Un atac de l’Estat Islàmic marca les eleccions al Pakistan

TunisUn atemptat suïcida ahir davant un col·legi electoral a Quetta reivindicat per l’autonomenat Estat Islàmic va deixar almenys 31 morts i 70 ferits, i va tenyir de sang les eleccions al Pakistan, un dels països més populosos del món islàmic. Més de 105 milions de ciutadans estaven cridats a les urnes per escollir els 272 diputats del Parlament nacional per als pròxims cinc anys. A més, també se celebraven eleccions regionals a les quatre províncies del país. Durant la convulsa campanya electoral van morir unes 180 persones en diversos atemptats, incloent-hi tres candidats. Tanmateix, els observadors electorals han declarat que els comicis van transcórrer amb normalitat a la majoria de regions, i s’espera que durant les properes hores es facin públics els resultats.

A banda de la violència, endèmica en un país fèrtil per a l’extremisme a causa de la inestabilitat al veí Afganistan i del seu conflicte amb l’Índia, els comicis han estat marcats per l’ombra del totpoderós exèrcit. Segons alguns observadors i candidats, les forces armades han intervingut directament en el procés electoral per provocar la derrota de l’actual partit al govern, el conservador PLM(N), liderat per l’ex primer ministre Nawaz Sharif. Durant la meitat dels seus 70 anys d’història, el país ha sigut governat per dictadures militars i els cops d’estat han sigut moneda corrent. De fet, aquesta és la primera vegada que s’han pogut celebrar tres comicis consecutius sense la interrupció per la força del procés democràtic.

El favorit és Imran Khan, fundador del partit Tehrik e-Insaf (PTI). Amb 65 anys, Khan una estrella retirada del criquet, l’esport nacional, que fa més de vint anys va fer el salt a la política amb una plataforma centrada en la lluita contra la corrupció, un dels principals mals en un país on més del 40% de la població és pobra i analfabeta. El seu rival és Shabhaz Sharif, fins ara 'premier' de la regió del Panjab i convertit en el candidat del PLM(N) després de l’arrest fa dues setmanes del seu germà Nawaz i de la filla d’aquest, Myriam. Tots dos han sigut condemnats per corrupció arran d’unes informacions aparegudes als 'papers de Panamà', que suggerien que tenien comptes bancaris secrets a l’estranger.

D’acord amb els Sharif, les acusacions són falses i el veredicte del Tribunal Suprem és fruit de la politització de la justícia. Les seves tesis es van veure reforçades recentment per les declaracions d’un jutge del Suprem que denunciava les pressions de l’exèrcit. Aquesta no hauria sigut l’única intervenció dels uniformats en els comicis. Els seus detractors els acusen d’haver exercit una censura discreta en la cobertura de diversos mitjans de comunicació, així com d’haver forçat diversos candidats del PLM(N) a passar-se al PTI. En canvi, el partit de Khan nega que tingui les preferències de la influent institució castrense.

Les enquestes preelectorals atorgaven un estret marge d’avantatge a Khan respecte de Sharif. El PPP de la difunta primera ministra de Benazir Bhutto seria el distant tercer grup en un Parlament que podria exhibir una gran fragmentació. És d’esperar, doncs, que el pròxim govern sorgeixi del pacte de diversos partits. Aquest podria ser l’escenari preferit per a l’exèrcit, perquè un primer ministre dèbil li permetria tenir més influència en la política exterior i de seguretat. Aquesta és precisament l’arrel del conflicte entre l’exèrcit i Sharif, que va voler emprendre diverses polítiques, com ara iniciar un veritable desglaç amb l’Índia, en contra de l’opinió dels militars.