Josep Maria Casasús

La processó de Corpus (1935)

De l’article de Manuel Brunet (Vic, 1889 - Figueres, 1956) publicat a La Veu de Catalunya (21-III-1935), ahir va fer 85 anys. La República havia prohibit les processons. Els conservadors, revifats després dels Fets d’Octubre (1934), maldaven per recuperar-les. Imatge del catàleg Artur Ramon, 1994: Processó, d’Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 - Sitges, 1934).

Ovidi Montllor, la fera ferotge de la cançó (1970)

Del primer reportatge publicat per Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991), a Serra d’Or (I-1970). Debutava en el vessant periodístic de la carrera d’escriptora amb una peça on sortia aquesta semblança d’Ovidi Montllor (Alcoi, 1942 - Barcelona, 1995), el cantautor que va morir tal dia com avui de fa vint-i-cinc anys

Eduard Fontserè, la vida d’un científic

De l’article de Lluís Solé-Sabarís (Gavà, 1908 - Capellades, 1985) a Serra d’Or (III-1970), a propòsit del centenari del naixement d’Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970), meteoròleg, sismòleg, astrònom, fundador de l’Observatori Fabra. Va morir nou mesos després de la publicació d’aquest escrit d’homenatge. Avui s’escau el 150è aniversari del naixement.

¿Republicans? (1967)

De l’article de Josep Pallach (Figueres, 1920 - Barcelona, 1977) a Mirador (Perpinyà, hivern 1967-1968). Dilluns 10 de febrer farà cent anys del naixement d’aquest polític i pedagog format a França. Militant en partits d’esquerra ja abans d’exiliar-se, va liderar en la clandestinitat el Moviment Socialista de Catalunya, i des del maig del 1976 el partit PSC-Reagrupament.

‘Mano a mano’: Elsa Maxwell (1959)

Interviu i caricatura de Manuel del Arco (Saragossa, 1909 - Barcelona, 1971) a La Vanguardia (6-V-1959). Avui és Sant Francesc de Sales, patró del periodisme. La columnista Elsa Maxwell (Iowa, 1883 - Nova York, 1963), que intervenia en les expansions sentimentals de famoses com Rita Hayworth, Zsa Zsa Gabor o Maria Callas, no excel·lia en ètica periodística.

En defensa de l’autonomia (1934)

De la crònica de Madrid de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicada avui fa 85 anys a La Veu de Catalunya (8/XII/1934), diari vinculat al partit conservador Lliga Catalana. L’autonomia de Catalunya estava intervinguda des de feia dos mesos com a conseqüència d’haver proclamat el president Lluís Companys “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”.

Retòrica i realitat. Partits d’opinió i partits d’artifici

De l’editorial de La Veu de Catalunya (16-VIII-1918) motivat per la proposta de Faustí Valentín (Nules, Castelló, ? - França, 1944) a favor de la llengua catalana a les escoles valencianes. La iniciativa era combatuda dins del seu partit, la Unió Republicana Autonomista. Una facció discrepava de la unitat de la llengua que propugnaven Valentín i el grup de València Nova.

Cròniques d’una ocupació 1 (1988)

De la primera peça del cicle que amb el títol genèric “Cròniques d’una ocupació” va publicar Manuel de Pedrolo (l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) a l’Avui (1/2-I-1988). A la portada de l’edició del diari que incloïa aquest article sortia una foto d’una reunió de Joan Carles I amb el president Pujol, imatge que duia per títol “Pujol va a veure el rei a Vaquèira”.

El nostre judici i la nostra obra (1909)

De l’editorial d’El Poble Català (8-XI-1909) dirigit per Pere Corominas (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939). Feia 15 dies -ara fa 110 anys- que havien afusellat Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 1859 - Barcelona, 1909), acusat d’instigar la Setmana Tràgica del juliol del 1909. Aquella revolta va motivar la suspensió de diversos diaris. Foto: Ferrer i Guàrdia. 

El Passeig Marítim de Barcelona (1927)

De l’article de Rossend Llates (Barcelona, 1899-1973) a La Publicitat (3-II-1927). Tot i que el 24 de juliol del 1918 va ser aprovada la llei estatal que autoritzava el projecte de passeig marítim a Barcelona, no arribaven les transferències per fer l’obra. Croquis -inclòs a l’article- del projecte, que aquell any 1927 encara no s’havia realitzat per falta de fons.

