Josep Maria Casasús

Los complejos del padre de Mafalda (1972)

De la crònica d’Ana María Moix (Barcelona, 1947-2014) a Triunfo (20-V-1972) sobre l’estada a Barcelona de Joaquín Salvador Lavado, Quino (Mendoza, 1932-2020), ninotaire que es va fer popular arreu amb Mafalda, tira còmica publicada entre el 1964 i el 1973. Quino va morir fa deu dies. L’endemà aquest diari va publicar, en homenatge, obra seva en totes les pàgines.

Acord de pobles (1932)

De l’editorial atribuït a Armand Obiols (Sabadell, 1904 - Viena, 1971) publicat a Diari de Sabadell (17-IV-1932) sis dies abans de la manifestació que va aplegar unes dues-centes mil persones que reivindicaven que el Congrés de Diputats acceptés tot l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que havia estat aprovat en plebiscit pel poble català el 2 d’agost del 1931.

‘L’Any Mil’, d’Àngel Guimerà (1909)

Del discurs de Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911) en homenatge al poeta i dramaturg Àngel Guimerà (Sta. Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). La llegenda sobre els mals averanys que van atemorir la població a mesura que arribava l’any 1000 va inspirar a Guimerà una obra mestra de la poesia de la Renaixença avançada i de la literatura catastrofista universal.

Las crisis del PSUC (1981/1986)

De dos articles de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) publicats a El Periódico (13-I-1981) i a El País (13-VII-1986), amb un protagonista: Paco Frutos (Calella, 1939 - Madrid, 2020), mort el 26 de juliol. Va ser elegit secretari general del PSUC el 1981 i del PCE el 1982. Eren temps convulsos i agònics per al comunisme català. Foto: Paco Frutos.

Sobre la independència de Catalunya (1923)

Fragments de dos dels articles de Crexells (Barcelona, 1896-1926) que van sortir a La Publicitat (10/17-II-1923) amb un títol genèric: “L’endemà de les festes”. Eren comentaris a la conferència que Francesc Cambó, líder de Lliga Regionalista, havia pronunciat sobre com seria l’endemà de les festes de la independència. Fotos: Crexells (esquerra) i Cambó (dreta).

Pernod arran d’aigua (1929)

De la columna de Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) publicada aquesta setmana fa noranta-un anys a Mirador (22-VIII-1929). En aquell setmanari, que condensava l’univers intel·lectual i sensible de la classe mitjana catalana, Sagarra va mostrar entre el 1929 i el 1935, en la secció “L’aperitiu”, una nova forma d’articulisme distès, inspirat, amè, vitalista.

Juan Marsé, el novelista encerrado con un solo juguete (1960)

De l’entrevista que Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) va fer a Juan Marsé (Barcelona, 1933-2020), publicada a Solidaridad Nacional (2-XII-1960). Avui fa un mes de la mort de Marsé; i aviat farà seixanta anys d’aquesta peça de Vázquez Montalbán. Una de les preguntes era sobre com es veuria l’obra de Marsé justament ara, seixanta anys després.

Corbata independent (2017)

Article de Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 1952 - Badalona, 2020) a El Punt Avui (28-X-2017), periodista que va morir el 15 de juny. Prestava una atenció intencionada, sovint irònica, a una actualitat que observava amb mirada bonhomiosa. Seguia també una regla dels clàssics de la crònica cultural: anar a vernissatges, conferències i presentacions de llibres.

Lo público, lo privado y el contribuyente

De l’article de Joaquim Muns (Barcelona, 1935-2015) a La Vanguardia (17-II-1970). Aquest economista seria, anys a venir, director executiu de l’FMI. La reforma fiscal que propugnava l’esquerra, sota el franquisme, era perseguir el gran frau fiscal i no pas, com ara, optar per la solució còmoda d’augmentar els impostos sobre els salaris de la gent que no defrauda.

Las “planimetrías” de Vilacasas (1961)

De la crítica d’art de Joan Cortés i Vidal (Barcelona, 1898 - Santander, 1969) a La Vanguardia (15-VI-1961). Avui fa cent anys del naixement del pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas (Sabadell, 1920 - Barcelona, 2007). Imatge: Planimetria 57 (1960), obra representativa d’aquest referent de l’informalisme.

