Xavier Fina

Xavier Fina

Homenatge a Eugenio Trías: gran pensador… i perico

Diumenge l'Espanyol ens va donar una gran alegria. Guanyar 0 a 4 en un estadi com San Mamés no passa cada dia -de fet, en el nostre cas, no ens havia passat mai-. Va ser el que se'n diu una victòria de...

Sobre ser i semblar (un bon porter)

El porter de la meva infància era José Luis Borja. El recordo tranquil, segur i, sobretot, amb aspecte de porter. Tenia la planta i la serenitat dels qui tenen aquesta singular funció. A mi em semblava bon...

image-alt

Una reivindicació de la racionalitat aplicada al futbol

Vázquez Montalbán deia que el futbol era l'únic àmbit en què es permetia no actuar des de la racionalitat. Fa mesos que em pregunto què pensaria dels moments que viu Catalunya, tan dominats per les...

L'esperit de Balic sempre torna

Per a la meva generació de pericos -i per a algunes més- la Copa de l'any del centenari (2000) va ser el primer -i penúltim- títol que vèiem guanyar al nostre equip. Tots -al marge dels colors- recordem...

Aquest vespre tinc un pla ben estrany

Avui m'estreno. Ja sé que no és la primera oportunitat que tinc, però per un motiu o per un altre mai he pogut fer-ho. Per primer cop aniré al camp a veure un partit de Lliga un divendres al vespre. En la...

Del perico orgullós al perico irònic

Moltes de les reaccions culers al meu article de dilluns m'han fet pensar, per absència, en la ironia. La ironia és un mecanisme d'autodefensa i una expressió d'intel·ligència. En general, per tant, una...

image-alt

Doneu-me cinc minuts per explicar què és un derbi

El llibre que em van deixar els Reis era un mal presagi: Dándole pena a la tristeza , l'últim del gran Bryce Echenique, pare de Martín Romaña. Quan el vaig desembolicar es van esvair tots els dubtes:...

Estimats Reis d'Orient

Tothom diu que aquest any no podeu portar tantes coses com altres vegades. Fins i tot vosaltres noteu la crisi. Pel meu regal, però, no heu de patir gens: no costa ni un euro, però a mi em faríeu el nen més...

Mals resultats, pitjors sensacions

La lectura del bon resum de Natalia Arroyo sobre el 2012 perico no admet discussió: un desastre. Però, tot i els mals resultats, hi ha hagut coses pitjors. Perquè és clar que no som pericos per la...

Un Nadal tranquil amb el meu cunyat

Fa un mes estava molt preocupat pensant en Nadal. Tinc un cunyat, com tothom, que sempre està esperant el seu moment per buscar-me les pessigolles. Però les últimes setmanes s'ha quedat sense arguments....

image-alt

El futur esportiu de l'Espanyol en tres terminis

Diumenge. Un pronòstic: perdrem clarament. I fora caretes: la derrota no serà perquè el penúltim juga contra el tercer. Tampoc serà perquè juguem en un dels camps més difícils de la Lliga (on el Reial...

La urgència de guanyar sense oblidar qui som

Wert té nom d'extrem (dret, òbviament) de la lliga austríaca. Un dels possibles fitxatges, tan necessaris per a l'Espanyol, en aquest mercat d'hivern. Però és ministre espanyol d'Educació i...

El nostre mal no vol soroll

Em pensava que mai ho diria: vull que l'Espanyol deixi d'aparèixer tant a la televisió i que li deixin de dedicar tantes pàgines als diaris. Desitjo tornar a l'anonimat habitual. En l'últim mes hem...

Mauricio Pochettino, un perico de Barcelona

Diumenge a la mitja part vaig tuitejar des de Cornellà-El Prat que estàvem a punt de viure els últims 45 minuts de la primera època de Pochettino com a entrenador de l'Espanyol. La dada significativa és que...

