Gent 08/01/2020

Mor als 83 anys la germana gran del rei Joan Carles, casada "per amor" i amb papers a Panamà

La infanta Pilar de Borbó era un dels 15 espanyols que han format part del COI

Ara
3 min
La infanta Pilar, de 82 anys, pateix d'artrosi des de fa temps

BarcelonaLa infanta Pilar de Borbó va morir ahir a la Clínica Ruber Internacional de Madrid als 83 anys. La germana gran del rei Joan Carles ha mort víctima d’un càncer de còlon que la va obligar a passar pel quiròfan el febrer de l’any passat i a sotmetre’s a quimioteràpia. Tant el rei Joan Carles com la reina Sofia van poder acomiadar-se d’ella en aquest centre. Els reis hi van ser a la tarda, un cop confirmat el decés.

La duquessa de Badajoz també va comptar en els últims moments amb la companyia dels cinc fills: Simoneta, Juan, Bruno, Luis i Fernando. En els últims temps havia fet aparicions públiques tot i la malaltia, de la qual havia parlat obertament. Segons va comunicar la família ahir, les seves restes seran incinerades i dipositades al panteó familiar del cementiri madrileny de San Isidro, on reposa el seu marit.

Pilar de Borbó i Borbó era la primogènita dels comtes de Barcelona, Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó - Dues Sicílies. Per línia paterna, era neta del rei Alfons XIII i de la reina Victòria Eugènia i, per part materna, de l’infant Carles de Borbó - Dues Sicílies i de la infanta Lluïsa d’Orleans. Tot i així, malgrat aquest extens llinatge i la seva primogenitura, Pilar de Borbó va descartar qualsevol dret successori per casar-se “per amor”, com ella algun cop va explicar. Ho va fer el 5 de maig del 1967 amb Luis Gómez-Acebo, al monestir dels Jerònims de Belém, a 30 quilòmetres d’Estoril, on vivia exiliada llavors amb la seva família.

Aquell matrimoni va tenir una gran oposició a casa seva. Sobretot per part de la seva àvia paterna, Victòria Eugènia de Battenberg, i del seu pare, Joan, que tenien altres plans. Tot i que Gómez-Acebo era aristòcrata, no tenia parentiu amb cap família reial i això el deixava en una mala posició per casar-se amb una hereva. No obstant, Pilar va acabar guanyant la partida.

Casada “per amor”

Però sortir-se amb la seva no va ser gratis. La contraprestació va ser que complís la Pragmàtica Sanció que Carles III va promulgar el 1776 sobre matrimonis desiguals a la família reial. El matrimoni morganàtic la deixava fora de la línia successòria -a ella i a tots els descendents-, però l’apartava del desig de pare i àvia: casar-la amb Balduí de Bèlgica. De fet, va accedir a conèixer-lo en una trobada ordida per Victòria Eugènia, però la relació no va passar de la cordialitat. No va ser així per a l’acompanyant aquella vetllada, Fabiola de Mora i Aragó, que acabaria casant-s’hi.

Pilar de Borbó, que va néixer a Canes el 1936 i que no va trepitjar Espanya fins als 21 anys -després d’haver passat per Portugal, Lausana i Roma, on va néixer Joan Carles-, va instal·lar-se ja casada a Madrid, on va convertir-se en una figura habitual de la crònica social espanyola pels diversos càrrecs que va ocupar. Entre els més destacats, presidenta de la Federació Eqüestre Internacional i membre honorària del Comitè Olímpic Internacional des del 2006. De fet, era un dels quinze espanyols que han format part de l’ens al llarg de la seva història. També era molt coneguda per presidir durant més de 40 anys l’ONG Nuevo Futuro, dedicada a la infància.

Amb papers a Panamà

Viuda des del 1991 -el marit va morir d’un càncer limfàtic-, Pilar de Borbó va ser notícia d’interès general al descobrir-se que havia sigut titular d’una societat a Panamà durant els gairebé 40 anys de regnat del seu germà. Una societat que va desaparèixer pocs dies després de la proclamació del seu nebot, Felip VI. Va al·legar que el seu marit va haver de fer negocis “allunyat d’Espanya” quan ETA el va intentar segrestar, i que ella només n’ostentava la titularitat. “L’escàndol l’han muntat vostès. Només ha de llegir el comunicat, si sap llegir”, va contestar a un periodista que li va preguntar per la greu polèmica.

Les sortides de to la van fer coneguda. Una de les més sonades va ser quan va confirmar per error el festeig de la infanta Cristina amb Iñaki Urdangarin. De fet, a ells els va deixar el seu xalet de Calvià per estar-s’hi mentre va durar el judici del cas Nóos a Palma. Allunyada de la discreció que pressuposaria el seu parentiu, opinava molts cops més del que haurien volgut a la Zarzuela. “Per què treure’l d’allà? És com si em diuen «Tregui vostè Felip II». Doncs no, no em sembla bé”, va expressar sobre l’exhumació de Franco la tieta de l’actual rei.

stats