Verdum
La nit que vaig acabar la meva primera novel·la, quan l’estava imprimint (sentia de fons la impressora escopint fulls), vaig tenir un atac de pànic.
D’això ja fa vint-i-set anys, però en queda una marca perenne. Donar per acabada una novel·la no és cap broma. De manera que, aquest dilluns, quan vaig haver enviat les correccions de les galerades d’una novel·la nova, vaig deixar anar un esbufec lent i prudent per no abaixar la guàrdia i que no em sortís de cop l’angoixa acumulada durant els anys de redacció.
Estranyament, l’esbufec va convertir-se en un soroll vibrant, com de papers per sobre meu. Per un moment em va venir al cap la impressora. Les parets de l’estudi estan plenes de llibres que arriben gairebé fins al sostre, que és molt alt perquè visc en una casa vella. La vibració venia dels prestatges de més amunt, com si un llibre s’estigués fullejant a si mateix. Vaig aixecar els ulls i vaig veure un verdum que batia les ales topant amb el sostre i amb els llibres de dalt de tot. Un verdum urbà, amb les plomes com fulla verda, pit d’oliva amb llima i una pinzellada groga a cada ala. Havia entrat per la finestra. Volava arran del sostre blanc d’una paret a l’altra, com si un fresc d’ocells pintats hagués pres vida al sostre d’un palau romà.
Entre els llibres que l’ocell sobrevolava, hi havia El corb, de Poe, i Les planetes del verdum, de Carner. Aquest últim llibre explica que a la Virreina hi havia un “curiós subjecte” amb un verdum engabiat. L’home acostava un grapat de paperets a l’ocell i l’ocell en triava un amb el bec. Al paperet hi havia escrita la planeta, o sigui el futur, de la persona que ho demanava. Carner compara el lector amb el verdum i el seu llibre amb els paperets: “Obre’l per quasevol indret i llegeix”.
En el meu cas, vaig pensar, el verdum triaria no pas una pàgina sinó un llibre sencer. Com que no trobava la sortida, es va parar a sobre d'Anna Karènina que, pel que sigui, tinc en un lloc amunt, com un ocell petrificat a la branca més alta. Després el verdum va volar i va aturar-se a sobre els llibres escrits per mi, també posats alts, perquè difícilment els toco.
Aquest estiu tinc l’encàrrec d’escriure unes pàgines sobre la Karènina. També estic a punt de publicar una novel·la. Mira que hi havia llibres per triar. Llegir en els ocells la planeta és antic, i no sé si antiquat. Enfilat a una escala, vaig ajudar el verdum a trobar la finestra i sortir.
Confio que la visita fos un bon auguri. Auguri ve d’au i no pot ser més falaguer veure un verdum entrar a casa, posar-se entre els llibres i recuperar la llibertat.