associació en defensa dels drets dels animals ADDA. "Estem convençuts que els caçadors són el problema i no la solució, perquè les espècies se saben regular elles mateixes", opina Sánchez, que creu que la caça produeix més desequilibri entre les poblacions d’animals que no pas el contrari. Tot i que reconeix que en algun moment puntual els agents rurals han d’intervenir si existeix algun desajust entre les espècies, "s’hauria de veure com s'ha provocat aquest desajust", matisa. Per a l’activista, la natura és gestionada només pel govern i el sector de la caça amb objectius econòmics, "i a la resta de la ciutadania no se’ns consulta". A més, denuncia que a les reserves nacionals es practica molta caça furtiva.

Davant d’aquesta afirmació, Jordi Ruiz admet que s’han detectat casos de caçadors furtius a les reserves, però en cap cas han sigut greus perquè "no han afectat gaire el cens dels animals". Tot i això, el que més preocupa la Generalitat és que es tracta de caçadors furtius «organitzats i amb un interès econòmic de molts diners pel mig». "Són caçadors reincidents i que es mouen amb fins lucratius", detalla, encara que assegura que en els últims anys s’han fet batudes amb èxit "i no s'ha vist tanta incidència en les poblacions d’animals". En cas de ser enxampats, els caçadors furtius reben sancions per les quals han de pagar les peces obtingudes i els danys i perjudicis ocasionats, se’ls decomissa les armes i les peces abatudes, se’ls inhabilita durant cinc anys i "se’ls posa la multa corresponent".

Les reserves de Catalunya

Alt Pallars

Amb 81.772 hectàrees, l’Alt Pallars és la reserva nacional de caça més gran de Catalunya i una de les més extenses d’Espanya. Els seus boscos de coníferes donen refugi i aliment a espècies com el gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc i la becada.

Cerdanya - Alt Urgell

Les 19.003 hectàrees de la reserva estan situades per sobre dels 2.000 metres d’altura, on la neu cobreix el terra durant uns quants mesos a l’any. La vegetació alpina és la llar d’espècies com l’isard, el cabirol o el cérvol. El porc senglar és l’espècie més caçada per la població local.

Cadí

Una part de les seves 46.591 hectàrees són dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, i tot el conjunt està inclòs en una zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA). Les espècies més característiques són l’isard, el cabirol i el cérvol, que han estat reintroduïts en els últims anys amb èxit.

Freser- Setcases

Situada a les últimes grans altituds dels Pirineus orientals, la reserva té una extensió de 20.200 hectàrees i compta amb un relleu molt accidentat i típicament pirinenc. Hi destaca la presència de l’isard, el mufló, el cabirol, el porc senglar, la llebre, el conill, la perdiu roja i la perdiu xerra.

Ports de Tortosa i Beseit

La reserva, amb una extensió de gairebé 29.000 hectàrees, té com a espècies característiques la cabra salvatge i el porc senglar. També hi ha muflons, que en aquesta zona estan a punt de desaparèixer, conills, llebres i perdius roges.

Boumort

Aquesta reserva va ser creada l’any 91 i té una extensió de poc més de 13.000 hectàrees. La seva espècie característica és el cérvol, però també destaca la presència de l’isard i el cabirol. La seva fauna forestal també està regida pel gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc i la becada.

Encanyissada

L'Encanyissada té una extensió de 908 hectàrees i és l'única reserva d'ocells aquàtics existent a Catalunya. Situada al sud del delta de l'Ebre, va ser declarada reserva l’any 86 i inclou l'estany de l'Encanyissada, que és considerat el més gran de Catalunya i que compta amb una important fauna d’ocells i peixos.

La Vall de Boí

Creada l’any 2015, té gairebé 10.000 hectàrees. Els seus extensos boscos de coníferes donen refugi i aliment a espècies com el gall fer, el picot negre, el mussol pirinenc, la marta i la becada.

Més continguts de