Xavier Fina

Xavier Fina

Els valors de l'Espanyol: una proposta (1)

Com ja he apuntat més d'un cop, crec que a l'Espanyol li falta direcció estratègica. Segur que n'hi ha més de la que sembla, però en tot cas no s'ha concretat un full de ruta des del qual referenciar...

Peces-Barba, els àrbitres i la narrativa

Si la història hagués seguit els desitjos retroactius de Peces-Barba, el Benfica tindria com a lema "Mais que un club" i estaria entrenat per aquell senyor portuguès tan dolent que ara entrena un altre que...

Se m'acaben les forces de tant sentiment

Amb el d'ahir, ja portem nou partits de Lliga i en tots ens hem enfrontat a antics jugadors nostres. Amb Sergio Sánchez, un altre ex amb qui ens trobarem diumenge, podríem fer una alineació prou...

Reflexions sobre els cent dies de Ramon Condal

L'actualitat és tossuda i antiperica. La nostra lluita per fer-nos un forat en les notícies del dia és inútil. Ahir es van complir els primers cent dies del mandat de Ramon Condal com a president de...

Futbol, estratègia i comunicació: el cas de l'Espanyol

Hi ha una tendència general -que transcendeix el món del futbol- a considerar que darrere molts fracassos hi ha un problema de comunicació. Un teatre buit: ha fallat la comunicació. La valoració negativa...

Sobre les meves obsessions i les de Pochettino

Una de les meves obsessions és comptar. Comptar esglaons (els de casa, els del despatx, els del metro), comptar passos, comptar semàfors (quants me'n trobo verds i quants de vermells), comptar vianants i...

El partit de diumenge és com els toros

AJesulín de Ubrique, torero famós per haver estat casat amb Belén Esteban, tot li recordava un toro. De fet, li passava com a molts dels columnistes del nostre país amb Pep Guardiola i el seu discurs....

Pericofòbia a Barcelona? Sí, gràcies

A la meva ciutat aquests dies estem de festa major. L'oferta és atractiva i en el meu programa no hi faltaran els gegants al carrer Ferran, els Antònia Font al Fòrum, el circ al castell de Montjuïc i José...

image-alt

Un Onze de Setembre llibertari i estrany

Tot i el risc que corro d’augmentar la meva mala reputació, confesso que diumenge vaig seguir l’exemple de Brassens. El meu gest llibertari, però, es va acabar quan se’m va posar al davant un paquet de...

Entre l'excrement i l'excel·lència

Que ningú s'espanti: no vull fer cap brometa escatològica sobre l'acte que ahir va tenir lloc al Parlament. L'excrement i l'excel·lència són les consideracions que mereix aquesta Lliga en funció del color...

Es busca capità per a equip de Primera

Quan fa una setmana escrivia sobre la por a alguna sortida d'última hora i sobre algun rumor incomprensible, ho feia amb el desig de no encertar. Doncs dues tasses. Fitxem Pandiani perquè té la casa i el...

Ara és l'hora del millor entrenador de Catalunya

Crec que va ser David Trueba qui va dir que un dels moments en què sents que t'estàs fent gran és quan el teu ídol futbolístic és més jove que tu. Però quan qui és més jove ja és l'entrenador que més...

Osvaldo, no te'n vagis a Madrid, ves-te'n al Roma

Des de la felicitat d'unes vacances a Tor, el millor poble de l'Empordà -i, per tant, del món-, amb la companyia de la família i la de Bolaño, Coetzee, Pla i Pairolí, l'actualitat futbolística de la setmana...

image-alt

Futbol, cromos i bàrbars

Aquesta setmana, en què l'Espanyol s'ha consolidat com el millor equip del país i en què ens acostem a la meitat del mes d'agost, sembla que ja estiguem a les portes de la tardor. Tot i que, objectivament,...

Dos anys de la mort de Dani Jarque

Escriure sobre la mort d'una persona que no vas arribar a conèixer sempre és una certa intromissió en el dolor i el record de les persones que la van estimar. Des del respecte pels sentiments d'aquells que...

