8 cases gironines de premi que s'entrellacen amb el paisatge

GironaPer molt que l’edificació a les comarques gironines porti dos anys consecutius registrant les millors dades des de l’esclat de la bombolla immobiliària el 2008, el fet és que aquest creixement continua sostenint-se en la reforma i nova construcció de cases unifamiliars. En molts casos, fora de les ciutats: sigui pel fet que moltes famílies s’han vist expulsades pels preus de les ciutats o bé perquè la construcció de segones residències no ha cessat.

Aquest escenari es posa de manifest per segon any consecutiu en la selecció dels projectes guardonats als Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona que organitza la delegació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Tot i haver-hi alguna pinzellada d’obra pública o d’entitats privades, sobretot a Olot i Ripoll, les cases unifamiliars en pobles petits continuen copant bona part de la selecció en la categoria d’Arquitectura, on només hi ha una reforma a Girona ciutat.

Joan Maria Viader, vocal del jurat, juntament amb Juan Sánchez i María José Araguren, que ha estat la presidenta, assegura que els va sorprendre molt l’escassa presència d’obra urbana. “Des del jurat reclamem que hi hagi més encàrrecs públics”, afegeix també, i posa en valor que els nous estudis d’arquitectura puguin fer també bons projectes per a l’administració, sigui “un edifici, un carrer o una plaça”. Per a Viader, una de les coses que han tingut en compte per a la selecció és que “amb els menors mitjans es podia obtenir el millor benefici pel que fa a l’arquitectura”. “De vegades no calen grans pressupostos ni projectes. Si són ben entesos, senzills i racionals n’hi ha prou”, afegeix.

El resultat és una selecció de 26 projectes, 17 en l’apartat d’arquitectura. El guanyador es donarà a conèixer en un acte públic el 13 de juny. Des de l’ARA, com l’any passat, hem fet una selecció de vuit cases que tenen en comú el propòsit d’entrellaçar-se amb la natura que les envolta.

Al bell mig de la Vall del Llémena, el jove arquitecte gironí Víctor Bouman ha projectat un nou habitatge unifamiliar aïllat el disseny de la qual evita tota declaració arquitectònica atrevida. Recordant l’estil de les masies més humils de la vall, el disseny abraça una presència més aviat discreta i continguda. És un enfocament a partir de l’anonimat, on la casa no sobresurt ni demana l’atenció, sinó que coexisteix amb l’entorn i es converteix discretament en part del paisatge. La casa se situa en la feixa més ampla i superior de la finca, amb unes vistes esplèndides de la vall, mentre que a les inferiors hi ha la terrassa, l’hort i la piscina. Imita les antigues masies, però l’habitatge està fortament aïllat i té un sistema de climatització amb aerotèrmia, amb un consum energètic molt baix.

A la Casa Tres Patis d’Albons la vida passa mirant cap a dins, però està pensada per estar a l’aire lliure. Tres Patis reprodueix un món en miniatura. L’estudi barceloní TWOBO, basant-se en l’arquitectura d’esperit més nòmada, hi ha construït tres pavellons independents que s’uneixen per espais inspirats en la vida d’abans. El primer pati vol ser la vida d’una plaça de poble; el segon, en record de l’impluvium de les viles romanes, com una bassa d’aigua rodejada de vegetació; i el tercer, l’hort, com en els antics monestirs. Un mur arrebossat tanca tota la parcel·la per protegir-la de la tramuntana i també de les mirades, mentre que a l’espai a resguard de dins flueix la vida, com passava a les viles gregues i romanes de la veïna Empúries. El formigó ressegueix els diferents espais, però TWOBO assegura que la seva construcció és sobretot amb aire. Tota mena de ceràmiques vidriades i les gelosies de la Bisbal d’Empordà, fabricades per Ferrés, emmarquen aquest bonic paisatge interior.

