Pisos de lloguer a Girona: un vist i no vist

GironaEl mercat d’habitatge de lloguer a Girona és insuficient per cobrir la demanda. Ho és a l’àrea metropolitana i en general a tota la demarcació. Segons el portal immobiliari Idealista, Girona és la segona capital de l’Estat, després de Vitòria, on es lloga més ràpidament un pis: un 29% dels que s’ofereixen no arriba a estar ni 24 hores al mercat. I això que molts pisos ni tan sols s’arriben a anunciar. “Quan ens en queda un de lliure, pràcticament ni es publica perquè la majoria de vegades el llogater que marxa ja et porta un amic o un conegut que està buscant pis de lloguer, per tant, ja el tenim compromès”, explica Joan Company, president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona i director de Ceigrup Finques Company.

Company esgrimeix dades de l’Incasòl per objectivar aquesta mancança: a finals del tercer trimestre de l’any passat –el quart encara no està tancat– s’havien firmat 1.300 contractes de lloguer menys que l’any anterior a tota la demarcació. “Si mires a Idealista la ciutat de Girona, per sota de 1.000 euros al mes hi ha dotze o tretze pisos i per sota de 700 euros quatre o cinc, i d’aquests encara algun et diu que només vol lloguer de temporada. Això és molt poc per a una ciutat com Girona”, afegeix.

“Del que ens queixem és que el problema cada vegada es va agreujant més i les polítiques de les administracions d’aquests últims anys no estan funcionant. No anem bé”, afegeix. Company opina que “l’administració ha d’assumir el seu paper i a les famílies més desfavorides els ha de proporcionar un habitatge digne. Parlo de famílies que no poden pagar un lloguer a preu de mercat”.

Col·laboració público-privada

Així com en altres àmbits hi ha una col·laboració público-privada, Company creu que s’ha d’estendre al mercat immobiliari. “Hi ha molts hospitals privats que tenen un acord de col·laboració amb l’administració. L’administració els paga perquè donin un servei públic, i amb l’ensenyament igual. Doncs amb l’habitatge, que és una primera necessitat, s’hauria de fer una cosa semblant. S’hauria d’arribar a acords amb el sector privat, amb unes compensacions i uns ajuts a tots aquells propietaris que ajustin el preu per sota del preu de mercat.” Company afegeix que “les compensacions poden ser de moltes formes. Per exemple, que quan vulguis fer reformes tinguis unes subvencions d’ordre fiscal. Tot està inventat, cal buscar allà on s’estan aplicant mesures que estan funcionant i aplicar-les nosaltres aquí”.

El president dels agents immobiliaris també creu que “les administracions han d’arribar a acords amb promotors que estiguin disposats a construir en sòl públic. Ha d’haver-hi molta més cooperació, coordinació i col·laboració amb el sector privat i malauradament això no hi és”.

“Des de l’administració s’han de posar totes les eines per incentivar la construcció de pisos, perquè en falten. S’està construint poc i el poc que s’està construint no s’està destinant a lloguer. Des de l’esclat de la bombolla immobiliària cap aquí el nivell de construcció que hi ha hagut és molt menor. I, d'altra banda, demogràficament hem crescut molt, i no de població que hagi nascut aquí, sinó de gent que ve de fora i necessita un habitatge immediatament”, assenyala Francesc Quintana, president del Col·legi d'Administradors de Finques de Girona.

Inseguretat dels propietaris

Quintana afegeix que l’administració “ha de fer que els propietaris petits col·laborin i posin els seus pisos buits al mercat de lloguer” però també assenyala que “cada vegada hi ha menys oferta, en part per la inseguretat jurídica, que fa que alguns propietaris es retirin del mercat perquè els fa una certa basarda posar el pis a lloguer, en segons quins casos”. “Amb l’entrada en vigor de la nova llei de l’habitatge i tot el que va significar, evidentment els propietaris es van posar una mica en alerta. Les ocupacions, els impagaments, que de vegades també es produeixen i no poder fer fora els llogaters amb una certa agilitat genera aquesta inseguretat”, afegeix Quintana.

“Els propietaris estan desesperats amb el tema de les ocupacions i també de les inquiocupacions, el típic inquilí que incompleix des del minut zero. Firma el contracte, paga la fiança, no paga ni la primera mensualitat i allà es queda”, afirma Carles Balbín, advocat expert en temes immobiliaris i assessor jurídic del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària. En aquest sentit, Balbín afegeix: “Veurem si millorem amb els nous criteris que va publicar fa unes setmanes l’Audiència de Girona. Fins ara les policies locals i els Mossos no actuaven perquè tenien por. Però no cal canviar les lleis, ja són suficientment protectores, cal aplicar-les amb sentit comú”.

