"El Molí del Perer era com un viatge en el temps"

BarcelonaA l'extrem del poble de Moià (Moianès), tocant a Santa Maria d'Oló, hi ha el Molí del Perer, una masia i un antic molí que van construir els avantpassats de la família materna de l'artista Marcel·lí Antúnez Roca, cofundador de La Fura dels Baus. De fet, ell hi va viure uns quants estius de la seva infantesa, el primer l'any 1967, que el marcarien intensament.

Aquella era una família particular amb un sistema autàrquic: l'única aixeta d'aigua corrent sortia de la bassa inferior i l’electricitat es fabricava amb una dinamo situada a la bassa superior que s'encenia de 20 h a 21 h, i hi havia un vàter sec que anava a parar sobre el femer, situat estratègicament per abonar l'hort del seu oncle. Tenien vaques per fer llet i iogurt, abelles per fer mel i es torraven ametlles amb una màquina.

La industrialització encara no havia arribat al molí i els animals feien la trilla per separar el gra del cereal. "Tot km 0 i de proximitat", ironitza l'artista, que quedava admirat amb les feines manuals de la pagesia que llavors ja estaven desapareixent arreu: "Eren capaços de solucionar-se els seus problemes". Tot i que a casa seva, a Moià, tenia contacte amb l'agricultura i els animals de granja, feia dècades que hi arribava l'electricitat i l'aigua corrent, i veien la televisió (en blanc i negre) i anaven al cinema. Per això, per a ell, el Molí del Perer era "com un món de novel·la" o "un viatge en el temps fins al segle XIX a només hora i mitja de camí".

A la masia hi coincidien els tiets, una desena de cosins, la iaia Agneta, que "liderava un matriarcat subtil", i l'oncle Lluís, un personatge que albergava els sabers ancestrals de l'hort i del bosc, i també els tecnològics com afilar una roda de molí. Creients i tradicionals, la rutina era molt clara: s'esmorzava, es dinava i se sopava aviat, després s'encenia la bombeta elèctrica, es resava el rosari i es posava la ràdio de vàlvules, i cap a dormir (nens i nenes en habitacions separades, esclar).

"La feina agrària d'abans era una mediació amb la natura salvatge", afirma l'artista, que identifica aquell món en la seva obra. "Hi ha manifestacions de la natura estranyes com certes larves fitòfagues o els cucs de la fusta", una realitat que està present des dels seus primers espectacles. Amb els anys Antúnez ha entès que la natura és "una cosmogonia d'objectes en sincronia", en contraposició amb la desconnexió actual: "La canalla ara pensa que el pollastre és una cosa ficada en una caixa de plàstic sense cap ni potes ni pedrer ni plomes". De fet, és en aquesta temàtica que treballa actualment amb Natura Centrum Est, una rua que combina acció artística i consciència ecològica.