Tres microrelats sobre la condició perica

1. Un home amb pànic del dentista té una visita complicada. El dentista treballa bé i sempre canta. A mitja intervenció, deixa de cantar i comenta el derbi de dissabte, en què l'Espanyol va deixar sense...

Els meus problemes amb el Barça (i II)

En l'article anterior, vaig intentar explicar el sentiment d'antipatia que em desperta el Barça, vinculat a la meva condició de periquito. Tot i que és argumentable, té una arrel irracional i, en últim...

Els meus problemes amb el Barça (I)

Aquest és un article dedicat a un amic que, com diria aquell, tot i ser culer és bona persona i em critica la meva obsessió pel Barça. Es tracta d'una reflexió que no em ve de nou i que faig meva. Però, com...

Els meus problemes amb el Barça (I)

Aquest és un article dedicat a un amic que, com diria aquell, tot i ser culer és bona persona i em critica la meva obsessió pel Barça. Es tracta d'una reflexió que no em ve de nou i que faig meva. Però, com...

Deu notes breus d'una junta d'accionistes

1.S'ha de ser agraït amb TV3 per retransmetre l'acte sencer per Esports 3. Tot i que quan convé seguem cadenes també sabem fer caure espigues d'or. Ara bé, si ens posem malpensats i vist l'espectacle,...

image-alt

Un model de club

Després de queixar-me, la setmana passada, del poc espai que té l'Espanyol en els mitjans, l'actualitat m'ha deixat en evidència: el cas del gendre perico de Xavier Trias ha ocupat -una mica absurdament,...

El gendre perico de Xavier Trias

Seré acusat de col·laboracionista, però confesso que les paraules de l'alcalde no m'han ofès. El meu sogre -abans de coneixe'm, això sí- n'hauria dit de més grosses. Ara crec que en la intimitat és una mica...

image-alt

Ni m'enfado, ni em resigno

Fa mesos vaig llegir una declaració de principis del director de l'ARA que, des d'aleshores, he fet meva: "Ni m'enfado, ni em resigno". Des d'aquest esperit plantejo una modesta reflexió sobre el tractament...

Pressa per començar la Lliga

El temps no ho cura tot, però com deia la cançó, hi pot ajudar. Si penso en el ja llunyà curs passat, no em sap tan greu haver-nos quedat sense anar a Europa en l'últim moment, com l'oportunitat perduda...

Carta a Iván de la Peña

Estimat Iván, com ja deus saber, en aquests vuit anys que hem tingut el plaer de tenir-te amb nosaltres, sempre ens han recordat que el teu cor no és blanc-i-blau. El debat sobre els teus sentiments...

Les dones i el futbol: què us està passant?

Quan li vaig confessar a la dona de la meva vida que m'agradava el futbol, va fer una expressió entre la sorpresa i la decepció, i em va deixar anar: "El futbol és de tontos". Per sort no va dir babaus, ni...

L'Espanyol, els argentins i les afinitats electives

La vida està plena d'opcions binàries que ens identifiquen: Tintín o Astèrix, Beatles o Rolling Stones, Mafalda o Charlie Brown, Manel o Antònia Font, Lliure o Nacional, José Tomás o Enrique Ponce, i,...

La gestió de la força d'un sentiment

El pare del management modern, Peter Drucker, ja ens va ensenyar que una organització moderna i complexa que només maximitzi un dels seus objectius està condemnada al fracàs. Només des de l'equilibri és...

Les eleccions municipals vistes per un perico

Perduda l'esperança d'anar a Europa si no és fent un Erasmus i abans dels balanços i els homenatges ( Ivan, t'estimem ), diumenge hi ha eleccions. Com als polítics els agrada tant fer metàfores...

Dietari: un dimecres entre la decepció i l'esperança

1. El metro. El faig llegint un llibret deliciós de Marc Fumaroli: La educación de la libertad . La seva lectura és oportuna. El concepte de "democràcia comercial" i la crítica al menyspreu que pateixen la...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | Següent >