Inquilins a la carta

“Un problema greu és que no podem deixar els pisos buits, a la mínima que veuen moviment de treure mobles, els ocupes estan al cas i l’ocupen. Quan un llogater marxa, que entri el nou de seguida o bé posar una alarma. O que el propietari dormi al pis. Tant li fa si és a Salt, Girona, Cassà de la Selva o Amer, parlo del Gironès en general. Potser el centre de Girona, el rovell de l’ou, és la part menys conflictiva, però parlo en general” diu Manel Sánchez, director d’Inmogest, agència de Salt i que treballa amb finques de tot el Gironès.

“A Salt els mateixos llogaters busquen els pròxims llogaters i aquests es posen d’acord amb els propietaris. Els pisos ni s’arriben a posar de lloguer. I bastant sovint em trobo propietaris que només volen llogar a francesos que van a estudiar a l’escola de fisioteràpia [que hi ha al municipì]. Des d’aquests últims cinc anys això es nota molt”, diu Anna Sala, administradora de finques de Salt.

“Els que també tenen molts problemes per trobar pis quan això no era així fins fa uns anys són els estudiants. A Girona ciutat tenen molta incidència i tenen dificultats per trobar pisos de lloguer perquè la demanda és immensa”, diu Company, i afegeix que “molts propietaris opten per lloguers més curts, ja no només per si en poden treure més o menys rendiment, sinó sobretot perquè no els compromet cinc anys”. En aquest sentit, “si són estudiants o visitants que ho necessiten per un temps determinat és una manera de no haver-se de comprometre”.

Preus de lloguer fixats per llei

“Ara mateix no vull ni tenir pisos de lloguer perquè totes les finques s’han de llogar amb el preu de referència que marca l’Estat. Un pis que es llogava a 800 € o 900 € l’Estat et diu que l’has de llogar a 600 € i el propietari diu que per aquest preu no el vol llogar”, diu Sánchez. El passat 30 de gener, la Generalitat va aprovar un règim sancionador amb multes que van de 90.000 € a 900.000 € a qui incompleixi el topall.

“La Generalitat ens havia dit que a Barcelona havien detectat molts i molts pisos que havien sortit del contracte d’habitatge habitual i permanent al contracte de temporada i per tant eren contractes fets amb frau de llei. Quines conseqüències tenien abans? Cap ni una. I ara? Unes multes fortíssimes, i per tant se suposa que ja no hi haurà aquest abús”, diu Balbín.

“Què passa ara? Que ja no ens entenem amb els propietaris. Com que nosaltres no volem fer les coses malament i els propietaris no volen llogar al preu que els diu l’estat, al final no podem treballar i per això reduirem al màxim el departament de lloguers. Aquest és un problema que es veurà ben aviat perquè el règim sancionador es va aprovar el passat 30 de gener”, vaticina Sánchez.

“Com a administradora, m’ha arribat que a vegades hi ha propietaris que volen cobrar més del que toca, segons el topall de preus que hi ha per llei. Pisos que es posen de lloguer a un preu determinat i després el propietari vol cobrar més i es queda sorprès que hi hagi un topall. A Salt això no m’ho he trobat, potser passa més a Girona, però pel que sé, normalment acaben per acatar la legislació vigent” afegeix Sala.

Els llogaters

Salvador Carrera està en llista d’espera per llogar des de fa algunes setmanes i ha visitat tres immobles que no estaven publicitats. “La dificultat és molt gran a tots els nivells. La meva parella actual, aviat ex, no pot mantenir el pis on estem perquè és molt gran, i jo tampoc, per això busco una cosa més petita. Ara som companys de pis”, diu Carrera.

“Abans-d'ahir ella en va trobar un. Però ara està a l’espera de si l’accepten o no. Una cosa és trobar un habitatge i una altra que et diguin: «T’acceptem i et volem. La teva nòmina és correcta, els ingressos són correctes, la propietat pensa que no tindrà problemes, doncs vinga, t’acceptem»".

“M’he trobat casos que em diuen: «No t’acceptem perquè la renda és baixa i busquem un altre perfil». Veure que a Girona és on es lloguen els pisos més ràpid desanima, i molt, però tinc força fe en coses que no són tangibles. Però sí, desanima, i molt. I parlo més per la gent jove, els meus fills o nebots, que estan en una edat d’entre 20 i 30 anys, i és una edat complicadíssima”, conclou Carrera.