El petit món de...

Jordi Gratacós: “Kusturica em volia dur amb el seu avió amb el pilot torrat”

Promotor i mànager musical

Biure (Alt Empordà)Fa més de 35 anys que Jordi Gratacós (Figueres, 1957) es dedica al món de la música com a activista, promotor i mànager. Calcula que per les seves mans han passat, de manera directa o indirecta, uns deu mil concerts. La passió li ve de ben jove. El 1976, mentre hi havia la protesta per salvar els Aiguamolls de l’Empordà i després d’anar al Canet Rock, va organitzar amb altres amics un festival a Roses amb Dolors Laffitte, Quico Pi de la Serra, Ramon Muntaner i Pere Tàpias. La cosa va acabar amb els joves al cuartelillo de la Guàrdia Civil. “Aquell concert no el vam fer per guanyar diners sinó per idealisme però va ser una ruïna total perquè en el cartell hi apareixia la paraula llibertat. La Guàrdia Civil va deduir que estàvem promocionant la Marxa per la Llibertat i ens van posar una bona multa”, recorda des de la terrassa de casa seva, a Biure d'Empordà. És la casa on es van allotjar els Ja T'ho Diré en els seus primers mesos a Catalunya, quan van arribar des de Ciutadella, i Gratacós els la va deixar.

Cofundador del Mercat de Música Viva de Vic

Gratacós va estudiar arts aplicades i després va viure un any a Còrdova, etapa que recorda amb molta estima perquè la ciutat andalusa bullia culturalment. Després, amb un dels seus millors amics, el malaguanyat Jordi Coll, van començar a vendre la recentment fundada Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) a ajuntaments. Fruit d’això van crear una agència per mirar d’introduir-se en el món de la música clàssica però no se’n van sortir. “Va ser una frustració molt grossa. Entrar en el món de la clàssica és molt complicat. És un gremi molt hermètic”. Un dia anant a Vic amb en Coll a vendre l’OCE, van veure un cartell que deia “Vic, ciutat de mercats”. “Jo havia estat algun any a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega i se’m va acudir que podríem proposar a Vic fer una fira semblant però amb música. Tant a l’Ajuntament com a la Generalitat els va semblar una bona idea i així va néixer el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), que 35 anys després encara es diu igual i manté el format fundacional”, explica Gratacós. “El MMVV va representar un salt enorme, com agafar l’ascensor pràcticament al soterrani i pujar a l’àtic. D’un any per l’altre ja contactava amb tota la professió i la premsa musical de Barcelona”, diu.

Cargando
No hay anuncios

Següent estació: el Barcelona Acció Musical

Cargando
No hay anuncios

Les pugnes polítiques de partits van fer que només estiguessin a Vic tres anys. Aleshores, Gratacós va anar a treballar per a l’Aula de Música de Barcelona, que buscava un perfil com el seu per dinamitzar l’entitat i donar sortida als alumnes i als grups de música que hi estudiaven. Fins que un dia va venir el nou director de festes de la Mercè, Francesc Fabregat. “Va dir que volia donar un tomb a la Mercè. Li vaig dir que jo també creia que calia, que voltava per Europa i veia que aquí estàvem 10 o 15 anys enrere. Vaig presentar un projecte que es va convertir en el BAM (Barcelona Acció Musical), que ara ha fet 30 anys”, diu Gratacós. “Era un moment en què hi havia pocs promotors, en Gay Mercader i poca cosa més. Després en Neo Sala va muntar Doctor Music, un altre va fer The Project, però tot estava començant”. 

Europa com a referent

Cargando
No hay anuncios

En aquells anys, Gratacós ja s’havia convertit en un assidu del festival Printemps de Bourges –un dels més antics de França i dels més rellevants a escala europea–, on el convidaven cada any des del MMVV. “Jo hi portava professionals. Fabregat i el director de l’aleshores IMBE [Institut Municipal de Barcelona Espectacles], em van dir que vindrien a veure què era aquest festival”, explica. “Els vaig fer de guia i van veure que em relacionava amb tothom: de França, Alemanya, Itàlia, Anglaterra, etc.”. Quan Gratacós era en un festival a Bratislava, Fabregat li va trucar i li va dir que endavant amb el BAM. “Em van donar vuit milions de pessetes. ¿On vols anar a muntar un festival internacional amb vuit milions de pessetes? La qüestió és que en cosa d’un mes –hi havia l’agost pel mig– vam organitzar cent i escaig concerts per la Mercè i van venir professionals de tot Catalunya, de tot l’Estat i d’Europa”, diu. “Era la Barcelona postolímpica i la ciutat començava a estar de moda”. Paral·lelament va crear la seva empresa, WAM Creacions Culturals, que es dedicava al management d’artistes internacionals en exclusiva per a l’estat espanyol, i portava noms com Emir Kusturica, Yann Tiersen o Manu Chao. Amb Kusturica va viure a Granada una de les moltes anècdotes que pot explicar d’aquestes més de tres dècades dedicades a la música. “Em va oferir tornar a Barcelona amb el seu avió privat, que és com un 600 amb ales. Li vaig dir que sí però a mig concert vaig veure que el comandant que havia de pilotar la nau anava ben torrat. Quan va acabar el concert li vaig dir que no hi volia anar i ell em va dir que no em preocupés, que ja pilotaria ell l’avió. Igualment li vaig dir que no, gràcies, que ja tornaria a casa pel meu compte”. 

Cavaller de les Arts i de les Lletres franceses i formador

Cargando
No hay anuncios

Fruit de la seva relació continuada amb França, des de les institucions culturals franceses li van demanar si volia portar l’oficina d’exportació de la música i de la indústria musical francesa –discogràfiques, mànagers, editorials, etc.– a l’estat espanyol. “Havia d’ajudar-los a introduir-se. Estadísticament van pujar les exportacions de grups francesos aquí”. I d’aquí, al cap d’uns anys, li va venir un reconeixement inesperat. “El director de l’Institut Francès de Barcelona va veure la feina que estava fent i va proposar a l’ambaixada francesa a Madrid, i aquesta al ministeri de Cultura i Comunicació, que se’m concedís la distinció de Cavaller de les Arts i les Lletres. Jo no en sabia absolutament res i un dia vaig rebre una carta de la ministra de Cultura francesa d’aleshores en què se’m comunicava la distinció”, explica.

Gratacós, que ha fet la seva carrera sense cap formació en la matèria, dirigeix ara un màster en gestió de la indústria musical a la Universitat de Barcelona i un postgrau en management i gestió del sector musical a la Universitat de Girona