El Govern recorre al Suprem l’anul·lació del decret que blinda el català a les aules

BarcelonaEl Govern va presentar divendres un recurs de cassació per intentar que el Tribunal Suprem deixi sense efecte l'anul·lació del decret de règim lingüístic per blindar el català com a llengua vehicular a l'escola i evitar que es puguin implementar percentatges lingüístics, segons ha pogut saber l'ARA. El juliol passat, impulsat per un recurs de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va deixar sense efecte més d'una desena d'articles d'aquesta norma, entre els quals hi ha els que estableixen que el català i l'aranès són les llengües vehiculars en els centres educatius i també l'apartat que fixa que la llengua habitual dels docents i de les comunicacions amb les famílies ha de ser el català.

En la seva resolució de juliol –si bé no es va fer pública fins al setembre, a les portes de la Diada, de la mà d'AEB–, els magistrats del TSJC van argumentar que el decret no garanteix "una presència raonable del castellà en l'ensenyament" sinó que, al contrari, provoca "una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana". Un argument que els serveis jurídics del Govern van intentar desarticular al Suprem, tal com va avançar el president de la Generalitat, Salvador Illa, fa tres mesos. Llavors, l'executiu va anunciar que recorreria contra la decisió per evitar "l'ús polític de la llengua".

Segons ha pogut saber l'ARA, el recurs de cassació té dos arguments principals. En primer lloc, fa referència al debat terminològic sobre la "llengua vehicular". Per al TSJC, els apartats anul·lats del decret no citaven en cap moment el castellà com a llengua vehicular, la qual cosa "no permet considerar que estigui garantida la presència adequada". En el seu recurs, l'executiu català subratlla que la jurisprudència estableix que el fet de no referir-se al castellà com a "llengua vehicular" no implica per se la seva exclusió, "sempre que es garanteixi la seva presència adequada".

En segon lloc, i relacionat amb l'anterior, el TSJC argumentava en la seva resolució que hi havia risc que no existissin "instruments de control i avaluació" perquè tots els alumnes matriculats a Catalunya assolissin la competència en llengua castellana. La Generalitat, però, defensa que existeixen "mecanismes suficients" per garantir la competència lingüística en castellà i català, independentment de la terminologia utilitzada.

C2 per a la borsa de docents

El 2023, davant els atacs al model d'escola catalana i el degoteig de denúncies per reclamar un 25% de castellà a les aules, l'executiu va posar fil a l'agulla per fer realitat el decret, que forma part de la llei d'educació de Catalunya i que estava pendent de desenvolupar des del 2009. La norma fixa que els plans lingüístics d'escoles i instituts no es poden canviar a mig curs, que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües", i que el català –i l'aranès a l'Aran– ha de ser la llengua vehicular i "normalment emprada" als centres públics del sistema educatiu català i en l'acollida d'alumnes nouvinguts.

En el cas dels docents, el decret també intervenia per aconseguir que el nivell de domini del català fos més alt: estableix que "a partir del curs 25-26" tenir el nivell C2 de català serà un "requisit" per accedir a la docència. Tot i que no formava part dels articles anul·lats pel TSJC, fins divendres passat aquest article estava suspès cautelarment, ja que un recurs de Plataforma per la Llengua que ha acabat sent estimat ha reactivat la mesura.

Així, a partir del curs vinent el C2 de català serà obligatori per a tots els mestres i professors interins que vulguin accedir a la borsa de docents. Aquest requisit no afecta els docents que accedeixin al sistema educatiu a través de les oposicions, ja que els exàmens van ser convocats abans que s'aixequés la suspensió de l'article que obliga a exigir aquest nivell de català per poder exercir a les aules.