Xavier Fina

Xavier Fina

Una setmana plena d’alegries

Les meves setmanes futbolístiques van de divendres a divendres. Aquesta columna és el meu moment de reflexió sobre la vida d’un perico. Avui, miro on érem fa una setmana i on som ara i constato que només...

Mirall, trencat?

“Papá, ¿por qué somos del Atleti? ” Quan vam veure aquell anunci tots els pericos ens hi vam sentir plenament identificats. En els ulls dels nostres fills -o, més ben dit, en la nostra mirada als ulls dels...

Quatre partits

Tot i que la postmodernitat va arribar per quedar-se, encara som esclaus de la lògica escatològica (veure accepció 1 del DIEC) de la modernitat. La idea d’un final i d’un progrés que ens hi porta determina...

Fílies i fòbies derivades

No acabo d’entendre la gent que és de dos equips. Potser pel mateix motiu que, tot i haver llegit força sobre el tema, em costa entendre el poliamor. Però una identitat futbolística -com qualsevol...

Tres realitats complementàries

Allò que l’alegria dura poc a casa del pobre va ser inventat per descriure la vivència perica. En un article estiuenc faré un repàs de com els moments feliços s’han vist estroncats per disgustos o grans...

Derbi, quin derbi?

No hi ha manera. No aconsegueixo sentir aquelles pessigolles a la panxa dels partits especials. Jugar al camp del Girona em sembla futbolísticament exòtic, però en cap cas visc el partit com un derbi. Busco...

Tot i perdre, no ens resignem

Si jo fos un cronista neutral només explicaria que el derbi català va ser un partit poc brillant i més aviat avorrit. Amb un equip amb jugadors molt millors i un altre amb un bon plantejament defensiu....

El Dia de l’Orgull Perico

Som una minoria de manual. És possible que fer-ne bandera dificulti créixer. Però és la nostra condició i la nostra fortalesa. Tenim una llarga història i una identitat diversa. Però a hores d’ara som,...

Mediocritat i ambició

Diumenge era el dia. I ningú no em podrà dir que no ho vaig avisar. Era el dia per encarar la recta final de la Lliga amb il·lusió. Pel pes simbòlic dels deu partits, perquè jugàvem, en cas de victòria, amb...

Un nou punt d’inflexió

Sovint se m’acusa de tenir tendència a portar la contrària. Segurament amb raó. I és molt possible que aquesta tendència no sigui aliena a la meva militància perica. Moure’s només des d’aquesta pulsió és...

La clandestinitat

Aquesta setmana han operat dos grans jugadors d’unes lesions que els allunyaran dels camps de futbol molts mesos. Un és un davanter argentí. Petit i hàbil, juga en un equip català de Primera Divisió....

Entre Wagner i Verdi

Amb Rubi el club està tenint una paciència insòlita, diuen els qui des de fa setmanes insisteixen que ja hauria d’haver estat cessat. Amb una insistència sovint oportunista -el dia del Rayo ningú no va...

Estimem-nos una mica

No em refereixo els uns als altres, tot i que també ens aniria bé. Estimem-nos a nosaltres mateixos. És de primer d’autoajuda, aquestes tècniques que eleven el sentit comú a experiència religiosa....

Una mica de mesura

Viure i veure el futbol amb mesura és un oxímoron. Demanar-ho després de la bogeria de dissabte, una ingenuïtat. Quins instants de felicitat! El disgust per l’anul·lació d’un gol que ja havíem acabat de...

No és una final (i espero que tampoc un final)

Si la memòria no em falla, he viscut nou finals periques. El balanç és positiu. Cinc de guanyades: Màlaga, Múrcia, Atlètic de Madrid, Saragossa i Reial Societat. Quatre de perdudes: Bayer Leverkusen,...

Una jerarquia de preocupacions

El principal problema de l’Espanyol no és esportiu, és social. Però la llarga ratxa de mals resultats i l’eliminació a la Copa situen el rendiment de l’equip en el centre de les nostres preocupacions. I com...

La tecla de Rubi i altres tecles

L'entrenador de l'Espanyol té una curiosa relació amb els pianos. Durant setmanes –quan érem feliços– cada cop que parlava d'ell el piano d''El Club de la Mitjanit' sonava ple d'amor. Ara fa massa setmanes...

La Copa del Claudio

Avui fa una setmana va morir de forma sobtada i prematura Claudio López Lamadrid. Un gran editor. Personatge central de la indústria cultural més important del nostre país. Em va saber molt greu que la...

Els tres “solsones”

Ser de l’Espanyol és ben absurd. Hi ha pocs al·licients. Divendres vam guanyar el Leganés (jo ja ho deia) en un partit que ens va deixar (als aficionats) exhausts. De fet, en el temps de descompte, a mi em...

Tota la confiança, cap ultimàtum

Avui l’Espanyol juga un partit molt important. De moment, el més important de l’any (perdó). Si perdem, serà la pitjor ratxa de derrotes de la nostra història. I no és poca cosa: tenim una història molt...

Un problema d’identitat

Si la piloteta entra ens oblidem dels problemes importants. Quan deixa d’entrar, i ja portem dos mesos, tornem a fer-nos les preguntes essencials: qui som i on anem. Els resultats esportius mai no són fills...

El nas de Cleopatra i el peu de Verde

“Si el nas de Cleopatra hagués estat més curt, tot el rostre de la terra hauria canviat” (Blaise Pascal). “Si el peu de Verde hagués estat més llarg, avui l’Espanyol seria líder” (Xavier Fina). Divendres,...

“Érase una vez un lobito bueno”

“Y una bruja hermosa y un príncipe malo ”. I l’Espanyol guanyava el Barça, arribava a ser líder i es mantenia entre els quatre primers. I els àrbitres no ajudaven l’Athletic de Bilbao contra el Girona, no...

A veure si així ens estimen

L’Espanyol es vol fer gran. I l’estratègia per aconseguir-ho és pensar més en ell mateix que no pas en els altres. I si parlem de l’Espanyol, “els altres” tenen un nom i el sap tothom. Com a criteri general...

La força de la il·lusió

La rivalitat és fantàstica. Consisteix en desitjar gairebé tant la victòria del teu equip com la derrota del teu rival. “Ets de l’Espanyol perquè ets anticuler”. No, he de corregir sempre. La causa de la...

Per rellegir d’aquí un mes

Avui convertiré en públics alguns dels meus vicis privats. Em passo mitja vida posant-me reptes absurds, fent promeses al destí, pactant intercanvis sense sentit, vinculant fets que no tenen cap relació. A...

Un accident per aprendre’n

Els pericos comptàvem guanyar el Girona i acostar-nos al liderat. Tretzena jornada i parlem de jugar per posar-nos a dos punts del primer. Haver perdut una altra oportunitat (i ja és la tercera) és el que...

Diumenge hem de ser 30.000

No és un derbi. Perquè de derbi, com de mare, només n’hi ha un. El debat sobre quin és el segon club català és absurd per l’obvietat de la resposta. Com a perico i com a típic barceloní, el Girona sempre...

Balanç provisional: no en tenim prou

Portem gairebé un terç de Lliga i l’Espanyol està en posicions europees, a tres punts del líder. Però la millor notícia no és aquesta: la millor és la nostra insatisfacció. Com no pot ser d’una altra...

Escolteu Rubi i sereu millors futbolistes

La selecció espanyola em provoca la més gran de les indiferències. La sento llunyana perquè no és la del meu país. Però sento prou llunyà el meu país per no desitjar-li cap mal a la roja. Però sempre he...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | Següent >