Una casa de planta baixa no té per què tenir forma d’I, d’U o en L. A mitjans del segle XX es va popularitzar als Estats Units una coberta en forma de V que es va conèixer amb el nom de butterfly, papallona. L’arquitecte establert a Bordils Bernat Llauradó va inspirar-se en aquesta tendència per construir aquest nou habitatge a Vilopriu. Diferents volums envoltats de patis, jardineres i parterres s’obren finalment al jardí del davant, tot evitant la percepció d’un gran volum construït i integrant l’arquitectura en l’entorn rural. La casa acaba generant un món de reflexos i transparències entre les plantes, els vidres i els interiors, com si, explica l’estudi Tallerdarquitectura, des de dins fos possible recórrer el jardí cada dia, perseguint els fragments de verd que es van succeint a l’interior.

Al límit urbà de Sant Gregori, camí ja de la Vall del Llémena, hi ha una casa que entén poc d’angles rectes. Dissenyada per l’estudi gironí d’Olga Felip i Josep Camps, està pensada per viure en el jardí interior circular que s’hi ha creat. Un espai que també genera un microclima íntim on cuinar, llegir, treballar, dormir o conversar s’entrellacen i tenen de testimoni un arbre al centre. Per a Felip i Camps, Casa 012 és una manera d’habitar un jardí. Però un dels aspectes revolucionaris d’aquest habitatge unifamiliar nou és la seva construcció: estructura, coberta i façana s’han fabricat a taller i s’han muntat pacientment pel mateix Joan Carles, que viu a amb la Roser en aquesta casa jardí.

Com si fos un antic magatzem ferroviari, paral·lela a l’antic traçat del carrilet Olot-Girona, aquesta casa és una oda a la senzillesa sense renunciar a la bona qualitat de vida. Arnau Vergés i Jordi Cusió van rebre l’encàrrec de projectar-hi un habitatge econòmic, energèticament eficient i amb un cost de manteniment baix. El resultat és un únic volum en planta baixa allargat, amb teulada a dues aigües i plaques solars, que compleix totes les funcions per al funcionament de la casa: habitatge amb dues habitacions dobles i dos lavabos, pàrquing, magatzem-taller, cobert polivalent i porxo per protegir-se de la llum.

Hi ha moltes maneres d’habitar un lloc i crear-hi un hotel. A Capmany s’hauria pogut fer perfectament en superfície, però l’empresari Joan Pareda i la seva dona, Zora Elbadoui, buscaven construir un espai singular on oferir-hi una experiència única. Va ser reflexionant sobre com habitar una parcel·la atenent a la seva condició de lloc, que l’arquitecte Toni Gironès va decidir furgar en el sauló del terra, deixar les roques granítiques que es trobava i crear un jardí habitable envoltat de cinc petites habitacions circulars dins de grans col·lectors prefabricats de formigó que a les ciutats serveixen per a les aigües grises i negres. Col·locats de forma radial en una gran pedra preexistent, creen el Riad de l’Empordà. Un jardí habitable, un oasi, on es creuen els quatre elements: la inèrcia tèrmica de la terra, la ventilació creuada, la presència de l’aigua i l’evapotranspiració de la vegetació. A més, cada habitació té el nom d’una varietat de raïm de la zona.

¿És possible convertir un molí del segle XVII en una vila de luxe de lloguer per a estrangers però fer-ho, a més a més, amb materials senzills? És el propòsit d’aquesta restauració de Lluís Escarmís, que ha buscat crear espais fluids després de consolidar els murs antics i ha obert un cos nou on hi havia l’antiga bassa, respectant la direcció de les façanes originals. Un edifici pensat per al lloc, ja que les obertures cara nord són més tancades, protegides de la tramuntana, i al sud n’hi ha de grans per gaudir d’un jardí amb plantes mediterrànies. La coberta de fusta té panells fotovoltaics i la piscina és d’aigua salada.

Si mai heu anat a Colera amb tren i heu baixat per les escales que menen a la platja, us haureu creuat amb un gran edifici de volta antic, amb la façana encalada de blanc i les obertures blaves. Sobta perquè no té campanar i ràpidament veus que no és una capella. De fet, té grans dimensions i des de l’any passat llueix un aspecte renovat. És la Casa Salaó, una obra civil vinculada a l’activitat cooperativa de la indústria de la salaó amb grans arcs ceràmics i cobertes de fusta i de teula. Una joia del patrimoni mariner que s’ha pogut recuperar gràcies a tècniques tradicionals que s’han traslladat amb formacions a les noves generacions.