Il·lustració per a un ‘baedeker’

De l’article costumista de Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957), escrit tal dia com avui i publicat en el Diari de Sabadell (19-VIII-1927). Els periodistes de l’anomenada Colla de Sabadell, que es va fundar fa cent anys, eren tributaris de la tradició humorística catalana, que renovaven amb tocs de prosa experimental avantguardista. Les Baedeker eren unes guies turístiques acurades (imatge) que l’editorial alemanya fundada per Karl Baedeker (Essen, 1801 - Coblença, 1858) publicava des del 1828.

El nom dels peixos [dedicat a Pompeu Fabra]

De l’article de Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) publicat fa noranta-sis anys a La Publicitat (29-VII-1923). No venia de nou que Sagarra s’ocupés de la fauna de Catalunya en textos de divulgació o amenitat. Un any abans, el 1922, la Comissió d’Educació de la Mancomunitat li havia editat un llibre adreçat als infants: Els ocells amics.

Enric Sió, estrella del còmic

D’Alexande Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983) a Serra d’Or (VII-1969). El juliol de fa mig segle, Enric Sió (Badalona, 1942 - Barcelona, 1998), dibuixant, il·lustrador i fotògraf, assolia plenitud professional amb la sèrie Aghardi (imatge) i amb el gènere de la fotonovel·la, nascut a Itàlia el 1947 i esdevingut llavors, aquí, símbol de la literatura popular.

Pedro Pruna, en el andamio

De la crònica d’Andreu Avel·lí Artís, Sempronio (Barcelona, 1908 - Sitges, 2006), inclosa a Los Barceloneses (1959). El pintor Pere Pruna (Barcelona, 1904-1977), molt vinculat a Sitges, és un dels artistes amb obra incorporada a l’exposició Realisme(s) a Catalunya, 1917-1936. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, que s’exhibeix aquests dies al Museu de Maricel.

Nacionalismes (1923)

De l’article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) a Monitor (I-1923). Fa uns cent anys Nicolau d’Olwer (foto superior) i Junoy (foto inferior) mantenien el debat catalanista en un pla argumentatiu influït per les posicions controvertides de teòrics francesos de la política com Maurras, Barrès, Prévost i René Johannet, autor de Le Principe des Nationalités.

Exemples de catalanista

De l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) publicat tal dia com avui a La Veu de Catalunya (24-VII-1930) sobre el llibre Catalunya endins, de Joan Estelrich. Nou mesos després arribava la República a Espanya en un escenari català com el descrit per Estelrich i reportat per Pla. Hi ha trets del nostre panorama polític que no canvien amb el pas del anys.

Joan Brossa: el poeta a les golfes

De la semblança inclosa en l’entrevista que va fer Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991) a Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) per a la revista Serra d’Or (15-VIII-1975). Enguany es commemora el centenari del naixement de Joan Brossa, poeta, dramaturg, escriptor i artista total, experimentador. Foto Pilar Aymerich (Barcelona, 1943): Brossa en aquella entrevista.

L’home a la Lluna

Columna de Maur M. Boix (Barcelona, 1919 - Montserrat, 2000) a Serra d’Or (IX-1969). Avui fa mig segle de l’arribada a la Lluna. Aquest article va ser un contrapunt crític a l’esdeveniment des d’una perspectiva religiosa amb compromís social. En el mateix número de la revista montserratina, Francesc Vila Rufas, Cesc (Barcelona, 1927-2006), publicava un acudit incisiu.

No em deixaria pas encendre…?

De l’article costumista de Francesc Trabal (Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957) escrit tal dia com avui i publicat al Diari de Sabadell (19-VII-1925). Una mostra de l’humor desconcertant conreat per la Colla de Sabadell, grup de periodistes -entre ells Trabal- fundat l’estiu de fa cent anys. Caricatura de Trabal per Jaume Passarell (Badalona, 1889-1975).

En els aeròdroms del Prat

Del reportatge de Josep Maria Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a Imatges (18-VI-1930), revista que dirigia segons l’innovador model conceptual i de disseny de la francesa Vu. Les fotos eren de Josep Gaspar (Manresa, 1892 - Barcelona, 1970), pioner de la fotografia aèria a Catalunya. Imatge: la doble pàgina del reportatge, que no duia títol convencional.

De la idea i del sentiment de Pàtria

De l’article de J.V. Foix (Sarrià, Barcelona, 1893-1987) inserit tal dia com avui a La Publicitat (7-VII-1935). La República tenia suspesa l’autonomia catalana com a reacció contra la proclama confederal de Companys del 6 d’octubre del 1934. El govern de la Generalitat estava empresonat. Arreu d’Europa i a l’URSS s’anaven imposant els nacionalismes ferris d’estat.