Viatge per Europa. Colònia (1884)

De la crònica de Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) a La Veu de Montserrat (15-V-1884). Avui és el 175è aniversari del naixement de Verdaguer, i aquesta setmana també fa anys de la publicació d’aquesta peça del poeta primicer, narrador de viatges i destacat articulista (si més no, pel seu llegendari cicle periodístic “En defensa pròpia”).

El curs de la vaga (1936)

Acudit gràfic d’Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Barcelona, 1912-2000), a El Be Negre (17-VI-1936). En aquells dies el país també estava alterat per una vaga que buidava sobretot botigues, bars i restaurants. L’editorial de La Publicitat (20-VI-1936) reflecteix aquelles tensions d’una etapa crítica per a la República. Avui és el 20è aniversari de la mort de Tísner, periodista, novel·lista, dibuixant i ninotaire.

Carner. Petita història d’un retorn (1970)

De l’article de Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) a Oriflama (VII-1970). Aquests dies fa mig segle que el poeta i periodista Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970) descansava, malalt, al Balneari Blancafort, de la Garriga. Eren les seves últimes setmanes de vida. Havia retornat a Catalunya el 3 d’abril del 1970. Va morir a Bèlgica el 4 de juny.

Toldrà i l’Orquestra Municipal de Barcelona

De l’article d’Oriol Martorell (Barcelona, 1927 - 1996) publicat a Revista Musical Catalana (V-1987) arran del 25è aniversari de la mort d’Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, 1895 - Barcelona, 1962). Avui fa 125 anys del naixement de Toldrà, a qui Xavier Montsalvatge va qualificar de “músic integral”. Va donar un to genuí a l’univers musical català de mitjan segle XX.

La processó de Corpus (1935)

De l’article de Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) publicat a La Veu de Catalunya (21-III-1935), ahir va fer 85 anys. La República havia prohibit les processons. Els conservadors, revifats després dels Fets d’Octubre (1934), maldaven per recuperar-les. Imatge del catàleg Artur Ramon, 1994: Processó, d’Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 - Sitges, 1934).

Ovidi Montllor, la fera ferotge de la cançó (1970)

Del primer reportatge publicat per Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), a Serra d’Or (I-1970). Debutava en el vessant periodístic de la carrera d’escriptora amb una peça on sortia aquesta semblança d’Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995), el cantautor que va morir tal dia com avui de fa vint-i-cinc anys

Eduard Fontserè, la vida d’un científic

De l’article de Lluís Solé-Sabarís (Gavà, 1908 - Capellades, 1985) a Serra d’Or (III-1970), a propòsit del centenari del naixement d’Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970), meteoròleg, sismòleg, astrònom, fundador de l’Observatori Fabra. Va morir nou mesos després de la publicació d’aquest escrit d’homenatge. Avui s’escau el 150è aniversari del naixement.

¿Republicans? (1967)

De l’article de Josep Pallach (Figueres, 1920 - Barcelona, 1977) a Mirador (Perpinyà, hivern 1967-1968). Dilluns 10 de febrer farà cent anys del naixement d’aquest polític i pedagog format a França. Militant en partits d’esquerra ja abans d’exiliar-se, va liderar en la clandestinitat el Moviment Socialista de Catalunya, i des del maig del 1976 el partit PSC-Reagrupament.

‘Mano a mano’: Elsa Maxwell (1959)

Interviu i caricatura de Manuel del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a La Vanguardia (6-V-1959). Avui és Sant Francesc de Sales, patró del periodisme. La columnista Elsa Maxwell (Iowa, 1883 - Nova York, 1963), que intervenia en les expansions sentimentals de famoses com Rita Hayworth, Zsa Zsa Gabor o Maria Callas, no excel·lia en ètica periodística.

En defensa de l’autonomia (1934)

De la crònica de Madrid de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicada avui fa 85 anys a La Veu de Catalunya (8/XII/1934), diari vinculat al partit conservador Lliga Catalana. L’autonomia de Catalunya estava intervinguda des de feia dos mesos com a conseqüència d’haver proclamat el president Lluís Companys “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”.

