Internacional 17/04/2019

Alemanya vol empresonar els refugiats que hagin de ser deportats

L'objectiu és evitar que les persones puguin escapar-se del procés de deportació

Ara
2 min
Un home plora en arribar a l'estació principal de Dortmund, Alemanya, el passat 6 de setembre de 2015.

BarcelonaHan passat quatre anys i molts de girs polítics d'ençà que, el 2015, la canceller alemanya, Angela Merkel, va anunciar que obria les fronteres d’Alemanya a centenars de milers de refugiats que, fugint principalment de Síria o l’Afganistan, volien establir-se al país germànic. Va ser un miratge. Progressivament, la política migratòria de Berlín, igual que l’europea, s’ha anat tancat a la immigració fins al punt que avui rebre asil a Alemanya és pràcticament impossible. Aquest dimecres s'ha fet un pas més.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El govern ha aprovat un projecte de llei per facilitar l’expulsió dels refugiats la petició d’asil dels quals hagi sigut refusada. Per fer-ho, la llei inclou retenir a la presó aquelles persones que estiguin a punt de ser deportades per evitar que puguin escapar-se de l’ordre de deportació. Ras i curt, se’ls empresonaria durant un període de temps per assegurar que les autoritats puguin fer-los fora del país.

El paquet de mesures l'ha impulsat el ministre de l’Interior, Horst Seehofer, i ha generat controvèrsia al si de la gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. Seehofer, de la Unió Social Cristiana (CSU) i representant de l’ala més dretana del bloc conservador de la cancellera Merkel, ha anomenat el projecte “llei per a un retorn ordenat”. La llei també preveu reduir fins al mínim les prestacions d’aquells refugiats anteriorment registrat en altres països de la UE i que ara siguin a Alemanya.

Casos sense resoldre

Tal com va detallar l’executiu, a part d’aquestes mesures, "la llei per a un retorn ordenat" preveu agilitzar la incorporació al mercat laboral d’aquelles persones a qui sí que se’ls hagi aprovat l’asil i que estiguin capacitades per treballar. D'altra banda, la mesura també planteja ampliar el període actual per analitzar aquestes peticions d’asil, que és d’uns tres anys i que s’allargaria fins a cinc.

Actualment, i segons xifres del ministeri de l’Interior, hi ha uns 700.000 refugiats, registrats com a tals entre el 2015 i el 2017, la sol·licitud d’asil dels quals encara està pendent d’una decisió definitiva. Mentrestant, el nombre de peticions d’asil que encara estan per resoldre i qualificar és més del doble: al voltant d’un milió i mig de persones continuen esperant que s’iniciïn els tràmits del seu cas.

stats