L'absència de missatge és el missatge

BarcelonaLa duquessa Caterina de Cambridge, a.k.a. Kate Middleton, ha estat notícia aquesta primera part de l’any perquè ha fet 40 anys. Com a bona membre destacada d’una família reial, la futura reina consort dels britànics ha decidit fer-se retratar per celebrar l’assenyalada efemèride. Com tantíssimes candidates a reina abans que ella feien amb pintors, l’esposa del príncep Guillem d’Anglaterra ha cedit la seva cara i el seu cos a un fotògraf perquè aquest generi una imatge prou afinada per seduir en present i en futur. És a dir, perquè ens agradi a tots ara i perquè sigui prou atemporal perquè el dia de demà no es vegi rància, sinó digna del lloc que ocupi ella aleshores, que segurament serà el de reina consort.

Middleton ha encarregat aquesta complicada tasca al fotògraf italià Paolo Roversi, un fotògraf de 74 anys especialitzat en moda que té un currículum nodridíssim gràcies a campanyes amb firmes de luxe com Dior, Saint Laurent, Valentino o Alberta Ferretti. També gràcies a col·laboracions en revistes com Vogue Italia, Vogue USA, W o Vanity Fair. Roversi, que es va formar amb grans noms de la indústria com Lawrence Sackman o Peter Knapp, va haver de fer les fotos a Middleton a Kew Gardens, un jardí botànic dels afores de Londres que ella va elegir perquè, assegura, la natura és molt important per a la seva vida i perquè té un impacte molt positiu en la salut mental.

En aquest improvisat plató i al mes de novembre, va tenir lloc la trobada entre el fotògraf de Ravenna –l’únic luxe personal que s’ha permès Middleton en aquesta sessió ha estat escollir un estranger per prémer el disparador– i la duquessa. Segons s’han encarregat des de palau que sapiguem, la sessió va durar quatre hores, i en aquest període de temps es van fer 250 fotos. Per si no n'hi hagués prou, tal com Roversi ha revelat a Il Corriere della Sera, per indicació seva, la duquessa va acabar ballant “una espècie de vals accelerat mesclat amb una mica de rock’n’roll”. Diu que li volia fer fotos en moviment i que aquesta era la millor opció... però em temo que no les veurem mai.

També sabem que portava tres vestits signats per la dissenyadora britànica Sarah Burton, que pilota la també britànica firma Alexander McQueen, i que les joies que duia eren totes de préstec: unes arracades eren de la reina Elisabet II i les altres de Lady Di. L’únic anell que es veu en les tres imatges publicades és el que Carles d’Anglaterra va fer servir per demanar la mà a Diana. Res propi, cap collar, cap pentinat laboriós ni relatiu a cap època i, a pesar de tanta natura envoltant-los, un fons completament llis. De les tres fotos que finalment s’han publicat també destaca una altra referència a la seva sogra: dos dels retrats no són en color, un fet que a tots ens ha transportat a la cèlebre sessió de fotos de Diana de Gal·les amb Mario Testino. Literalment icònica.

I ara que sabem tot l’storytelling que envolta aquesta sessió i que n’hem vist la foto resultant –la que encapçala aquest Cabaret Pop– cal preguntar-se: ¿l’únic que una futura reina pot fer actualment és descafeïnar les herències estètiques de les seves predecessores? ¿Actualitzar la institució només passa per anar alleugerint-ne la imatge? ¿Passar-li el ribot per eliminar tot el que podria ser polèmic fins a deixar el mínim imprescindible per no aixecar polseguera?

Middleton, que és llicenciada en història de l’art, coneix molt bé aquest tipus de retrats i es nota que s’ha inspirat mirant ben enlaire. Són molts els que han assenyalat aquesta pintura de l’emperadriu Sissí o les fotos que el fotògraf de moda Cecil Beaton –un pioner!– va fer a la princesa Margarida. També han estat assenyalats els retrats de la reina Victòria, reina de reines, o de Maria de Teck, àvia de la reina actual dels britànics.

La foto principal de Middleton guarda amb tots aquests retrats moltes similituds. Però també evidents diferències. I és que, en essència, Middleton és en la imatge que ella ha codissenyat la versió descafeïnada de totes aquestes dones. Té la cabellera més curta que l’emperadriu Sissí, el seu vestit és igual però menys voluminós i el fons de la seva imatge encara menys significatiu; porta menys joies que Maria de Teck o que la reina Victòria, i té menys color i menys ornamentació que la princesa Margarida. A més, els vestits que llueix són creacions lleugerament modificades dels que McQueen ven a la seva web amb la intenció de fer la falsa sensació de dona del seu temps -ja que les dones del seu temps no porten vestits de 5.000 euros-. El que hauria convertit Middleton en algú del seu temps hauria estat fet upcycling d'un vestit antic, per exemple.

Discrepant absolutament del que exhibien les reines d’abans, condemnant la seva ostentació impune de privilegis i de recursos, em sembla lamentable que l’aposta de les actuals quan estan en versió oficial sigui el buit. Em sembla una estafa a la intel·ligència col·lectiva. Segueixen tenint joies –les heretades i les noves–, segueixen tenint palaus i vivint-hi, segueixen pagant artistes amb diners de tots per al seu gaudi personal. Això sí, ara intenten que no es vegi. ¿L’aportació dels reis i reines d’avui en dia és només dissimular? ¿No tenen cap missatge propi per donar? Cap de nou? Perquè si és així, realment estan condemnats a l’extinció.