Retòrica i realitat. Partits d’opinió i partits d’artifici

De l’editorial de La Veu de Catalunya (16-VIII-1918) motivat per la proposta de Faustí Valentín (Nules, Castelló, ? - França, 1944) a favor de la llengua catalana a les escoles valencianes. La iniciativa era combatuda dins del seu partit, la Unió Republicana Autonomista. Una facció discrepava de la unitat de la llengua que propugnaven Valentín i el grup de València Nova.

Cròniques d’una ocupació 1 (1988)

De la primera peça del cicle que amb el títol genèric “Cròniques d’una ocupació” va publicar Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) a l’Avui (1/2-I-1988). A la portada de l’edició del diari que incloïa aquest article sortia una foto d’una reunió de Joan Carles I amb el president Pujol, imatge que duia per títol “Pujol va a veure el rei a Vaquèira”.

El nostre judici i la nostra obra (1909)

De l’editorial d’El Poble Català (8-XI-1909) dirigit per Pere Corominas (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939). Feia 15 dies -ara fa 110 anys- que havien afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909), acusat d’instigar la Setmana Tràgica del juliol del 1909. Aquella revolta va motivar la suspensió de diversos diaris. Foto: Ferrer i Guàrdia. 

El Passeig Marítim de Barcelona (1927)

De l’article de Rossend Llates (Barcelona, 1899-1973) a La Publicitat (3-II-1927). Tot i que el 24 de juliol del 1918 va ser aprovada la llei estatal que autoritzava el projecte de passeig marítim a Barcelona, no arribaven les transferències per fer l’obra. Croquis -inclòs a l’article- del projecte, que aquell any 1927 encara no s’havia realitzat per falta de fons.

Il·lustració per a un ‘baedeker’

De l’article costumista de Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), escrit tal dia com avui i publicat en el Diari de Sabadell (19-VIII-1927). Els periodistes de l’anomenada Colla de Sabadell, que es va fundar fa cent anys, eren tributaris de la tradició humorística catalana, que renovaven amb tocs de prosa experimental avantguardista. Les Baedeker eren unes guies turístiques acurades (imatge) que l’editorial alemanya fundada per Karl Baedeker (Essen, 1801 - Coblença, 1858) publicava des del 1828.

El nom dels peixos [dedicat a Pompeu Fabra]

De l’article de Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) publicat fa noranta-sis anys a La Publicitat (29-VII-1923). No venia de nou que Sagarra s’ocupés de la fauna de Catalunya en textos de divulgació o amenitat. Un any abans, el 1922, la Comissió d’Educació de la Mancomunitat li havia editat un llibre adreçat als infants: Els ocells amics.

Enric Sió, estrella del còmic

D’Alexande Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983) a Serra d’Or (VII-1969). El juliol de fa mig segle, Enric Sió (Badalona, 1942 - Barcelona, 1998), dibuixant, il·lustrador i fotògraf, assolia plenitud professional amb la sèrie Aghardi (imatge) i amb el gènere de la fotonovel·la, nascut a Itàlia el 1947 i esdevingut llavors, aquí, símbol de la literatura popular.

Pedro Pruna, en el andamio

De la crònica d’Andreu Avel·lí Artís, Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006), inclosa a Los Barceloneses (1959). El pintor Pere Pruna (Barcelona, 1904-1977), molt vinculat a Sitges, és un dels artistes amb obra incorporada a l’exposició Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, que s’exhibeix aquests dies al Museu de Maricel.

Nacionalismes (1923)

De l’article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) a Monitor (I-1923). Fa uns cent anys Nicolau d’Olwer (foto superior) i Junoy (foto inferior) mantenien el debat catalanista en un pla argumentatiu influït per les posicions controvertides de teòrics francesos de la política com Maurras, Barrès, Prévost i René Johannet, autor de Le Principe des Nationalités.

Exemples de catalanista

De l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicat tal dia com avui a La Veu de Catalunya (24-VII-1930) sobre el llibre Catalunya endins, de Joan Estelrich. Nou mesos després arribava la República a Espanya en un escenari català com el descrit per Estelrich i reportat per Pla. Hi ha trets del nostre panorama polític que no canvien amb el pas del anys.

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >

EDICIÓ PAPER 19/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF