És la fi del món tal com el coneixem: la banda sonora del triomf de Donald Trump
El magnat ha fet sonar un cop rere un altre música d'artistes que no l'han votat
BarcelonaSi un gremi s'ha posicionat en contra de Donald Trump, ha estat el dels músics. De Bon Jovi a Kate Perry, de Lady Gaga a Madonna, gairebé tots els artistes més coneguts han demanat el vot per Hillary Clinton. Marilyn Manson, que ja fa temps que no destaca per la seva música, també ha dit la seva els darrers mesos amb un vídeo on apareixia l'assassinat d'algú molt similar a Donald Trump. Però quina podria ser la banda sonora de les darreres hores als Estats Units? Aquesta seria una proposta.
La banda sonora hauria de començar amb Tonny Bennett, un dels artistes preferits de Trump. Als seus casinos, Trump va organitzar combats de boxa, però també concerts de Bennett. L'altre nom citat pel nou president és Frank Sinatra, que sempre genera consens. De fet, Trump sempre se sol comparar amb Sinatra. I també li agrada molt Elton John, que no li ha donat suport obertament, però el coneix. El britànic, de fet, ha tocat molts cops als hotels del magnat.
Trump i Bennett? Sí, encaixa, oi? Doncs prepareu-vos per les sorpreses. Per exemple, Donald Trump és un gran amant del 'reggae', i ha citat Toots & The Maytals, la banda jamaicana que també va ser clau en l'explosió de l’ska i el 'reggae'. Els grans èxits de Toots & The Maytals, doncs, han sonat a casals populars de Barcelona i a les habitacions de luxe de Donald Trump. De bojos. També escolta Bob Marley. Ara, els va descobrir tard, el 2004. I des de llavors n'ha recuperat la discografia. Coses de Trump, un home que sempre ens deixa fora de joc. Com el dia que va cantar a la gala dels premis Emmys amb Megan Mullally.
L'empresari recordava a la seva autobiografia que de menut va clavar una empenta a la professora de música. La seva relació amb la música, doncs, és particular. Quan va triar, personalment, la música que sona als seus edificis, va escollir versions ensucrades de clàssics com 'Moon river'. També va apostar per versions de temes famosos de la música clàssica, i ha pagat per organitzar concerts de Pavarotti. Com tants aficionats a la música clàssica que no es consideren experts, Trump ha cansat de tant fer sonar el famós 'Nessun dorma', ària de 'Turandot', de Puccini. A tots els actes ha sonat. Un i altre cop. I, efectivament, ningú pot dormir amb Trump al poder.
¿Però quina música ha sonat durant la seva campanya electoral, més enllà de Puccini? El 'Washington Post' ha analitzat les cançons, on curiosament s'han triat temes d'artistes que s'han oposat a Trump. D'entrada, els seus actes electorals han començat amb la cançó de Twisted Sisters 'We’re not gonna take it'. Després s'ha apostat per temes clàssics dels Rolling Stones, especialment 'Brown sugar' i 'Let's spend the night together'. Just acabar el seu primer discurs després de guanyar les eleccions ha fet sonar 'You can't always get what you want', on els Stones, britànics, diuen que no sempre pots tenir el que vols. Però si lluites, de vegades trobes el que et cal.
Tothom sap que Bruce Springsteen ha defensat el vot per a Hillary. Però no ha estat cap problema per pispar-li el seu famós 'Born in the USA', la cançó que pretenia ser crítica amb el país i ha acabat convertida, per a molts, en himne nacionalista. Recordant només quan diu “Born in the USA”, i no la resta de la lletra. També ha fet sonar el 'Hey Jude', dels Beatles. Afirma que li agrada la música del grup de Liverpool, malgrat arribar a definir Paul McCartney com un “titella efeminat”.
Trump ha agafat la música que li servia. I ha provocat que grups com Aerosmith i REM li demanessin deixar de fer servir els seus temes. També s'hi ha oposat Neil Young, un artista marcadament d'esquerres, escandalitzat quan va escoltar en un acte de Trump el seu 'Rockin’ in the free world'. Young, que demanava el vot fa mesos per Bernie Sanders, va acabar dient que "una cop fas música, la gent la pot fer seva, també Trump", però finalment va canviar d'opinió: "Fuck Trump", va cridar en un concert. Finalment, també la britànica Adele li ha demanat que no fes sonar més el seu famós 'Rolling in the deep'.
Finalment, als seus actes ha sonat molta música d'una de les seves passions: els musicals de Broadway. Temes de 'Cats', com 'Memory', i el magnífic 'On my own', d''Els miserables', manllevada als anglesos. Una banda sonora eclèctica amb música pispada a enemics, amb contradiccions i tocs de bon gust. I altres tocs de mal gust. Un bon resum de Trump. De fet, el millor resum seria aquesta cançó dels REM que ha fet sonar de forma profètica durant la campanya: 'It's the end of the world as we know it':