Radiografia Mallorquina

De Porcel (Andratx, 1937 - Barcelona, 2009) a Mirador (Perpinyà, hivern 1967). Demà farà 10 anys de la mort d’aquest escriptor i articulista. Mig segle enrere era cap de fila d’una nova generació intel·lectual que envigoria la catalanitat de les Illes. El Mirador editat a l’exili ja havia publicat un text de Fuster sobre el País Valencià (a l’ARA del 23-VI-2019).

Ai, circ del nostre cor!

Del text de Feliu Elies Joan Sacs (Barcelona, 1878-1948) publicat tal dia com avui a Mirador (22-VI-1933). Dibuix Al circ de Toulouse-Lautrec (Albi, 1864 - St. André du Bois, 1901) que il·lustrava la peça. La crítica de circ era llavors una especialitat cultivada per periodistes (Joan Tomàs, Sebastià Gasch) atents a esplais populars (music-hall, tablao flamenc).

Any Nou en la República

Article de Santaló (Vilaür, Alt Empordà, 1887 - Guadalajara, Mèxic, 1962) publicat a L’Autonomista (2-I-1933) el primer dia que sortia catalanitzat del tot. Avui, a la Fundació Valvi (Girona), Xavier Pla presenta el llibre de Lluís Costa sobre aquell diari. Santaló era alcalde de Girona, i després ministre i conseller primer de la Generalitat amb Francesc Macià.

Poesia murciana

De Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (10-VIII-1933). Avui és el Dia de Múrcia. Foto de Vicente Medina (Archena, 1866 - Argentina, 1937), referent de la poesia murciana, citat per Sagarra. Dels reportatges de Carles Sentís (Barcelona, 1911-2011) que esmenta aquí també Sagarra ja s’han publicat fragments en aquesta secció (11-XI-2012 i 30-I-2014).

La Llei de Contractes de Conreu al Tribunal de Garanties

De la crònica de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) enviada des de Madrid, avui fa 85 anys, a La Veu de Catalunya (2-VI-1934). Sis dies després el Tribunal de Garanties Constitucionals declarava inconstitucional la llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament de Catalunya. La sentència, que vulnerava competències legislatives catalanes, va desencadenar la cursa d’esdeveniments que motivaria els Fets del Sis d’Octubre de 1934, quan el president Companys va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. La llei anul·lada substituïa a favor dels camperols l’antic contracte de rabassa morta que permetia al propietari de vinyes acomiadar el pagès quan els ceps morien. Foto: manifestació de rabassaires davant el Parlament després que el Tribunal revoqués la nova llei, el juny del 1934.

Carles Capdevila entrevista Eduard Vallory, d’Escola Nova 21

Entrevista de Carles Capdevila i Plandiura (els Hostalets de Balenyà, 1965 - Barcelona, 2017), a l’ARA (10-VI-2016), a Eduard Vallory (Barcelona, 1971), doctor en ciències polítiques i llicenciat en periodisme a la UPF. El periodista Carles Capdevila, director fundador d’aquest diari, va morir avui fa dos anys. Feia entrevistes amb les virtuts del bon conversador.

Walt Whitman

De la necrologia d’Ezequiel Boixet, Juan Buscón (Lleida, 1849 - Barcelona, 1916), publicada a La Vanguardia (1-IV-1892). Avui fa 200 anys del naixement del poeta Walter Walt Whitman (West Hills, comtat de Suffolk, Nova York, 1819 - Camden, Nova Jersey, 1892). Boixet, periodista erudit, va escriure aquest article amb motiu de la mort de Whitman, feia dos mesos.

Homenatge a Catalunya

De l’article -traduït de l’italià- de Laura Mongiardo, a Studi e Ricerche (primavera 2012), que fa referència a la contribució de Giuseppe Tavani (Roma, 1924-2019) al coneixement i la difusió internacionals de la llengua catalana. Fa quinze dies de la mort de Giuseppe Tavani, catedràtic de filologia romànica a La Sapienza, de Roma, membre corresponent de l’IEC.

En l’últim ‘En Patufet’ d’abans de la dictadura

Vinyeta humorística del dibuixant i ninotaire Gaietà Cornet (Barcelona, 1878-1945) en l'últim número d’'En Patufet' (24 i 31-XII-1938)

< Anterior | 1 | 2 | Següent >

EDICIÓ PAPER 06/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF