Daniel Romaní

Daniel Romaní

Visita al Turó de la Seu Vella: espai de memòria i d’esbarjo recuperat pels ciutadans

“Lo castell”, com coneixen els lleidatans el turó de la Seu Vella, ha estat cobejat per molts exèrcits. Des del segle XVII ha tingut molt protagonisme en grans guerres, una per segle: la dels Segadors, al...

Visita al Castell de Mur: Valença, senyora del castell, sola, sense cap temença

Continuo al Pallars Jussà, la mateixa comarca on era ahir, però em situo una generació més endavant (poca cosa, tractant-se de tants segles enrere). La protagonista d’avui és Valença, filla d’Arsenda i...

Visita al castell de Llordà: un excel·lent recinte sobirà, mirador del Pallars Jussà

El castell de Llordà és un dels conjunts més reeixits de l’arquitectura civil romànica catalana. Se’n conserva una part important de l’església (romànica, dedicada a sant Sadurní) i una part del recinte...

Visita al castell de Montsonís: renascut sense cap fantasma

“Fa 35 anys, pràcticament l’únic castell de Catalunya que es visitava era el de Montjuïc; de fet, l’objectiu era més el museu militar de Montjuïc”, diu Ramon Orpinell, gerent de la Fundació Castells...

Visita al castell de Montclar: amb calefacció fins i tot a la presó

La forma del castell de Montclar em fa pensar en un pagès que es protegeix del sol amb un mocador al cap que té nusos a les puntes. Vist des de fora, el castell és ben auster. Els pocs elements rellevants...

Visita al castell de Pallargues: una llar de foc que s’encén sola, un piano que toca sense pianista...

Els amants dels castells l’identifiquen de seguida pel gran arc gòtic que té a la façana. Però el castell de les Pallargues té molts altres elements que formen part del seu ADN. Com ara el griu -ésser...

Visita al castell de Concabella: el barber que no va suportar el dret de cuixa

Fa molts anys que no vaig al barber, i crec que vaig raonablement polit, també pel que fa als cabells. No freqüento el barber no pas perquè el temi sinó perquè la meva dona té traça per tallar els cabells....

Visita al castell de les Sitges: fortificació de frontera, castell guerrer

A Catalunya no hi ha gaires castells de fades i princeses, dels que surten als contes o a les pel·lis de Walt Disney. La major part de castells que tenim van ser construïts per defensar el territori. Són...

Visita al castell de Ribelles: “Res em faria més feliç que veure una grua al castell!”

Podria fer-ne els plànols sense equivocar-se en cap habitació ni passadís. Recorda els espais més calorosos i els més frescos, i tots els seus racons preferits per jugar... amb molt poques joguines. Fa anys...

Visita a Vallferosa, una imponent i altíssima torre de peatge

“Les torres cilíndriques - de més difícil accés - són una aportació dels àrabs; abans que arribessin els àrabs eren de planta quadrada”, subratlla Xavier Andreu, professor de secundària, apassionat del...

Visita a Montfalcó Murallat: un puzle de teulades, d’història i de llegendes

“Sembla a punt de caure, aquesta teulada”, penso. I potser fa temps que resisteix en el mateix estat, sempre a punt d’ensorrar-se. Teulades velles, envernissades de verdet, cobreixen cases deshabitades...

Blanquina, senyora del castell, dona d’assassí i vídua dos cops

A l’Edat Mitjana la dona també era maltractada. Quan Margarida del Camp va casar-se amb Pere III de Grevalosa, senyor del castell de Castellar, en el seu dot s’hi va incloure la Fàtima, l’esclava sarraïna...

La Manresana: on es va guanyar la batalla (no la guerra) als borbons

“Els soldats van arrasar-ho tot: els graners, els pallers... Van esgotar el farratge -el necessitaven per als cavalls- i la llenya. Els alemanys (els austriacistes) van arribar a enderrocar un munt de cases...

El pa amb nous de la senyora de Tous

“Era una senyora presumida i llaminera com poques. Malgastava els diners en capritxos, com si els cabals no s’haguessin d’acabar. Tenia els cuiners amargats amb les seves exigències de menges exquisides. Un...

Visita al poble que va abandonar el castell per viure a la plana

Amb la família, quan érem petits, els caps de setmana voltàvem per Catalunya. Nou persones en un pis de Barcelona podia ser asfixiant. Però teníem molts altres motius per fer-ho, probablement més...