La setmana tràgica

Divendres 16. Debat de candidats a Esport3. Un amic que no l'ha vist em pregunta qui l'ha guanyat: David Clupés i Raquel Mateos, contesto. Pel que fa als candidats, Oliveró -que havia de guanyar- perd;...

El dia més trist

V aig tornar plorant de Leverkusen, vaig consolar el meu fill des de Glasgow mentre ell plorava a l'altre costat del telèfon, he viscut dos descensos i l'enderrocament de Sarrià, i moltes derrotes i...

image-alt

Si tots guanyen, tots perdem

Aquesta campanya per a la presidència de l'Espanyol ha tingut tota l'aparença d'un procés polític convencional. Debats amb minutatge, entrevistes als candidats, presentació de programes amb el supòsit que...

Som el minut 21

Els pericos portem una època que, posats a no guanyar, no guanyem ni per disgustos. A la cua de la classificació, amb una situació econòmica preocupant, sense cap projecte que il·lusioni i amb una creixent...

Una campanya sense projectes

Un club com l'Espanyol és una organització complexa. 47 milions de pressupost, més de 30.000 abonats, 300.000 seguidors. I està en un moment clau: el de decidir qui estarà al capdavant en aquesta...

Carta a un culer desconegut

Benvolgut amic, sé que existeixes. No sé on ets, però sé que ets. I disculpa'm la confiança del tractament d'amic, però només és producte d'un convenciment: si un dia ens coneixem, ho serem. Culer...

Manolo Escobar i les seleccions catalanes

L'Espanyol és una metàfora de Catalunya: dialèctica víctima-victimisme; identitat forjada en la derrota; energia destinada a reivindicar l'existència; anorreats per qui quan no ens ignora ens humilia. Ara,...

Dos candidats i quatre eixos

Ja tenim quatre candidats a la presidència de l'Espanyol. Massa si pensem que n'és de desagraït el càrrec. Ara bé, els candidats amb possibilitats són dos: Joan Collet i Sergio Oliveró. Guanyarà Collet:...

Al futbol base perico només hi volem bones persones

Puc dir moltes coses de gent com José Luis García, Cristóbal Casado i Germán de la Cruz. Algunes deuen ser mitges veritats, d'altres del tot falses i moltes certes. Ara bé, el problema no és tant saber...

Un doble punt d'inflexió

En un club de futbol és molt difícil destriar entre els components institucionals, els esportius i els sentimentals. Si el club és l'Espanyol, és impossible. Demanem dimissions perquè la trajectòria...

Notes disperses d'una setmana estranya

Les últimes nits, l'Espanyol em fa anar de bòlit. Quan ja tenia l'article setmanal fet, tot preveient que Condal no es presentaria a les eleccions, el president se m'avança i em dóna la raó però treu tot...

Molt soroll per no res?

L'Espanyol viu una important crisi institucional: la pitjor d'ençà que la goma-2 ens va deixar sense casa. El club és una societat anònima esportiva. Per tant, propietat dels accionistes majoritaris, de...

image-alt

La independència i el futbol

Des del punt de vista futbolístic sembla que el fet que Catalunya esdevingui un "nou estat d'Europa" només tindria una conseqüència òbvia, el reconeixement oficial de les seleccions, i una gran incògnita:...

image-alt

El cansament d'una existència invisible

Quatre partits de Lliga i seguim sense guanyar. Diumenge l'equip va fer una bona primera part. El resultat, si no fos per la delicada situació a la classificació i perquè ens van tornar a remuntar, no és...

image-alt

Deu motius per anar al camp de l'Espanyol i animar

Espero que a Xavier Bosch no li sàpiga greu que li manllevi la seva fórmula per intentar animar la família perica a passar el diumenge al matí a Cornellà i a fer-ho amb ganes d'animar l'equip. Aquesta crida...

image-alt

Tres partits perduts: massa aviat per a l'alarmisme

Suposo que el que s'espera d'un columnista que té el privilegi d'escriure cada setmana sobre el club del seu cor és que tingui les coses clares. Com el poeta, jo també maleeixo els que no prenen partit....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >