ignasi aragay

Contra el verí de la intolerància

Si vols llibertat...

Aquell verd tan tendre...

Jo acuso

De moment, justícia poètica

El nostre destí tràgic

Em nego a convertir-me en un català ressentit

Hi ha el perill que la dècada il·lusionant entre el català emprenyat i el ressentit quedi com un parèntesi

Bon Nadal (des de la nostra soledat compartida)

Som éssers socials. La soledat és por i fugida. També pot ser testimoni lúcid. Però la humanitat és compartida

El ‘popufeixisme’

¿No creieu que hi ha una fonda necessitat de trobar polítics que siguin elegants en les formes i honestos en el fons?

Encara desitjo més...

Tot el que necessitem

El perill del neovictimisme

Com es comença el diàleg?

El Procés no és una final de Champions

Per què no hi ha full de ruta?

La carta guanyadora

El millor mètode educatiu

Al Quim, amb amistat

Presos lliures, carcellers presoners

Cinc idees bàsiques per avançar

‘Spain is different (again)’

El fatalisme del “tot o res”

Més enllà dels líders

El perquè de la recaiguda autoritària d’Espanya

I tu què fas per canviar el món?

La postveritat espanyola

Estimat poble de Catalunya

El vol lliure de l’Alí

Carta d’amor (nadalenc) a ningú

< Anterior | 1 | 2 | Següent >