Visita al castell de Castelldefels: "La Capella Sixtina de la Guerra Civil"

Que un castell tingui merlets sense cap més funció que la purament decorativa -perquè estan fets en èpoques recents- no és gaire estrany. El que ja és més estrany és que tingui una espitllera que es va...

Visita al castell de Montjuïc: lloc de guaita de mariners, militars i estrangers

És la muntanya de l’esport -sobretot des dels Jocs Olímpics del 1992- i de la cultura. I també dels morts. I encara, en altres temps, va ser el gran espai d’esbarjo obrer i la gran pedrera de la ciutat,...

Visita al castell de Burriac: l’últim raig de sol del dia que il·lumina la torre

El sol es col·loca a l’altura del castell i regala els últims raigs al punt més alt del municipi de Cabrera de Mar, la torre de l’homenatge del castell de Burriac, que es tenyeix de tons ataronjats....

Visita al castell de Santa Florentina: un esclat de Modernisme al cor del Maresme

“Propiedad particular. Prohibido pasar. Cuidado con los perros”, llegeixo des de la reixa d’entrada dels jardins on hi ha el castell de Santa Florentina. Però els únics gossos que trobaré, un cop dins, són...

Visita al castell de Montclús: els moros, vençuts pels cristians

“És de l’època dels moros”, es diu -es deia-, volent dir que era “antic”. Per això arreu del país hi ha uns quants castells dels moros, la torrassa dels Moros (la Roca del Vallès), més d’una cova dels Moros...

Visita a Castellcir: el senyor del castell que va matar el rector amb una fletxa

El nomenclàtor d’un municipi és un dels elements essencials del seu ADN. Així que arribo a un poble o ciutat m’agrada repassar els noms dels carrers, places i avingudes. També estar atent als canvis de...

Visita al castell de Balsareny: una bota de vi gegant on entraven nens... i rates!

“Jo hi he cantat, aquí”, em diu el David, amb un somriure generós. Som a la planta baixa del castell de Balsareny, a la sala del Tinell, de cinc magnífics arcs gòtics. “Vaig fer-hi un concert amb el cor...

Visita al castell de Cardona: per què l’habitació 712 és la menys demanada?

¿Diríeu que té alguna cosa d’especial, l’habitació 712? Jo no l’hi trobo. D’entrada, em sorprèn que sigui el número d’una habitació d’un hotel situat a força alçada, al damunt d’un turó. ¿Això vol dir que...

Visita al castell de Llívia: una fortificació (gairebé) arrasada

“Aquest turó fa nosa”, diu la Núria quan ens hi acostem. Certament, a la Cerdanya, on un conjunt de cims fan rotllana, un turonet a la plana pot semblar desubicat. I, d’entrada, em sembla que la Núria té...

Visita al castell de Mataplana: una columna grega desenterrada al Ripollès

Quants castells hi deu haver sota terra actualment a Catalunya? Hi penso tot escoltant amb atenció el que m’explica el ripollenc Eudald Maideu, mentre condueix el seu Suzuki -“ suki suki ”, en diu- cap al...

Visita al castell de Rocabruna: estratègic en zona de frontera

Si no hagués anat a poc a poc per la carretera -de força revolts- que va de Camprodon a Rocabruna m’hauria passat per alt, a mà dreta, poc després de Camprodon, una masia que té un esplèndid paller -en...

Un castell que es va convertir en palau

El Baldo se sent atret pels castells des de ben petit. Li encantava saltironar per les ruïnes i descobrir túnels o forats que li despertaven la imaginació. En les excursions que feia amb l’agrupament...

I tant que gaudien del menjar!

El menjador ben il·luminat amb llànties d’oli, decorat amb grans tapissos acolorits penjats a les parets, la taula ben parada amb estovalles i una bona vaixella, peix portat del port de Blanes, força fruita...

Visita al castell d'Hostalric: una llarga i extraordinària galeria a prova de bomba

Se’m fa una mica estrany ser dins d’una garita. No vaig fer la mili, vaig ser objector de consciència. Des d’aquí tinc un excel·lent control visual de l’autopista, que fa uns quants segles era la Via...

Visitem les muralles de Tossa: de castell a molí, de molí a far, de far a...

Pujant al turó de Mont Guardí, envoltat de mar, quatre pins, força cases i moltíssims passejants, em ve a la memòria un poema de Joan Maragall: “Dues coses hi ha / que el mirar-les juntes / em fa el cor més...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | Següent >