llengua

“Para ti va el pollo”

Polèmica al Col·legi d'Advocats barceloní per un acte d'Hablamos Español

L'organisme havia anul·lat l'acte perquè considerava que tenia "contingut electoral", però al final s'ha celebrat perquè l'entitat no havia rebut l'avís

“Tirar por el derecho”

"Una frase feta no es rebat. Té un poder discursiu que no hem de perdre”

Bàrbara Sagrera, filòloga i directora de la Institució Antoni M. Alcover, és l’autora del ‘Corpus de fraseologia de les Illes Balears’

El català a les Illes, en retrocés al carrer

Els 40 anys d’ensenyament de la llengua pròpia n’han normalitzat el coneixement, però no l’ús

Neologismes per entendre el futur

25 conceptes que s’han imposat en els últims temps i que estan en boca de polítics, filòsofs, economistes, urbanistes, educadors, científics, tecnòlegs, sociòlegs, advocats i activistes socials

Polèmica a les xarxes pel bloqueig d'una campanya en català de Parlem a Twitter

Twitter no permet els anuncis en català a menys que es contractin directament en un dels comercials locals

Gemma Rigau: “Si només fas servir el català amb qui saps que el parla, això s’acabarà”

”Estem preparats per aprendre qualsevol llengua amb la mateixa rapidesa, la mateixa facilitat i la mateixa inconsciència, sense relació amb el sexe, la raça, o si ets ric o pobre”, assegura

Les llengües a Catalunya: dades per al debat i la política lingüística

Els percentatges de coneixement del català són similars als d’abans de l’onada migratòria (2003-2008)

Només el 14,6% de les converses al pati d'alumnes d'ESO són en català

La Plataforma per la Llengua assegura que hi ha una "emergència lingüística" a Catalunya

‘Fake news’ sobre la salut del català (i 2)

‘Fake news’ sobre la salut del català (1)

L’Enquesta d’Usos Lingüístics torna a ser venuda als mitjans amb un optimisme injustificat

Andreu González: “Amb 50.000 ‘youtubers’ el català tindria una salut de ferro”

Entrevista al cap del Servei de Normalització Lingüística de Martorell

L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El català i els ‘cumpleanys’ dels ‘haters’’

"El català és una llengua amb menys poder polític al darrere, necessita més gent al davant. Una part no menor de tota la presència, prestigi i utilitat que pugui tenir el català li hem de donar nosaltres, els parlants"

Un 36% dels ciutadans tenen el català com a llengua habitual

Els grups de WhatsApp familiars faciliten que la gent gran es llanci a escriure en la llengua pròpia

La torradora en català depèn de nosaltres

Tot i la resistència de moltes marques per incorporar el català als seus sistemes de reconeixement de veu, hi ha iniciatives com la Common Voice de Mozilla que sí que accepten aquesta llengua

Escabellats i sense seny

Igual com en castellà no sentim dir ‘desjuiciado’, tot i que surt al DRAE i en algun diari bilingüe, dir que una idea és (d)escabellada no deixa de ser un calc d’ús

No necessitem (de) tantes coses

No hi guanyem res "donant de menjar" als coloms ni tampoc dient que "precisem de diccionaris": només la medalla d'or als reis dels calcs

Correcció política i futbol femení

Sempre de part seva

¿En castellà a algú se li acudiria dir “Yo siempre te he hecho lado”? Per què això fa riure i dir que “Té els tribunals del seu costat” no?

Una festa en què et pregunten: “Estàs boig o pessigues vidres?”

L’IEC escull ‘tiraques’ com la paraula juvenil més enginyosa

La llengua aragonesa debuta a la televisió amb ‘Charrín charrán’

El programa s'ha estrenat aquest diumenge a Aragón TV

De la parada a l’aturada passant per Ramallets

No ensopegueu amb aquesta arrel

Requisit no, vestigi

La relliscada de la civada

Si per més que treballem mai cantarem el ball de l'avena, com és que tantes famílies 'bioecohealthy' s'han passat de la llet de vaca a la llet d'avena?

No perdem oportunitats d’estar a l’altura

Com que l’‘altura’ castellana en català pot ser ‘altura’ i ‘alçada’, dubte servit: però una és una distància (a dos metres d’altura) i l’altra una dimensió (fa dos metres d’alçada)

Rosa Calafat: “La passió per la llengua et fa entendre els matisos de la vida”

Després de publicar assajos sobre la llengua catalana, feia anys que volia dir la seva en la ficció. Ho ha fet -diu- com a mallorquina, com a dona, des de la cultura judeocristiana i des de la passió per la llengua. Amb la primera novel·la ha guanyat el Ciutat de Palma

Un mapa genètic il·lustra les diferències lingüístiques a Espanya

Un estudi de les universitats de Santiago de Compostel·la i Oxford demostra com les diferències genètiques ajuden a entendre la història

La cooperativa Som Energia, premiada per promocionar el català

Plataforma per la Llengua ha reconegut l'entitat amb el VI Premi Martí Gasull

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >